Patrimoni històric recuperat

La vil·la romana, municipal a Vall-llobrega: el Consistori rep el solar del jaciment de Vilarenys a canvi de cedir a l’Incasòl altres terrenys per ampliar el polígon.    

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro vol reivindicar l’antic temple paleocristià de Malvet. El govern municipal encarrega un projecte per recuperar i museïtzar el jaciment.   

Els arqueòlegs revelen la troballa excepcional d'una necròpoli islàmica del segle VIII a l'antic Hospital dels Capellans, a Girona. Recuperen 8 esquelets enterrats amb ritual islàmic al costat d'altres esquelets enterrats a la manera cristiana al mateix lloc. Un estudi genètic de la Complutense de Madrid revela que un individu era del Magrib i un altre del Golf Aràbic.   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL  14/05/2018   

Vall-llobrega/ Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Llegim en la premsa convencional comarcal que les restes de la vil·la romana de Vilarenys, a l’extrem sud de la zona industrial del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà, comtat de Girona), no es perdran. Incasòl, després d’una dècada amb la zona excavada al descobert, ha sufragat la cobertura dels vestigis --protegits amb malles geotèxtils i capes de grava i terra al capdamunt, com prescrivien els informes d’arqueologia de la Generalitat-- i s’ha avingut a cedir la parcel·la, d’uns 6.000 metres quadrats, al Consistori.

L’alcalde, Rufino Guirado, explica que l’operació ha requerit alguns retocs en el planejament urbanístic local i una permuta, a través de la qual el municipi ha rebut la parcel·la de la vil·la, que ha passat de zona industrial a zona verda. Per compensar la cessió, el govern municipal de Vall-llobrega ha posat a disposició de l’Incasòl altres terrenys per compensar la pèrdua d’espai per a la implantació de noves empreses i petits industrials.

Pel que fa a les restes, Guirado lamenta que no disposen de recursos per avançar en les excavacions, però tranquil·litza les persones que li havien traslladat en els darrers mesos la “inquietud” pel seu futur i la possibilitat que s’hi acabés edificant a sobre. “Fins ara no hi podíem fer res, però ara sí i continuaran com a zona verda. En el solar hi podríem habilitar un punt verd de reciclatge, com a màxim, però encara que hi ha la necessitat, per la implantació del porta a porta, cercarem un altre emplaçament”, es compromet. 

La zona industrial creix 

L’operació, a més, no ha impedit el desenvolupament de l’ampliació de la zona industrial, on Incasòl avança en la configuració d’onze parcel·les noves per a naus de petita superfície. L’alcalde destaca que el format ha tingut molt bona acceptació i ja estan totes comercialitzades. Els preus relativament assequibles també hi han contribuït Les han adquirit empreses nàutiques, industrials de la zona i les carnisseries Arnall. 

Des del 2002 no s’hi han reprès les excavacions 

L’historiador empordanès Joan Badia-Homs defensava fa poques setmanes a les planes del diari El Punt Avui l’interès del jaciment de Vilarenys, amb “un arc cronològic ampli en els segles que el fan interessant”. Les restes, que ell mateix havia situat en la seva obra Arquitectura medieval de l’Empordà. Baix Empordà, (Diputació de Girona, 1977), no van començar a ser explorades fins a finals de la dècada dels vuitanta.

Els arqueòlegs María José Caja i Xavier Rocas van començar-hi a treballar el 1991, quan van concloure que les restes tenien prou interès i eren amenaçades per l’avenç del polígon. I entre els anys 2001 i 2002, una excavació intensiva dirigida per Caja va delimitar-hi les antigues termes, la domus i el camp de dolia, amb la recuperació de monedes i ceràmica del període. La recerca, però, va quedar inacabada i ara, després d’una dècada abandonada, està protegida amb vista a futures investigacions.

Guirado admet que no hi ha cap projecte acadèmic o institucional que s’hagi interessat a reprendre els treballs, fora d’algunes consultes d’historiadors del Baix Empordà. 

L’Ajuntament de Santa Cristina vol reivindicar l’antic temple paleocristià de Malvet  

Llegim avui en la premsa convencional comarcal que el govern municipal de Santa Cristina d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) vol fer lluir un dels elements patrimonials que podrien explicar els orígens del poblament al municipi, amb la reivindicació del jaciment arqueològic que integra l’església paleocristiana aixecada a partir del mausoleu de Malvet, datat en l’època baix imperial romana (entre els segles IV i VI de la nostra era) i amb evolució i activitat fins al segle IX. L’església, amb absis cap a orient --la construcció final era un edifici de nau única i una capçalera quadrangular molt poc remarcada--, es va abandonar en construir-s’hi una de planta nova romànica a uns 300 metres, que és l’origen de l’actual església parroquial de Santa Cristina. El primer document que parla de la nova església és de l’any 1041. 

Una troballa patrimonial de fa prop de mig segle 

Les restes del conjunt arqueològic -- mausoleu de Malvet i temple paleocristià-- van sortir a la llum als anys seixanta del segle passat, quan es van urbanitzar els primers carrers del sector Serrasol del municipi. I van quedar escapçades pel carrer Pep Ventura, on en els darrers anys s’han instal·lat alguns plafons divulgatius però sense gaire recerca després d’algunes excavacions. En la darrera dècada, l’any 2007, un equip arqueològic de la Universitat de Girona (UDG), amb conveni amb l’Ajuntament, va aprofundir a l’entorn, el cementiri que se sabia que existia. 

Divulgar el conjunt 

La inversió aprovada, d’entrada, és modesta: la junta de govern municipal ha adjudicat els treballs de redacció del pla executiu de rehabilitació del jaciment a l’empresa Àtics SL --la mateixa que s’ha encarregat en els darrers mesos de les prospeccions arqueològiques a la part posterior del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona)-- per un import de 2.420 euros. 

Recuperació del jaciment arqueològic, la seva museïtzació i la seva difusió 

L’encàrrec preveu l’elaboració d’un projecte que haurà de marcar la recuperació del jaciment arqueològic, la seva museïtzació i la seva difusió.

Entre les possibilitats futures, es preveu per exemple habilitar passeres a la parcel·la per interpretar millor els vestigis visibles al jaciment arqueològic. 

Els arqueòlegs revelen la troballa excepcional d'una necròpoli islàmica del segle VIII a l'antic Hospital dels Capellans, a Girona  

Llegim en la premsa convencional gironina que una excavació arqueològica dirigida per l'arqueòloga Maribel Fuertes ha posat al descobert per primera vegada una necròpoli islàmica a la regió de Girona, de manera confirmada. 

Ritual funerari islàmic  

Els treballs han permès recuperar, al barri de Sant Pere de Galligants de la ciutat de Girona, 8 esquelets, alguns d'infants, corresponents a individus que van ser enterrats seguint el ritual islàmic.

La Universitat Complutense de Madrid ha fet l'estudi genètic de les restes i el resultat revela que un d'ells procedia del Magrib, un altre del Golf Aràbic, i altres correspondrien a individus de la població local que s'haurien convertit a l'Islam en el decurs del segle VIII. 

Troballa excepcional 

La troballa ha estat considerada excepcional pel món de l'arqueologia per la relativa curta durada de l'Islam (entre l’entorn del 716 i l’any 785) de la part nord del que avui és Catalunya.

Després de la caiguda de l'Imperi romà, el 476, la ciutat de Girona va dependre dels monarques visigots fins cap el 716, quan va passar al Califat, fins que l'any 785, els gironins van passar a dependre de l'emperador franc Carlemany, creador del comtat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica.

La descoberta arqueològica es va produir al barri de Sant Pere de Galligants, a finals de 2015 i primers de 2016, durant l'excavació preventiva anterior a les obres dels banys Aqua Gerunda, avui en funcionament en l'edifici que havia sigut l'antic Hospital dels Capellans.

Abans de la construcció de l'edifici medieval, la zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins el primer quart del segle X.

Els arqueòlegs han constatat l'existència d'enterraments amb ritual cristià al costat d'enterraments amb ritual islàmic, la qual cosa pot parlar d'una certa tolerància en aquell moment històric.

«Hem trobat a la mateixa zona dos rituals diferents d'enterraments, un cristià i un altre islàmic que no havia estat documentat fins ara a la ciutat», explica Fuertes. «No podem confirmar que cristians i islàmics s'enterressin al mateix moment, però sí en una mateixa zona, cosa que parla d'una certa tolerància», afegeix l'arqueòloga. 

Cronològicament parlant, els enterraments cristians i islàmics es van alternant. El més antic correspon a un de cristià, després ve un d'islàmic, per tornar a trobar un cristià, cosa que indica que les dues comunitats utilitzaven la mateixa necròpoli, aleshores als afores de la ciutat emmurallada.

Com es va informar al seu moment, les excavacions van posar al descobert també restes romanes més antigues que la necròpoli islàmica, i altres restes posteriors, com sitges del segle XII que van servir per conservar aliments.

Maribel Fuertes va revelar la sorprenent troballa el 2 de maig al Palau Marc de Barcelona en la conferència Intervenció arqueològica a l'antic hospital de clergues de Girona: l'evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l'època romana fins a l'actualitat, pronunciada en el cicle Tribuna d'Arqueologia. El director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, va presentar l'acte, en el qual van participar experts com Dolors Bramon en un debat final obert entre els assistents. Nadal va reclamar un pla d'arqueologia urbana per a la ciutat de Girona. Arqueologia de la Generalitat ha pagat l'estudi de l'ADN.