Concentracions per assolir la República catalana aquest dilluns en el marc de l’article 155 que pateix
Catalunya.
Violència espanyolista a Brussel·les i a Canet de Mar.
A la localitat alt-maresmenca hi ha hagut moments de tensió i tres veïns ferits.
L’Ajuntament d’Arenys de Munt sancionarà qui llevi llaços grocs. Serà el primer municipi que sancioni
aquests sabotatges unionistes.
La vaga general del
8-N suma més de cent investigats. La jutge deixa en llibertat dos regidors de la
CUP que van participar en el tall de coll d’Ares.
Càrrecs electes d’Occitània també demanen la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Els
responsables polítics occitans demanen que s'obri “un diàleg constructiu per a trobar una solució política al conflicte”.
El
Comitè de Solidaritat Catalana
de Catalunya Nord promou una exposició de 55 urnes a Brussel·les. Tindrà lloc el 15 de juny a l’església de Béguinage i s'exposaran 55 urnes.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Tot apunta que una vegada
el PNB voti a favor dels pressupostos del govern Rajoy es desencadenarà una onada repressiva a Catalunya.
Davant
el xantatge del 155 és el moment de recuperar el mandat de l’1
d’octubre. La defensa de les
institucions catalanes per recuperar la gestió dels serveis bàsics i la
salvaguarda de l’autogovern són una tasca necessària però no suficient
per garantir els nostres drets democràtics, cal assolir la República
catalana. Per això, hi ha aquest dilluns concentracions
en diverses ciutats. A Barcelona, davant del
Centre Cultural el Born a les 19:30h; a Lleida, a la plaça de la
Paeria a les 20:00h; a Girona, a l’avinguda 20 de juny a la mateixa
hora, i a Tarragona, a la plaça Imperial Tarraco a les 20:30h.
Violència espanyolista a Brussel·les i a Canet de Mar
Segons informa
VilaWeb, durant el dia d’avui, l’unionisme, política a banda, ha
estat notícia a causa de dues acciones violentes en dos llocs separats
per milers de quilòmetres.
Per una banda, a Brussel·les (Bèlgica), on cinc dones han atacat el
rètol de la delegació de la Generalitat i n’han arrencada una part. Ho
ha publicat a les xarxes el director de comunicacions internacionals de
Carles Puigdemont, Joan Maria Piqué, adjuntant-hi
dues fotos en les quals es pot veure una de les suposades autores.
Piqué ha dit que en té més: “Han atacat una propietat privada i a
Bèlgica no hi ha impunitat”, ha avisat. Arran de l’aplicació de
l’article 155 es van tancar totes
les delegacions de la Generalitat a l’exterior excepte la de Brussel·les.
Tres persones ferides a Canet de Mar
D’altra banda, a Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), una vintena de persones, la majoria
encaputxades, ha irromput a la platja i han retirat les creus que avui al matí hi havia col·locat el
CDR del poble. S’hi podien llegir paraules com ‘Drets Humans’,
‘Llibertat’, ‘República’ o ‘Respecte’. En el moment que el grup d’ultres
espanyolistes ha retirat les creus hi havia membres del
CDR local a la platja, que han protestat pacíficament i no han
evitat que se les emportessin. Així i tot, hi ha hagut moments de tensió
i també tres ferides. Una d’elles ho ha explicat en directe a TV3.
L’Ajuntament d’Arenys de Munt sancionarà qui llevi llaços
grocs
Segons informa
VilaWeb Arenys de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona) sancionarà
qui llevi llaços grocs en suport als polítics catalans empresonats. Ho
ha acordat dijous el ple del Consistori amb una declaració institucional
que
deixa per escrit que es “valorarà la possibilitat de sancionar les
persones que retirin símbols de la via pública i d’espais privats”. Tal
com ha avançat el diari
Ara, la declaració s’empara en set articles de l’ordenança de
convivència i civisme. Les sancions són de cent i dos-cents euros. Per
deixar clar que a Arenys de Munt no es tolerarà que arrenquin els llaços
en solidaritat
amb les persones represaliades per defensar l’autodeterminació nacional
catala, s’instal·laran panells ben visibles a les entrades del poble.
En la declaració s’expressa el suport amb els qui en llocs públics
pengen llaços grocs o qualsevol altre símbol que
reivindiqui que “la presó cautelar d’activistes socials i càrrecs
electes és injusta i injustificada”. La declaració fou aprovada amb tots
els regidors presents al ple municipal, també la representant del
PSC. El regidor del
PP no hi era present.
L’exalcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, ha difós a les xarxes socials que el seu “serà
el primer municipi a sancionar qui tregui llaços grocs”.
La vaga general del 8-N suma més de cent investigats
Llegim
en la premsa convencional comarcal que continua l’ofensiva judicial
contra les mobilitzacions
que es van organitzar durant la vaga general del 8 de novembre a
Catalunya. El dijous 17 de maig el Jutjat d’Instrucció Número 1 de
Ripoll (Ripollès,
comtat d’Osona) va deixar en llibertat els dos regidors de la
CUP del Ripollès, Mariona Baraldés (Campdevànol) i Santi
Llagostera (Ripoll), després de comparèixer davant la jutge que els
investiga per haver participat en el tall de la frontera al coll d’Ares
(Prats de Molló i
la Presta, Vallespir, comtat de Vallespir).
Els
Mossos d’Esquadra els van detenir a primera hora del matí del passat
dijous després que cap dels
dos s’hagués presentat a les dues citacions que havia ordenat el jutjat
per declarar per dos suposats delictes de desordres públics i contra la
seguretat viària. Un cop van comparèixer a la jutge, Baraldés i
Santamaria es van acollir al dret de no declarar.
“Els dos regidors van exercir el seu dret de vaga, una vaga legalment
convocada, i no té sentit ser als jutjats”, va criticar la seva
advocada, Raquel Vilar, que avui demanarà que s’arxivi la causa, que
també afecta tres càrrecs electes més del Ripollès: les
alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP), i el regidor de Ripoll Roger Bosch (ERC). Tots tres
es van presentar davant la jutge el 26 d’abril però es van negar a declarar.
128 persones investigades
Sumant aquest cas, ja són 128 les persones investigades per haver participat en les mobilitzacions
i concentracions que es van organitzar arreu del país durant la vaga general del
8-N. Al llarg de la jornada es van tallar nombroses carreteres, com l’AP-7, la
C-58, l’A-2 i la
C-25; i es va aturar la circulació de l’AVE en dos llocs: a l’estació de Sants de Barcelona i a l’estació de Girona.
La causa que va aplegar més investigats va ser la que va obrir el
Jutjat d’Instrucció Número 1 d’Igualada (Anoia), que va afectar 51 persones que haurien participat en els talls de l’autovia
A-2 a l’altura d’Òdena (Anoia). Estaven acusats d’un presumpte
delicte de desordres públics, però finalment el jutge va arxivar
provisionalment la causa perquè va considerar que els fets “serien
constitutius d’una
infracció administrativa i en cap cas penal”.
També va tenir el mateix final el cas que es va obrir contra cinc veïns del Garraf per un delicte
de desordres públics per haver participat, suposadament, en el tall de la
C-32 a Sitges (el Garraf). La magistrada va arxivar el cas perquè no hi va trobar cap indici de delicte.
Cinc causes continuen obertes
Per contra, continuen obertes cinc causes més, dues de les quals a les comarques barcelonines. Una
del jutjat de Barcelona, que investiga nou persones pel tall de les vies de l’AVE a Sants --les responsabilitza d’uns suposats delictes de desordres públics i coaccions--; i una altra del
Jutjat d’Instrucció Número 4 de Rubí (Vallès Occidental), que
afecta setze veïns de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per la
seva suposada implicació en el tall de la
C-16, prop dels túnels de Vallvidrera (Sant Vicenç de Sarrià,
Barcelona). En aquest cas, els investiguen per desordres públics, el
mateix delicte que atribueixen a tres gironins més.
Per una banda, a un veí de Salt (Gironès, comtat de Girona) a qui responsabilitzen del tall de l’AVE
a l’estació de Girona que va durar unes dotze hores i que va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a les vies.
I, per una altra banda, a dos militants de la
CUP de Girona que van participar en el tall de l’AP-7 a Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona).
Finalment, a Tarragona (Tarragonès) també investiguen 39 persones per haver participat, suposadament,
en les marxes lentes que es van fer a l’A-27 i a l’A-7. Tot un seguit de causes judicials per intentar trobar els responsables de les mobilitzacions que pràcticament van
aturar el país.
Càrrecs electes d’Occitània també demanen la llibertat dels
presos i el retorn dels exiliats
Segons informa
VilaWeb després de les institucions de Catalunya Nord, el
Consell Departamental de l’Arièja (Occitània) també ha demanat
“la llibertat dels presoners polítics catalans i el retorn dels
exiliats”. Aquest departament és una divisió administrativa francesa
corresponent als antics
comtats occitans de Foix i del Cosserans i que limita amb Catalunya al
Pallars i a la Cerdanya. Vint-i-dos dels vint-i-sis càrrecs electes del
seu
Consell Departamental han signat un manifest en el qual afirmen
que “del mes d’octubre ençà Catalunya viu una situació política difícil
amb responsables associatius i càrrecs electes legítims empresonats o
obligats
a exiliar-se”. Els responsables polítics occitans expliquen que “sense
prendre posició sobre el tema de la independència de Catalunya, el
Consell Departamental de l’Arièja demana que es respectin els
drets i llibertats fonamentals i s’acabi la repressió”. Finalment, també
demanen que “s’obri un diàleg constructiu per trobar una solució
política i democràtica’
al conflicte entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Espanya.
El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord promou
una exposició de 55 urnes a Brussel·les
El divendres 15 de juny, l’església de Béguinage, a la plaça del mateix nom a Brussel·les (Bèlgica),
les urnes seran el punt de partida de l’obra de desenes d’artistes catalans i estrangers, en una exposició promoguda pel
Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord. Art i reivindicació,
creació i transformació, pensament i combat, s’hi aplegaran de la mà de
Joan Fontcuberta, Anna Llimós, Antoni Llena, Francesc Torres, Tom Carr,
Lola Lasurt,
Nora Ancarola, Pascal Comelade, Francesca Llopis, Franc Aleu i Claret
Serrahima, entre altres. Les urnes van ser el símbol del combat
democràtic del primer d’octubre i de les setmanes precedents. Tot un
estat fou incapaç de caçar-les i aquell diumenge de tardor
a la matinada van aparèixer als col·legis sortint de maleters de cotxes
i portals de cases de tots els racons. Alçades com un trofeu, les
llargues cues dels votants i els resistents que havien fet guàrdia tota
la nit als col·legis, n’aplaudien l’arribada.
L’exposició
Urnes. 55 artistes per la llibertat farà la primera parada a
Brussel·les, però ja té el bitllet comprat per a establir-se a Perpinyà
(Rosselló, comtat de Rosselló), a partir del 31 d’agost, a la
Casa de la Catalanitat. I a l’octubre anirà a Barcelona, abans de
prosseguir el camí cap a València (l’Horta, País Valencià), Girona
(Gironès, comtat de Girona), Vic (Osona, comtat d’Osona), Manresa
(Bages) i, potser,
Ginebra (Suïssa) i Berlín (Prússia, Alemanya).
Els
promotors esperen poder anar concretant els espais i el calendari
d’exposició, però ja anuncien
que el catàleg --una altra obra artística de David Torrent-- i
cadascuna de les obres serviran finalment per a omplir la caixa de
solidaritat. Tothom qui ha col·laborat amb l’exposició ho ha fet
desinteressadament, del punt de vista econòmic, però amb molt
d’interès polític i social. Quan s’acabi la ronda d’exposicions, les
obres seran subhastades i els diners que se’n facin s’ingressaran a la
caixa de solidaritat amb les represaliàdes polítiques i els represaliats
polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada