Declaren cinc regidors de Verges per aclarir el paper de l'alcalde amb la punxada massiva de rodes. Tots els de la CUP asseguren que Ignasi Sabater va "calmar els ànims".

L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i els quatre regidors de la CUP, abans de declarar.

Farners escull tenir la plaça Primer d’Octubre. En la consulta es van comptabilitzar 800 vots. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/12/2018   

Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-   

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la Guàrdia Civil vol saber, en concret, què es va dir a la reunió de veïns que es va convocar aquell 4 d'octubre al vespre a Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries). Els quatre regidors de la CUP, que han estat els primers a declarar, han assegurat que l’alcalde, Ignasi Sabater, a qui s'investiga per un delicte d'odi, va convocar la trobada per "calmar els ànims".

L'alcalde, que ha anat a la concentració de suport convocada davant la comandància de la Guàrdia Civil a Girona, ha criticat la contradicció que se l'investigui a ell després d'arxivar-s’hi la denúncia per veure qui hi havia al darrere de la punxada de rodes.

La declaració dels regidors a la Guàrdia Civil s'emmarca dins la investigació que hi ha oberta contra l'alcalde de Verges. La fiscalia va denunciar Ignasi Sabater per un suposat delicte d'incitació a l'odi, arran d'un atestat que va fer la Guàrdia Civil on es recollia que l'alcalde va insinuar que agents del cos podrien estar al darrere de la punxada massiva de rodes.

Sabater, que al juny va declarar als jutjats de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona), ja va sostenir que en cap moment havia volgut generar animadversió cap a la benemèrita. I precisament, va explicar que aquell mateix 4 d'octubre a la nit havia convocat una reunió de veïns a la plaça Major per tranquil·litzar els ànims.

Ara, en el marc d'aquesta investigació, la Guàrdia Civil vol saber què va fer i dir l'alcalde durant aquesta trobada. Per això, ha citat tots els regidors de l'Ajuntament a la comandància, per prendre'ls declaració com a testimonis. Avui ho han fet els quatre de la CUP i un del PDeCAT, i demà tocarà el torn als tres restants (un del PDeCAT i dos d'ERC).

Concentració de suport 

Per donar-los suport, un centenar de persones s'han concentrat aquest matí davant la comandància. Entre aquests, hi havia veïns de Verges (entre els quals, el cantant i ex diputat del Parlament Lluís Llach), alcaldes de la CUP (Celrà i Viladamat), regidors de pobles propers o el diputat al Congrés d'ERC Joan Margall.

Els quatre regidors de la CUP han entrat a declarar a les deu del matí, assistits per advocat, i s'han estat a la comandància fins a quarts de dotze. Han entrat a declarar un per un, i a tots la Guàrdia Civil els ha fet les mateixes preguntes. "Sobretot, volien saber què vam fer aquell vespre, per què vam convocar la reunió i què va dir l'alcalde", ha explicat una de les regidores, Núria Roca.

Calmar els ànims 

Tots els regidors de la CUP han coincidit a l'hora de dir que la trobada, precisament, va convocar-s’hi per calmar els ànims. "Durant aquell matí, la majoria de gent no va poder anar a treballar i hi havia veïns que tenien moltes rodes rebentades. Estem parlant d'entre 600 i 700 euros en alguns casos", ha dit Roca.

Per això, la regidora ha dit que la reunió va permetre "fer teràpia" entre ells i també gestionar l'onada de solidaritat que va rebre Verges arran de la punxada massiva de rodes. Roca també ha explicat que la Guàrdia Civil, durant l'interrogatori, també ha demanat qui més hi havia a la reunió, i que pot ser que la benemèrita citi més gent a declarar en els propers dies.

"Nosaltres hem posat la veritat per davant, però pot ser que cridin algú més a declarar", ha explicat Roca. Tots els regidors de la CUP han sortit de la comandància, però, sense cap còpia de les declaracions. La Guàrdia Civil ja els ha dit que, si la volien, la demanessin als jutjats de la Bisbal d'Empordà.

A la sortida dels regidors de la CUP, l'alcalde de Verges ha criticat la "contradicció, la paradoxa" i fins i tot "l'absurditat" de tot plegat. "És una contrarietat que se m'investigui i que, per contra, no se segueixi buscant què va passar aquella nit", ha dit Sabater (en referència al fet que el poble es va despertar amb centenars de rodes punxades).

L'alcalde de Verges ha dit que, precisament, el seu cas "escenifica l'excepcionalitat" que viu Catalunya i ha insistit que, aquella nit del 4 d'octubre, allò que van fer tant ell com la resta de regidors va ser "gestionar la ràbia per una banda, i per l'altra totes les mostres de solidaritat que havien arribat d'arreu".

Per la seva banda, el diputat provincial de la CUP Lluc Salellas, que també ha anat a la concentració, ha dit que les declaracions d'avui són "un atac a la llibertat d'expressió i a la de representació que tenen els regidors de Verges". Salellas, per últim, també ha aprofitat per exigir que s'arxivi la denúncia contra l'alcalde de Verges.

Farners escull tenir la plaça Primer d’Octubre 

Legim en la premsa convencional comarcal “Quina és la millor opció per honorar la memòria i l’esperit de l’1 d’octubre a Santa Coloma de Farners ?” Aquesta pregunta va tenir resposta, ahir, a través d’una consulta popular no referendària que es va fer al municipi, i en la qual estaven cridats a participar 10.068 veïns i veïnes. Es van comptabilitzar 800 vots, fet que significa una participació del 7,95%. L’opció clarament majoritària va ser la que es recollia en primer lloc a la butlleta: canviar el nom de la plaça de l’Ajuntament pel de plaça del Primer d’Octubre, que va obtenir 573 vots. L’alcalde, Joan Martí, va valorar positivament tant l’organització com la manera com va transcórrer la consulta. Considera que “l’experiència ha sigut bona”, i més tenint en compte que es tractava de la primera iniciativa d’aquestes característiques que es duia a terme a la població. Hi va afegir que a l’esdeveniment se li havia donat “tota la litúrgia i les característiques” d’una jornada electoral. Les tres meses es van constituir a partir de les vuit del matí, al pavelló de la Nòria. Les portes es van obrir a les nou i es podia votar fins a les vuit del vespre. A partir d’aleshores va començar el recompte de vots, que es va fer públicament.

En la pregunta que plantejava l’Ajuntament hi havia la possibilitat de triar entre quatre emplaçaments. La plaça on hi ha situat el consistori concentrava dues de les propostes. La primera opció inclosa a la butlleta (que és la que ha guanyat) era canviar el nom de la plaça de l’Ajuntament pel de “plaça del Primer d’Octubre”. El segon punt era dedicar un espai a la mateixa plaça, però sense canviar-ne el nom (va quedar en tercera posició, amb 22 vots). A banda, la tercera idea que constava a la papereta era anomenar la zona enjardinada de davant de l’escola Sant Salvador d’Horta, entre el carrer Torrent i el passeig de Sant Salvador, “jardí del Primer d’Octubre” (en la votació, va ser la segona opció més valorada, amb 160 vots). I, paral·lelament, es proposava batejar com a “espai del Primer d’Octubre” la rotonda de davant del col·legi Sant Salvador d’Horta (va ser l’emplaçament amb menys adhesions, amb 20 vots). Va empatar amb la proposta que no calia dedicar cap espai ni plaça a aquella jornada històrica, amb també només 20 vots. Amb tot, una comissió de seguiment revisarà les actes provisionals dels resultats (n’hi va haver dos de nuls i tres en blanc), i es preveu que els resultats es validin i s’elevin a definitius el dimecres 5 de desembre.