dimecres, 28 d’octubre del 2020

Émilienne Léontine Morin

Émilienne Morin (1935)

Émilienne Morin (1935)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'octubre de 1901 neix a Angers (Maine-et-Loire) l'anarquista i anarcosindicalista Émilienne Léontine Morin 

Una vegada mort al front de Madrid el seu company Buenaventura Durruti i després d'una temporada treballant a Barcelona al Consell de Defensa, en 1938 retornà a París passant de nou per la frontera del Pirineu Oriental, on desenvolupà una intensa tasca propagandística a favor de la revolució col·lectivista autogestionària dels Països Catalans i l'Aragó 

Émilienne Léontine Morin: El 28 d'octubre de 1901 neix a Angers (Maine-et-Loire, Val de Loire, Pays de la Loire) l'anarquista i anarcosindicalista Émilienne Léontine Morin, coneguda com Mimi i també com Émilienne Durruti.  

Filla d'Étienne Morin, militant anarcosindicalista del Sindicat de la Construcció, freqüentà de ben joveneta els cercles revolucionaris.  

A partir de 1916 entrà a treballar de secretària per al periòdic pacifista Ce qu'il faut dire, alhora que militava en el grup de les Joventuts Sindicalistes de la Sena del XV Districte de París (Illa de França), formant part, a partir de 1923, de la seva directiva.  

En 1924 es casà a Yerres (Essonne, Illa de França) amb el militant anarquista Mario Cascari (Cesario Tafani o Oscar Barodi), del qual es divorcia dos o tres anys després.  

El 14 de juliol de 1927 conegué Buenaventura Durruti Domínguez, a les hores exiliat a París, a la Llibreria Social Internacional del carrer de les Prairies del XX Districte parisenc, i esdevingué la seva companya. El mateix dia, la seva amiga Berthe Faber conegué al mateix lloc el seu futur company Francisco Ascaso Abadía.  

El juliol d'aquell any Durruti va ser expulsat cap a Bèlgica i ella abandonà el seu treball de estenodactilògrafa i el seguí a Brussel·les, lloc on residien semiclandestinament nombrosos anarquistes de nacionalitat espanyola. A Brussel·les va fer especial amistat amb Lola Iturbe i el seu company Juan Manuel Molina.  

La parella visqué com pogué la difícil vida del proscrit, però en 1931, amb la proclamació de la República Espanyola, ambdós marxaren cap al Principat de Catalunya.  

Durant els anys republicans participà activament en nombroses reunions i manifestacions i col·laborà en els periòdics de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El 4 de desembre de 1931 tingué a Barcelona la seva filla Colette, que hagué de criar tota sola ja que el seu company Durruti gairebé sempre estava en fuita o a la presó.  

Gràcies a l'ajuda dels companys, aconseguí una feina d'acomodadora al Teatre Goya de Barcelona i fou Teresa Margalef qui sovint s'ocupà de la petita Colette quan la seva mare treballava.  

Durant la Guerra Civil i la revolució col·lectivista autogestionària, s'integrà en la «Columna Durruti» al front d'Aragó i treballa com a secretària a la seva Caserna General, on fou responsable del Departament de Premsa. Però les necessitats de Colette l'obligaren a abandonar el front, alhora que el seu company marxà cap al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova) amb una part de la columna per a participar en la seva defensa i on aquest trobà la mort el 20 de novembre de 1936.  

Després d'una temporada treballant a Barcelona al Consell de Defensa, en 1938 retornà a París passant de nou per la frontera del Pirineu Oriental, on desenvolupà una intensa tasca propagandística a favor de la revolució col·lectivista autogestionària dels Països Catalans i l'Aragó.  

En aquesta època, col·laborà activament amb Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), amb Louis Lecoin i Nicolas Faucier, i en el seu òrgan d'expressió. També col·laborà en Le Libertaire, òrgan de la Unió Anarquista (UA), on publicà els seus records al front aragonès.  

El 22 de novembre de 1938 presidí el míting de commemoració de la mort de seu company, organitzat per l'UA, que tingué lloc al Palais de la Mutualité de París, i on prengué la paraula E. Frémont, Suzanne Levy, Pedro Herrera Camarero i Jules Chazoff.  

Després de la Segona Guerra Mundial establí relació amb els nombrosos militants aleshores exiliats a l'Estat francès.  

Émilienne Léontine Morin va morir el 14 de febrer de 1991 a Quimper (Cornualla, Bretanya), llocalitat on s'havia retirat.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada