Necrològica d'Isidre Palau Papiol apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 6 de juny de 1974
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 23 d'abril de 1902 neix a Calafell (Baix Penedès) l'anarcosindicalista Isidre Palau Papiol
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne passà per una Companyia de Treballadors Estrangers. Durant l'hivern de 1940 se li gelaren els peus i no van ser correctament tractats
Isidre Palau Papiol: El 23 d'abril de 1902 neix a Calafell (Baix Penedès) l'anarcosindicalista Isidre Palau Papiol --el nom també citat erròniament Isidor--, conegut com Isidre de cal Tòfol. El seu pare es deia Cristòfol Palau i la seva mare, Rosa Papiol.
Treballà de pescador al seu poble natal i encara era molt jove emigrà a Barcelona, on va fer feina de cambrer en un restaurant d'hotel i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Després d'una vaga i del conseqüent locaut, retornà a Calafell.
En 1936 ocupava la tresoreria de la Federació Local de Calafell de la CNT-AIT i, amb els seus germans Jaume i Josep, formà part del Comitè Revolucionari de la població.
Durant la guerra lluità als fronts.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Durant l'hivern de 1940 se li gelaren els peus i no van ser correctament tractats.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Conches-en-Ouche (Eure, Alta Normandia, Normandia) i milità en la Federació Local d'Évreux (Eure, Alta Normandia, Normandia), de la qual va ser nomenat secretari.
En 1973, a resultes del procés de congelació patit durant l'hivern de 1940, una cama va haver de ser amputada i l'altra es va gangrenar. Poc després, el 27 de març de 1974, Isidre Palau Papiol va morir a l'Hospital d'Évreux i va ser inhumat a Conches-en-Ouche.
El seu germà Jaume Palau Papiol va ser un destacat anarquista, col·laborador del grup «Los Solidarios» i guerriller llibertari antifranquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada