Palau-sator, símbol de la llibertat d'expressió

El temple de Palau-sator, símbol de la llibertat d'expressió

Malgrat presentar denúncia Bosch Martí i Nicolau Moncunill per l'atemptat violent feixista de fa 50 anys, mai es va detenir ningú i els autors de l'atemptat han quedat impunes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional comarcal que el temple de Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) és un símbol de la llibertat d'expressió. Aquest és el paper que, segons la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, han de fer les pintures de l'església parroquial de Palau-sator que l'extrema dreta, sota l'emblema de Guerrilleros de Cristo Rey, va destruir la tarda del 4 de febrer de 1968, avui fa 50 anys i en ple franquisme.

Ester Capella ha participar aquesta tarda a l'acte de presentació de la recuperació del mural de Lluís Bosch Martí, recuperació que és possible gràcies a una projecció de mapping, ja que l'obra original va ser totalment destruïda el dia de l'atemptat feixista.

A la presentació també hi ha participat la regidora de Cultura, Mei Pagès, i el mateix Bosch Martí, acompanyat del capellà Nicolau Moncunill, que aleshores era el rector d'aquesta parròquia. Aquests dos darrers van ser agredits pels elements feixistes en l'atemptat violent de fa 50 anys. Un grup de més de dotze feixistes, onze homes i una dona, que es va fer passar per estudiants d'art va convocar el pintor i el rector per parar-los una trampa, agredir-los i destruir l'obra pictòrica.

Bosch Martí ha explicat en una entrevista al Diari de Girona que, malgrat presentar denúncia, mai es va detenir ningú i els autors de l'atemptat han quedat impunes.

Mig segle després, l'absis de l'església romànica de Sant Pere, a Palau-sator, va recuperar ahir el retaule en què el pintor Lluís Bosch Martí va conjugar cristianisme, progressisme i catalanisme el 1968. Prop de 300 persones van assistir a la reparació virtual de l'obra, amb un mapping projectat sobre les parets blanquejades que tapaven l'obra, destrossada per un escamot dels Guerrilleros de Cristo Rey, el 4 de febrer del 1969 a la mateixa hora, les 7 de la tarda.

Toti Soler, que va interpretar dues peces, va recordar també el músic i activista Ovidi Montllor, en el dia en què hauria celebrat el 77è aniversari

La consellera de Justícia, Ester Capella, va presidir un acte en què, a més del protagonisme de la projecció, hi va haver l'emotivitat dels dos protagonistes agredits aleshores: Bosch Martí, que va poder explicar altre cop els elements del retaule, i l'aleshores rector de Palau-sator, Nicolau Moncunill. Capella va posar l'obra com a "símbol contra la intolerància i el feixisme" imperants a l'època. La consellera també va reivindicar el fet que les parets de l'església tornin a parlar, per "tapar ferides i trencar els dols" que durant 50 anys els veïns més grans de la zona havien mantingut en la intimitat de les llars: "No podem blanquejar la història, com les parets" de l'absis durant cinquanta anys, va reblar Capella.

En l'homenatge, el guitarrista Toti Soler, que va interpretar dues peces, va recordar també el músic i activista Ovidi Montllor, en el dia en què hauria celebrat el 77è aniversari, segons informa El Punt Avui.

Recordar i, sobretot, no oblidar

L'actual rector de Palau-sator, Miquel Calsina, va reivindicar que no era pas un exercici "nostàlgic, sinó de restauració", i contra "l'atac a dues llibertats sagrades, la d'expressió i la religiosa", condensades en un mural que va situar com a "bon exemple de la pluralitat de l'Església".

La regidora de Cultura del municipi, Mei Pagès, va inscriure la recuperació de les pintures en la voluntat de "recordar i no oblidar" un episodi que va sumir els veïns, en el tram final del franquisme, altre cop en "el dolor, la impotència i la por col·lectiva". I va llançar dos elements, els de "la complicitat del poder oficial amb les clavegueres" i "l'odi dels grups d'incontrolats", entre els "fantasmes" que Capella, va alertar, són vigents.

Entre els optimistes, Moncunill va celebrar veure l'església plena com mai i Bosch Martí, que va veure l'obra millor que mai, va fer broma dient que hi havia posat una bona dosi de tons grocs, pels presos i exiliats per la nova repressió estatal espanyola.