MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: L’11 de maig de 1939 l’anarcosindicalista i bomber d’Olot Salvador Capafont i Mateu, de 40 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona.

Bombers voluntaris d'Olot, el 1930 a Montagut.

Era bomber a Olot, tenia l’ofici de fuster i militava en CNT-AIT  

Salvador Capafont i Mateu:   

L’11 de maig de 1939 l’anarcosindicalista d’Olot (la Garrotxa) Salvador Capafont i Mateu, de 40 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona a les 6 del matí, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona l'abril de 1939 i després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut a Barcelona en 1901. Fou executat pels franquistes junt a un grup de condemnats, com l’anarcosindicalista de Sant Joan les Fonts (la Garotxa) Joan Dilmé i Planas i i Ramon Calm Masoliver, de Sant Privat d’en Bas (Vall d’en Bas, la Garrotxa). 

Era bomber a Olot, tenia l’ofici de fuster i militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Havia entrat al Cos de Bombers el 6 d'octubre de 1931. Amb l’ocupació militar franquista va ser detingut acusat de militar a la CNT i fou empresonat a la presó de Girona.

Quan va esclatar la Guerra Civil el juliol de 1936, alguns bombers van marxar voluntàriament al front, ja que consideraven una obligació lluitar per la llibertat i contra el feixisme. Posteriorment amb el reclutament forçós d’altres també van anar a fer la guerra. Amb la victòria franquista es va promulgar la Llei de Responsabilitats Polítiques amb la intenció de liquidar aquells que van servir a la “subversió roja” i a entorpir el triomf del que els franquistes anomenaven com a “Glorioso Movimiento Nacional”. La depuració de tots aquells funcionaris o dependents de l'administració pública va ser un fixació dels vencedors. Els membres dels cossos de Bombers, com tothom, també van patir una investigació i tots van haver de declarar sobre el seu passat i la seva ideologia. Fins i tot, se'ls hi va preguntar si havien actuat en l'extinció dels incendis de les esglésies i convents de juliol de 1936. Aquells bombers que van ser declarats culpables per “rebel·lió militar”, col·laboració amb el “terror roig” o simplement desafectes al “Movimiento Nacional” van patir inhabilitació, suspensió de sou i feina i molts van destituïts, si abans no havien estat empresonats o fins i tot afusellats, com Salvador Capafont i Mateu, bomber a Olot; Jaume Artiola i Gabriel, bomber a Terrassa (Vallès Occidental) i també militant de la CNT-AIT, i Josep Matias i Pla i Tomàs Nivera i Borràs, bombers a Tortosa (Baix Ebre, Terres de l’Ebre).