Amedeo Roccheggiani

Amedeo Roccheggiani

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 d'abril de 1892 neix a Ancona (Marques) l'anarquista Amedeo Roccheggiani 

Arribà a combatre al front d'Aragó quan en 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Barcelona. En una carta de 1936 va informar que l'anarquista d'Ancona Pietro Ranieri havia mort lluitant contra els franquistes al front d'Osca i que tenia la seva maleta i objectes personals 

Amedeo Roccheggiani: El 9 d'abril de 1892 neix a Ancona (Ancona, Marques) l'anarquista Amedeo Roccheggiani, que va fer servir el pseudònim de Nereo Mancini. El seu pare es deia Amilcare Roccheggiani i la seva mare, Maria Baldini.  

En la seva joventut va perdre un ull a les drassanes navals i es guanyà la vida fent de cambrer i d'ajudant de botiga.  

Abans de la Gran Guerra no va ser investigat per la policia, però entre el 26 i el 27 de juny de 1920 va participar activament en l'aixecament revolucionari d'Ancona conegut com la «Revolta dels Bersaglieri», fet pel qual va haver de fugir a San Marino per evitar la detenció.  

Jutjat l'estiu següent, va ser absolt.  

L'abril de 1923 va ser condemnat en rebel·lia a cinc anys de presó per formar part dels «Arditi del Popolo», però a principis d'any, sota el nom de Nereo Mancini, ja havia passat clandestinament a territori francès i treballava en un taller de Puteaux (Hauts-de-Seine, Illa de França).  

En aquesta època fou membre del Grup «Pietro Gori», format majoritàriament per anarcosindicalistes de la Unió Sindicalista Italiana (USI) residents a París (Illa de França), com ara Erasmo Abate, Armando Borghi, Raniero Cecili, Virgilia D'Andrea, Angelo Diatallevi, Amleto Fantozzi, Remo i Silvio Franchini, Alberto Meschi i altres.  

El 7 de juliol de 1924 va ser acusat d'haver matat durant la «Revolta dels Bersaglieri» de 1920 el sotstinent Giovanni Ramella i el soldat Ubaldo Marchiani; jutjat, l'Audiència de l'Aquila (l'Aquila, Abruços) el declarà culpable i el 30 de juny de 1926 el condemnà en rebel·lia a 22 anys de presó.  

Inscrit en el butlletí de recerca de la policia de fronteres, el juliol de 1930 va ser detingut per agents francesos amb documentació falsa a Antíbol (Aups Maritims, Provença) i va ser jutjat i condemnat a dos mesos de presó per aquest delicte.  

Els informes policíacs d'aleshores indicaven que visitava freqüentment «individus de tendències extremistes», entre ells el diputat socialista Alessandro Bocconi.  

Arribà a combatre al front d'Aragó quan en 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Barcelona. En una carta de 1936 va informar que l'anarquista d'Ancona Pietro Ranieri havia mort lluitant contra els franquistes al front d'Osca i que tenia la seva maleta i objectes personals.  

El 5 de maig de 1940 va escriure un «acte de sumissió» a Benito Mussolini demanant la seva repatriació a Itàlia. El fet és que visqué clandestinament a territori francès fins el 28 de novembre de 1942, quan va ser detingut a Antíbol i reclòs al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània). El consol italià de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) intervingué i va ser enviat a Ancona.  

L'abril de 1943 el Tribunal de l'Aquila declarà prescrit la seva condemna de doble homicidi de 1926 i va ser alliberat, encara que sota rigorosa vigilància policíaca.  

Aleshores es reintegrà immediatament amb els cercles subversius locals i s'uní a la Unió Antifeixista.  

El 30 de març de 1944 la policia ordenà la seva detenció per a interrogar-lo.  

Després de trobar feina com a intèrpret de les forces aliades, el setembre de 1945 va ser novament detingut arran d'haver fet miques alguns exemplars del periòdic monàrquic i populista L'Uomo Qualunque en un quiosc davant la negativa del quiosquer a treure'ls de la venda.  

El febrer de 1946 s'instal·là de nou a Antíbol i a partir d'aquí es va perdre el seu rastre. 

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.