MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST. Vuitanta anys del bombardeig feixista del Pasteral, a la Cellera de Ter, que matà el nen de 5 anys, Josep Lluís Martínez Álvarez

L’Ajuntament de la Cellera de Ter recorda aquesta efemèride amb un seguit d’actes antifeixistes de memòria històrica  

L’1 de desembre de 1939 la central hidroelèctrica del Pasteral, a la Cellera de Ter (les Guilleries, la Selva), situada al costat de l'embassament del Pasteral, a la carretera C-63 entre la Cellera de i Amer, al peu d’una presa de 23 metros, situada en el riu Ter, va ser bombardejada per l’aviació feixista que no aconseguí destruir-la, però malauradament va matar el nen de 5 anys, Josep Lluís Martínez Álvarez.

L'any 1894 Planas i Flaquer, dos enginyers de l'empresa homònima gironina, tenien enllestit el projecte de la central i calia enllestir únicament la col·locació de les grans turbines. Cap al final de segle del XIX entra en funcionament la Central Eléctrica Borés, construïda per Industrias Burés per subministrar electricitat (gairebé 2.000 CV) a les fàbriques tèxtils d'Anglès (les Guilleries, la Selva). Als anys vint del segle XX l'empresa Vídua i Fills de Burés des del Pasteral ja donava corrent elèctric a 70 km de línies d'alta tensió. Proveïa les poblacions d'Estanyol (Bescanó, Gironès), Palafrugell (Baix Empordà), Cassà de la Selva (Gironès) i la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

Ahir divendres es van iniciar els actes sobre l’efemèride del bombardeig avui fa 80 anys, havent-s’hi descobert unes plaques commemoratives durant una caminada aquest matí. Després s’ha inaugurat una exposició sobre els fets. La jornada ha continuar, al teatre, amb l’acte d’entrega de les anul·lacions dels consells de guerra sumaríssims franquistes contra veïns del municipi.

El divendres es projectà ‘Angel, une enfance en exil’, un documental de Stéphane Fernandez, una coproducció France Télévisions/Le-LoKal Production (2016), amb la presència del protagonista, el militant anarquista i anarcosindicalista Àngel Fernández Vicente, nascut a Barcelona em 1929. Durant el bombardeig de l’1 de desembre de 1939 al municipi Àngel Fernández estava en una colònia de criatures orfes de guerra a la Cellera de Ter. La seva mare havia mort a Barcelona en el decurs d’un bombardeig. En el documental, rodat en 2016, als 86 anys, Ángel Fernández torna a visitar els camins transitats entre l’exili i el Principat de Catalunya durant la seva llarga trajectòria com a militant anarquista i guerriller llibertari antifranquista. A mode de road-movie, atapeïda d’emocions, retrobaments i records, Angel Fernández retorna als escenaris de la seva infantesa, joventut i edat madura. La Barcelona de 1937 on, sent un nen, va perdre la seva mare en un bombardeig, l’estada en la colònia infantil a la Cellera de Ter, el seu pas de frontera del Pirineu Oriental amb només 10 anys, sol amb els seus germans de 6 i 4 anys. Retrobats amb el seu pare al camp de concentració d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), internats a la Dordonya en una altra colònia infantil... De jove esdevé un actiu militant anarquista que farà incursions guerrilleres llibertàries contra la Dictadura, sobretot a l’Ebre i per la part aragonesa on finalment serà detingut. Torturat, condemnat a mort, amb la pena commutada passarà 16 anys a les presons franquistes.

L’autor, Stéphane Fernández, com a periodista, ha treballat durant més de 15 anys en premsa associativa i mitjans de comunicació alternatius en els quals des de sempre s'ha interessat per tot allò que té a veure amb la memòria històrica. Després d'una formació en la realització de documentals el 2009, ha dirigit el seu primer documental Goulag, la mémoire enfermée (Mecanos Productions) el 2011. Stéphane Fernández també ha dirigit un documental de 26 minuts titulat Les derniers survivants de la Kolyma (Mecanos Productions / CFRT) que narra la història de Sofia, que va arribar d'Ucraïna a Magadan en l'any 1949. Aquesta pel·lícula ha estat realitzada a Magadan, ciutat dels confins orientals de Sibèria, on encara viuen els últims supervivents del Gulag.