Nord-est Llibertari: Des de l'Ajuntament de Salt sancionen amb 750 euros les entitats organitzadores d'una roda de premsa al carrer per no demanar permís al govern municipal

dimarts, 25 de maig del 2021

Des de l'Ajuntament de Salt sancionen amb 750 euros les entitats organitzadores d'una roda de premsa al carrer per no demanar permís al govern municipal

Des de l'Ajuntament de Salt sancionen amb 750 euros les entitats organitzadores d'una roda de premsa al carrer per no demanar permís al govern municipal

Les entitats multades són Espai Antiracista, Salteduca i l'AFA de la Farga

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 25/05/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'EspaiAntiracista, la plataforma Salteduca i l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola de la Farga de Salt (Gironès, comtat de Girona) hauran d'afrontar una sanció de 750 euros per haver fet una roda de premsa davant de l'Ajuntament de Salt sense demanar permís.

L'acte es va fer el 19 de març amb la presència de les tres entitats i hi havia més d'una vintena de persones de públic i alguns mitjans de comunicació, com ara l'Agència Catalana de Notícies.

En aquella ocasió les tres entitats volien denunciar públicament l'existència d'escoles gueto al municipi i la petició d'incorporar els centres concertats en la xarxa pública.

Durant aquest acte, un agent de la Policia Local de Salt va veure que es feia la roda de premsa, però va comprovar que no hi havia cap constància que haguessin demanat permís per fer-la. Fonts municipals han assegurat que l'agent va aixecar acta de la roda de premsa per una presumpta ocupació de la via pública.

Les tres entitats han emès un comunicat conjunt en què consideren que la base legal per aquesta denúncia és "desnaturalitzar l'essència de l'article" de l'ordenança corresponent i "un recargolament de la normativa".

A més, les entitats consideren que en cap cas es va tallar el trànsit ni es va impedir el pas per la via pública o l'accés a l'edifici del Consistori saltenc. Per això creuen que l'acció s'emmarca en el dret de la llibertat d'expressió. Per últim lamenten que durant la roda de premsa no es va identificar a ningú i ara la sanció va a títol personal d'un dels assistents i no a nom de les entitats.

Per això consideren que la sanció és una "mesura repressora" que "intenta silenciar determinades opinions, col·lectius i persones".

Ara, les entitats asseguren que volen saber si la infracció és una actuació policial o "una decisió del govern municipal".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...