La plataforma veïnal demana aturar les obres que amenacen el patrimoni natural i històric de Sant Pere de Vilamajor

La plataforma veïnal demana aturar les obres que amenacen el patrimoni natural i històric de Sant Pere de Vilamajor 

En aquest municipi d'uns 4.500 habitants situat al peu del Montseny es volen construir setanta-sis pisos en una zona que fins fa poc eren camps, al voltant de les històriques masies de Can Duran i Can Ravenissa, construïdes al segle XVIII 

El projecte de l'Ajuntament (governat per ERC) preveu l'enderrocament del pont petit de la riera de Canyes per substituir-lo per una passarel·la de majors dimensions feta de formigó 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere de Vilamajor (Baix Montseny, Vallès Oriental) 29/03/2021.- Llegim a Directa que conflictes urbanístics no són exclusius de les metròpolis, també proliferen als pobles petits. La plataforma SOS Protegim Sant Pere denuncia que les obres d'urbanització, que es van reiniciar al gener i estan promogudes per l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor (Baix Montseny, Vallès Oriental), que governa ERC, afecten greument elements del patrimoni històric, cultural, paisatgístic i identitari del municipi. 

El projecte preveu l'enderrocament del pont petit de la riera de Canyes per substituir-lo per una passarel·la de majors dimensions feta de formigó, que connectarà els nous habitatges amb el barri de Ripoll. També contempla la perllongació del carrer Ginebró, asfaltant un camí entre camps amb indicis d'un antic camí romà, així com la urbanització del carrer Lledoners, que travessa les masies de Can Duran i Can Ravenissa i que s'ampliarà fins als sis metres d'amplada. 

De fet, aquesta darrera intervenció ja ha començat, arrasant el porxo de Can Ravenissa i alguns murs antics i marges de pedra del camp. Segons la plataforma veïnal, la totalitat d'aquesta masia corre el risc de ser enderrocada o expropiada, perquè no està catalogada i el propietari no pot assumir els 300.000 euros dels costos d'urbanització que li pertoquen. 

La riera de Canyes, patrimoni natural i arqueològic 

Una de les actuacions més polèmiques és la construcció d'un nou pont a la riera de Canyes. L'actual pont data de l'any 1937 i tot i no tenir interès arquitectònic és una zona d'esbarjo emblemàtica del poble i forma part de la seva identitat. El projecte inicial preveia substituir-lo per una passera de quatre metres d'amplada, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va obligar a redissenyar-ne una de més petita. 

Per SOS Protegim Sant Pere, la nova passera, en cas de ser construïda, "afectarà la riera, la qual té unes funcions importantíssimes com a connector ecològic per evitar la fragmentació del territori i la seva capacitat de drenatge". L'alteració de l'ecosistema local, segons la plataforma, "afecta greument el sistema natural global, amb l'empobriment de la biodiversitat, de gran valor i singularitat, que hi ha al Montseny". Defensen que la riera de Canyes també cal preservar-la per ser l'hàbitat de la salamandra, una espècie protegida. 

La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, que dona suport a les reivindicacions de SOS Protegim Sant Pere, defensa que la riera s'ha de protegir perquè "tot i ser en un tram urbà i patir un petit grau de degradació entròpica, manté un bon estat de conservació i és fàcilment recuperable i renaturalitzable, afavorint el desenvolupament de les espècies autòctones com els avellaners i la verneda". 

Des del punt de vista arqueològic, la riera de Canyes té interès perquè formava part de l'antic fossar est del castell, amb la qual cosa "s'hauria de fer un estudi per valorar si pot ser considerada un bé del patrimoni cultural, abans de ser aprovat el projecte definitivament", defensa la plataforma veïnal. 

El Bisbat de Terrassa, entre els propietaris del sòl 

Amb la reducció progressiva de clergues els darrers anys, les rectories d'arreu del país han anat quedant en desús o abandonades. És el cas de la rectoria de Vilamajor, una antiga masia de 1639 on hi han viscut els capellans fins que va quedar tancada l'any 1986 després de la mort de l'últim religiós. A partir de 1988, a iniciativa de l'escultor Josep Plandiura, l'edifici es va habilitar com a centre residencial d'artistes i avui dia encara funciona. Les estances de l'antiga masia es van transformar per al nou ús: la cort i la pallissa van esdevenir un gran taller de ferro; el celler i la quadra, una sala d'exposicions, mentre que a la part posterior de la casa es construí un forn de ceràmica. 

L'any 2007, en plena bombolla immobiliària, el Bisbat de Terrassa --propietari de la rectoria-- va decidir construir dinou cases unifamiliars als camps adjacents, a tocar del nucli medieval del poble. L'ordenació urbanística ho permetia, però l'Ajuntament va convèncer el Bisbat de Terrassa perquè desistís del projecte a canvi de la cessió d'uns terrenys propers, que és on ara es volen construir els pisos. A partir d'aquell moment, la titularitat de la rectoria i els seus camps va passar a ser municipal. 

Però d'aquella pols venen aquests fangs, diu la dita, i la permuta va desencadenar l'actual projecte d'urbanització PAU 6 Bisbat-Eixample. Per tal d'acomplir el conveni amb el Bisbat de Terrassa, l'Ajuntament va requalificar els terrenys adjacents a Can Ravenissa i Can Duran, que eren sòl rústic, establint cinc propietaris a la zona urbanitzable: Can Ravenissa --que va aportar la major part dels terrenys--, Can Duran, el Bisbat de Terrassa i dos veïns més. El projecte es va recollir al POUM del 2012, on s'acordava que els propietaris es comprometien a urbanitzar en un termini de sis anys. La crisi econòmica dels anys posteriors, així com la pandèmia de la covid-19, van deixar el projecte al calaix fins que l'Ajuntament va decidir, emparant-se en la llei urbanística, fer-se càrrec de les obres i obligar els propietaris a pagar els costos. 

Ara, els propietaris de Can Ravenissa es troben en un atzucac. Com no poden assumir el pagament dels 300.000 euros dels costos d'urbanització que els exigeix l'Ajuntament --el termini acaba a l'abril-- o enderroquen la casa per pagar les despeses amb la construcció dels pisos o els expropiaran la propietat. Paradoxalment, el Bisbat de Terrassa acabarà edificant una part dels terrenys rústics que pertanyien a Can Ravenissa i que els hi van cedir amb la requalificació, certificant la futura desaparició de la històrica masia. Mercè Prat, membre de SOS Protegim Sant Pere, proposava una solució a l'embolic urbanístic en una piulada del passat 27 de febrer: "En un món coherent, el Bisbat de Terrassa, que és qui vol construir-hi pisos, hagués cedit el terreny per no alterar ni la bellesa ni el valor patrimonial del lloc". 

Denúncia per calúmnies 

Quan hi ha un conflicte urbanístic al territori i es configura una plataforma opositora, és bastant freqüent que aquesta emprengui accions legals contra l'administració per intentar aturar el projecte. El que no és tan habitual és que sigui a l'inrevés, és a dir, que l'administració denunciï a la plataforma veïnal. El govern municipal de Sant Pere de Vilamajor va interposar una demanda per calúmnies contra SOS Protegim Sant Pere a finals del passat mes de gener, perquè consideren que la plataforma "està fent córrer mentides per diferents xarxes socials sobre el PAU 6-Eixample". "Les obres s'estan fent en la legalitat que ens regula", afirma el consistori. 

Des de la Directa han contactat amb l'alcaldessa Pamela Isús --militant d'ERC-- perquè ens exposi la seva versió dels fets. Segons Isús, "les obres responen al compliment del conveni que l'Ajuntament va signar el 2012 amb el Bisbat de Terrassa per construir els pisos abans del 2018", d'aquí la necessitat de tirar endavant el projecte, doncs "fa tres anys que s'haurien d'haver fet". No obstant això, Isús afirma que el bisbat "mai ha apretat perquè es construeixin els pisos". L'alcaldessa defensa que al poble hi ha "pocs pisos i a preus desorbitats" i que hi ha una "demanda popular" perquè se'n construeixin més. Els habitatges, però, no contemplem cap mena de protecció, "només es destinarà el percentatge que marca la llei a lloguer social", afirma aquesta militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.