MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 28 d'octubre de 1942 neix a Sansol (Lizarrako Merindadea) l'historiador, periodista i llibertari Juan Pedro Yániz Ruiz
En 1973 participà en l'assemblea al Montseny de diverses posicions cenetistes i llibertàries
Durant un temps dirigí a Andorra el diari El Poble Andorrà, viatjant a vegades a Perpinyà per la seva feina i també fent contactes amb militants llibertaris exiliats, alguns desplaçats des de París, amics seus a Barcelona
L'estiu de 1986 edità el diari del Càmping Delfín Verde, a la Fonollera (Torroella de Montgrí). Aquell estiu i entre 1976 i fins els darrers anys de la seva vida va fer curtes estades a la vila de l'Escala i Llançà
Alguns anys participà als homenatges a Francesc Sabaté Llopart, el 5 de gener, al cementiri de Sant Celoni
Juan Pedro Yániz Ruiz: El 28 d'octubre de 1942 neix a Sansol (Lizarrako Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria) l'historiador, periodista i llibertari Juan Pedro Yániz Ruiz. Petit va morir el seu pare i la seva mare, amb una tia materna, es traslladà a Barcelona, on va créixer Juan Pedro.
A la Universitat de Barcelona primer estudià Medicina per llicenciar-s'hi final en Filosofia i Lletres, fent-se historiador. Ja de més gran va estudiar periodisme i va treballar en diversos periòdics convencionals a Barcelona, Andorra i Madrid.
A la Facultat de Medicina va conèixer la que seria la seva companya de tota la vida, Júlia, i milità en el clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), organització constituïda formalment el 9 de març de 1966. Durant l'estat d'excepció franquista de gener de 1969 es va haver d'amagar, En un llistat d'activistes de la Universitat de Barcelona elaborat per la Brigada Regional d'informació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona hi constava com: "Nacido en Sansol (Navarra) el 28-10-1942, soltero, con domicilio en Barcelona. Comunista"(document publicat a la revista SÀPIENS), quan sempre va estar mal vist pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) pel seu allunyament del carrilisme. Tingué relació amb diverses organitzacions clandestines però es significà com a llibertari a partir de lectures històriques en relació al moviment obrer.
Entre 1972 i 1974 formà part del clandestí col·lectiu llibertari de recull i difusió de notícies Equipo Durruti, amb Octavio Mondelo i Lluís Burró.
Aleshores establí relacions amb membres del col·lectiu de la Facultat de Filosofia i Lletres d'Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears, sense integrar-s'hi.
En 1973 participà en l'assemblea al Montseny de diverses posicions cenetistes i llibertàries, fent costat al sector de Negro & Rojo i Crítica i Revolució.
També, entre 1973 i 1974 participà en la redacció del butlletí clandestí barceloní CNT-INFORMA.
En aquells anys del franquisme tardà publicava treballs històrics a la revista barcelonina Historia y Vida i a altres publicacions.
En 1974 publicà el llibre La crisis del pequeño imperio espanyol.
Mentre estant, inicià la seva feina a la premsa. Durant un temps dirigí a Andorra el diari El Poble Andorrà, viatjant a vegades a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) per la seva feina i també fent contactes amb militants llibertaris exiliats, alguns desplaçats des de París (Illa de França), amics seus a Barcelona.
De nou tornà a Barcelona durant la denominada Transició i treballà en diverses revistes del moment i en la premsa de l'època. Des de l'estiu 1977 treballà a Barcelona en l'etapa final --de canvi d'orientació i aguntat pels seus treballadors-- del diari de l'Estat, que havia oficialment decaigut, Solidaridad Nacional. S'integrà a vespertí El Noticiero Universal fins que tancà en 1985. Aleshores, l'estiu de 1986 edità el diari del Càmping Delfín Verde, a la Fonollera (Torroella de Montgrí i l'Estartit, Baix Ter, Baix Empordà). Aquell estiu i entre 1976 i fins els darrers anys de la seva vida va fer curtes estades a la vila de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) i Llançà (Albera marítima, Mar d'Amunt, Alt Empordà).
Col·laborà en el diari barceloní Liberación i després dirigí a Madrid la revista de Renfe durant uns anys.
Molt especialitzat en l'art del cinema, durant 10 any, abans de la seva jubilació, exercí de crític de cinema en l'edició de Barcelona del diari ABC, publicant-hi també sobre cultura, urbanisme, història i llibres.
En aquell temps participà com a convidat, sense militar-hi, en la fundació a Barcelona de l'organització catalana Alternativa Llibertària - Moviment Llibertari Ecologista Alternatiu, on hi tenia alguns amics personals del temps del franquisme.
Una vegada jubilat formà part d'una tertúlia llibertària setmanal que durant uns anys es reunia els dimecres en un despatx de l'entitat Espai Obert, a Sants. Aleshores també participà en els sopars al mateix local de Sants de la revista anarquista dels Països Catalans Rosa dels Vents.
El cap de setmana dels dies 4 i 5 d'octubre de 2013 participà en les jornades sobre la conveniència de treballar per constituir una "Plataforma d'Organització Anarquista Comunista Catalana", anomenada Trobada Plataformista i celebrada en la sala de les Cotxeres de Sants, a Barcelona.
Alguns anys participà als homenatges a Francesc Sabaté Llopart, el 5 de gener, al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental).
A Barcelona, a més dels passes matinals de cinema anava a les sessions del Cinematógrafo La Lluna. Durant uns anys formà part del jurat dels Premis Nunes.
Publicà, amb Robert Payne, el llibre La espada del Islam. També publicà treballs a la Revista de Historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada