 |
L'embassament de Susqueda està al 95% de la seva capacitat.
Els rius perden aigua: els darrers 50 anys els cabals en capçalera del Ter i la Muga s’han reduït
gairebé a la meitat.
La superfície boscosa no gestionada ha crescut en les mateixes conques i es produeixen canvis als
conreus.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/05/2018
Susqueda (La Selva).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana
de Notícies l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA) està realitzant diverses maniobres per
incrementar de manera controlada el cabal del riu Ter a la presa de
Susqueda (la Selva), provocant crescudes per afavorir el reperfilament
de la llera i de diversos hàbitats de peixos.
Aquest
dilluns al matí s'ha començat alliberant uns 60 metres cúbics per
segon, un cabal sis vegades
superior a l'habitual, i aquesta tarda s'arribarà fins als 80. La
previsió és que demà a les vuit del matí ja s'hagin normalitzat els
cabals de sortida de l'embassament fins als 10 metres cúbics per segon.
El cabal alliberat s'anirà desplaçant riu avall per
la qual cosa es preveu que el Ter mantingui valors elevats durant els
propers dies.
L'embassament
està actualment al 95% de la seva capacitat, amb 222 hm cúbics
emmagatzemats. Les maniobres,
que es realitzen de manera coordinada amb Endesa, estan controlades i
supervisades per tècnics de l'ens. Tot i que no es preveu cap afectació
aigua avall, es recomana com a mesura de precaució que s’evitin els
accessos a la llera en el transcurs de la intervenció.
Els rius perden aigua: els darrers 50 anys els cabals en capçalera del Ter i la Muga s’han reduït
gairebé a la meitat
Llegim
en la premsa convencional gironina que entre els darrers 50 i 60 anys,
els cabals en capçalera
dels rius Ter i Muga han disminuït gairebé la meitat --un 42% al Ter i
un 49% a la Muga. Plou menys, sobretot a l’estiu, i les sequeres són
cada cop més intenses i més freqüents. Aquestes són algunes de les
conclusions a què ha arribat el projecte
Life Medacc, desenvolupat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i que s’ha presentat recentment. El projecte, que ha tingut una durada de cinc anys i en què també
ha intervingut el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), l’Instituto
Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i l’IRTA, fa una diagnosi
de la situació de tres conques hidrogràfiques --la Muga, el Ter i el
Segre-- i presenta solucions per adaptar-se
als impactes del canvi climàtic. Els resultats indiquen, a més del
descens generalitzat dels cabals --i que pot ser més o menys segons el
tram de riu i de la conca--, la relació entre la gestió forestal i
l’aigua circulant. De fet, diferents projeccions per
al 2050 demostren que les reduccions de cabals són inferiors si es
realitza una gestió dels boscos.
La Muga, la
més
critica
L’anàlisi
concreta de cada conca determina que la conca de la Muga, que és la més
petita, és la que
presenta una situació més preocupant, perquè és la més vulnerable. En
aquesta, des de l’any 1973 al 2013 la pluja a l’estiu s’ha reduït un
60%. Però a banda del canvi climàtic un altre factor també n’és la
causa: el canvi dels usos del sòl. Així, en 35 anys
ha incrementat gairebé un 20% la superfície de bosc a la conca de la
Muga. Boscos que, segons conclou el projecte, són molt densos i no solen
estar gestionats, fet que comporta una gran competència per l’aigua i
es converteixen en boscos més vulnerables a
la sequera i els incendis. Entre les experiències dutes a terme pel
Medacc que han corroborat aquest vincle, hi ha la dels boscos de Requesens (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).
D’altra
banda, el projecte rebutja la idea que una ampliació de l’embassament
de Darnius - Boadella
(Alt Empordà, comtat de Besalú) sigui la solució a la demanda d’aigua
que té la conca de la Muga sobretot a l’estiu per la gran afluència
turística a la costa i per les campanyes de reg. “Cal, doncs, centrar
l’esforç a reduir les demandes en situacions de
sequera recurrent, posar en marxa noves fàbriques d’aigua
(dessalinització i aigua regenerada) i millorar l’eficiència en l’ús de
l’aigua”, conclou l’informe.
El
Medacc detalla que el Ter ha reduït el seu cabal gairebé un 42% a
la capçalera i un 66% al tram baix des de 1971. El clima sec i els
canvis d’usos del sòl en són la causa però, sobretot, ho és la gran
quantitat d’aigua
transvasada cap a la regió metropolitana de Barcelona i si això es
reduís es veurien millores molt importants en el cabal del riu. En
aquest sentit, el projecte considera positiva la disminució del
transvasament fruit de l’acord de la
Taula del Ter.
La
gestió de l’agricultura és el tercer aspecte analitzat en aquest
projecte, que conclou que s’han
detectat canvis fenològics als conreus de les conques. Així, conreus
com ara la pomera inicien abans la seva activitat a causa de les altes
temperatures de l’hivern i la primavera i veuen compromesa la seva
floració per manca de fred així com la qualitat del
fruit a causa dels cops de calor. També es detecta que la reducció de
precipitacions i l’augment de la demanda hídrica han provocat una
disminució en la disponibilitat d’aigua sobretot a les planes litorals
de la Muga i el Ter i que això provocarà la necessitat
d’adaptar els conreus.
La creació d’espais de debat, una necessitat
El
Medacc també considera fonamental la creació d’espais on estiguin
representats els actors del territori, les administracions i els
centres de recerca i tecnològics per acordar les mesures d’adaptació que
cal emprendre.
En aquest sentit, es posa com a exemple i es destaca la constitució de
la
Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Plana Litoral de la Muga per
consensuar i implementar mesures que reverteixin la situació de
l’aqüífer salinitzat de la zona costanera, o la posada en marxa del
Pla Gavarres 2025, liderat pel
Consorci de les Gavarres amb l’objectiu de fer més resilient aquest massís surer en vista dels impactes ja observats del canvi climàtic.
L’alzinar de Requesens i el pi roig a la conca del Ter
Durant
el projecte s’han dut a terme diverses actuacions silvícoles adreçades a
fer menys vulnerables
les principals tipologies de boscos de les conques. A l’alzinar de
Requesens, on s’han passat dos anys extremadament secs, els
investigadors van comprovar que a les parcel·les on havien intervingut
(ja fos fent tales o netejant sotabosc) les alzines havien
seguit vives, vigoroses, i en canvi on no s’havia fet res hi havia
hagut un 10% de decaïment. La causa, la competència entre individus pels
pocs recursos. El mateix va passar al parc de Montesquieu (Bisaura,
Osona, comtat d’Osona), a la conca del Ter, amb
el pi roig. A les parcel·les on s’havia treballat, el pi roig no havia
tingut símptomes de decaïment, però a les altres no és que hi hagués
símptomes de decaïment, sinó que hi va haver mortalitat d’exemplars.
Una manera de regar diferent amb el Giroreg
Conjuntament amb el centre experimental Mas Badia (la Tallada d’Empordà, Baix Ter, Baix Empordà,
comtat d’Empúries) de l’IRTA, s’ha tirat endavant el
Giroreg, que consisteix en un full en PDF que s’envia
setmanalment des de l’inici de la campanya de reg fins al final a tots
els usuaris interessats a tirar endavant un sistema de reg que es basa
en les previsions
setmanals meteorològiques, l’estat fenològic de la planta i l’estat
d’humitat del sòl. D’acord als tres paràmetres es determina quina
quantitat d’aigua és necessària. Fent això, s’ha arribat a estalvis de
campanya de reg d’un 20 a un 30% en la quantitat d’aigua
utilitzada en el cas del blat de moro o la rendibilitat econòmica per a
les parcel·les de pomera ha estat un 4,2% més que en aquelles on es va
seguir el criteri tradicional del pagès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada