El nou Sector Social de CGT denúncia el sistema de portes giratòries a la DGAIA i el negoci de la infància en risc.
La CGT es va manifestar l'1 de Maig per una societat autoorganitzada.
La marxa, a la que van assistir unes setanta persones amb banderes roiginegres i anarcofeministes, va arrencar del Punt de trobada de la Rambla i va continuar per la plaça Catalunya, moment en que la manifestació de la CGT es va creuar, (separades per un cordó policial) amb la marxa de CC.OO i UGT, que tant sols va reunir unes 200 persones, rebent escridassades i xiulades contra els sindicats de la patronal per part de l'afiliació anarcosindicalista i gent simpatizant.
El Sector Social de CGT-Girona va llegir un comunicat davant la delegació de la Generalitat denunciant les portes giratòries a la DGAIA de la mà de l'espavilat senyoret Ricard Calvo, exregidor d'ERC a l'ajuntament de Girona, rei del negoci de la infància en risc.
La marxa va seguir per l'avinguda Jaume 1er fins a la plaça Josep Plà, on el Sindict Ünic de Girona va llegir el comunicat del 1 de Maig , seguidament es va presentar la Secció de persones aturades, precàries, pensionistes, falses autònomes i falses cooperativistes que va llegir també el seu comunicat tot convocant a sumar en la lluita per l'autogestió generalitzada.
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT-Catalunya, va tancar els parlaments amb una acurada i encertada visió de la situació actual i de les possibilitats i oportunitats emancipatòries que no ha de perdre com a objectiu la classe treballadora. Els actes es van cloure amb l'himne A las barricadas
i participant en l'arrossada popular organitzada per l'Ateneu Salvadora Catà en el marc de les activitats del seu tercer aniversari.
COMUNICAT DEL SINDICAT ÚNIC DE CGT-GIRONA DEL 1ER DE MAIG
Treballadores, companyes, amigues,L’estafa continua, i sabem que cada dia no és festa, la realitat ens ho recorda cada segon, cada minut de les nostres vides. Però des del 1889, cada primer de Maig ens retrobem als carrers de tot el món per recordar els Màrtirs de Chicago, reivindicar la millora de les condicions socials, i lluitar pels nostres drets i per la dignitat d’una vida més justa. No oblidem mai d’on venim. Sense la lluita encara seríem esclaus. Ens volen esclaus i de genolls. Però estem de peu! Presents als carrers, a les associacions, a les escoles...molts o pocs, però presents.
Recordem a totes les companyes, que per molt legítima que sigui la causa, el primer de Maig és una jornada de lluita que no té partit, ni pàtria, ni bandera que no sigui la de la justícia social. I per aconseguir-ho no tenim altres eines que la lluita, la solidaritat, l’ajuda mútua, l’autogestió i la vaga general. No podem esperar res del sindicalisme de concertació i de les seves Reformes Laborals. Formen part de l’estafa.
El número no ens ha importat mai: el número per nosaltres no compta, només ens importa la força de la nostra pròpia voluntat. La voluntat d’emplenar els carrers per lluitar cada dia, de manera quotidiana i permanent, amb determinació, amb valentia.
-La voluntat i la determinació de disposar d’un medi i d’un entorn sa, natural i gratificant que possibiliti la nostra plena realització com a individus lliures.
El dret a respirar, ell dret a disposar d’aigua neta, d’una alimentació sana i de l’energia necessària. Denunciem un sistema que, emparat per l’Estat, segresta, controla i mercantilitza els recursos i els bens naturals. Tota la nostra solidaritat amb les companyes incriminades per defensar el territori, la terra. Tota la nostra solidaritat amb els companys de la ZAD de Notre Dame des Landes! Estem amb ells.
-La voluntat de lluitar per un salari digne, per una feina digne, per uns horaris dignes, per unes prestacions socials dignes, lluitar contra la precarització de l’existència a la qual ens volen sotmetre. Els contractes de menys d’un mes es doblen a les comarques gironines, i ens volen fer creure que l’atur es redueix, que ja sortim de la crisi. Ja coneixem les seves dades virtuals, convivim amb elles.
-La voluntat de lluitar per unes pensions dignes i no de misèria. Tota la nostra solidaritat amb la gent que ha treballat tota la vida a canvi d’una miserable pensió. Més de la meitat dels pensionistes de Girona cobren per sota del salari mínim. 18.000 "beneficiaris" reben menys de 350 euros al mes!
-La voluntat de lluitar per una escola pública, gratuïta, integradora, laica i de qualitat. Hem de suprimir els concerts educatius i el finançament a les privades. 232 barracons a la demarcació de Girona, 30 milions d’euros per a les escoles de l’Opus Dei a Catalunya, tot està dit.
-La voluntat de lluitar per una societat més culte, més digne. La cultura és la nostra millor arma. Una cultura de veritat, popular, sabia, a l’abast de tothom, i no només d’unes elits que l’utilitzen com a mitjà de reproducció social. Estudiem, llegim, ballem, pintem, toquem, creem, formem-nos. Ateneus, biblioteques, centres socials, espais ocupats, barricades de llibres contra els prejudicis i els estereotips de les elits dominants.
-La voluntat de lluitar per una sanitat pública, gratuïta i universal. La salut no es negocia, la vida no té preu. Els fons de capital risc ens anuncien que hi ha possibilitats, que hi ha rendibilitats segures. No tenen vergonya, fora especuladors de la xarxa pública! És inacceptable que les nostres veïnes siguin discriminades per raons administratives i siguin tractades com mera despesa social. Salut per a tothom!
-La voluntat de lluitar contra el patriarcat, contra una societat malalta que considera els éssers humans i els animals com mers objectes. Violència masclista, violència de gènere, violència domèstica, més de 500 casos a les comarques gironines en el que portem de 2018. Discriminació de gènere, de sexe, d’orientació sexual. Racisme i xenofòbia. Girona, la cinquena província amb més casos de racisme i xenofòbia. Odi al migrant per ser pobre.
-La voluntat de lluitar contra l’especulació immobiliària, pel dret a una habitatge digne. Només a la província de Girona més de 2000 desnonaments el 2017, dinàmica que no afluixa independentment del color polític de l’ajuntament. Lloguers impossibles, augment dels pisos turístics sense cap mena de control. Llum, gas, electricitat , serveis bàsics en mans del capital i de la banca que no paren d’augmentar.
-La voluntat de recuperar la memòria històrica d’aquelles i aquells que foren perseguits, condemnats i assassinats per les seves idees. Àvies i avis que no oblidarem mai i de les quals hem heretat els ideals de justícia i llibertat.
-La voluntat d’emplenar els carrers en defensa de la llibertat d’expressió, en defensa dels drets civils i contra la repressió de l’Estat, el d’aquí, i els d’arreu....Estats explotadors i racistes pels qui la vida humana no val res.
-La voluntat d’emplenar els carrers per canviar les relacions socials d’un món cada vegada més egoista i materialista, insà, malalt fins el moll de l’ós, capaç de vendre les seves pròpies filles i fills per unes molles de pa. No podem cedir al xantatge de la banalitat quotidiana de la injustícia, el seu espectacle no és el nostre.
-La nostra més ferma voluntat de continuar construint el front antifeixista i anticapitalista del que sempre hem format part. No cal que ho recordem. Exemples en tenim.
Nosaltres, anarquistes, llibertaris, anarco-sindicalistes, treballadores i treballadors conscients i solidaris, portem un món nou en els nostres cors. Somiem i lluitem perquè no tot està perdut. Progressem, avancem i cada cop som i serem més i més. I que tremoli la burgesia, la nostra i les de tot arreu! Que tremoli el capital! Que tremolin els Estats!
Visca la classe treballadora!
Visca el Primer de Maig!
Els carrers i places de Girona avui més que mai són nostres! Entre totes, tot!
Salut!
Girona, 1 de maig 2018
COMUNICAT del nou Sector Social de CGT-Girona. 1 maig de 2018
Rebutgem la precarietat laboral en l'àmbit social i atenció a les persones socialment més vulnerables. Aquesta precarització ve donada per la signatura dels diferents convenis d'Acció Social d'esquenes a les treballadores, amb la complicitat dels dos grans sindicats (CCOO,UGT) i la patronal (FEDAIA). Denunciem la privatització i subhasta dels Serveis Socials Públics en benefici d'empreses amb idiosincrasia mercantilista disfresades de suposades Entitats del Tercer Sector. Exigim la fiscalització del funcionament, ús dels recursos i reinversió dels beneficis d'aquestes empreses per part de l'Administració.
Denunciem la impunitat de la política de portes giratòries en el Tercer Sector on fundacions tan conegudes al territori com Plataforma Educativa amb la complicitat de polítics i empresaris com Ricard Calvo han monopolitzat el sector a les comarques gironines. (Al 2017 amb Ricard Calvo com a director de la DGAIA, Plataforma Educativa empresa per la que treballava i treballa actualment es va beneficiar de més 100 milions d'euros en contractes públics).
Denunciem la saturació i privatització dels Serveis Socials
Denunciem la manca d'inversió en polítiques d'infància i família, tres vegades menys que la mitjana Europea.
Denunciem la precarietat habitacional que pateixen molts infanys a Catalunya on el parc públic d'habitatge social és 3 vegades inferior a la mitjana europea. Denunciem la manca d'inversió I recursos en prevenció i ajuts a les famílies més desfavorides per tal d'evitar la institucionalització dels infants.
Denunciem la manca d'ajuts i suports cap a les famílies per disminuir el nombre de desamparaments, així com la manca d'inversió per a que els infants tutelats siguin acollits, perpetuant així el model institucionalitzador que beneficia al monopoli d'empreses que gestionen els centres de menors.
Denunciem la privatització de més del 80% dels centres residencials d' Infància
Denunciem la manca de control i fiscalització sobre els més de 4000 eu mensuals per infant que la DGAIA paga a aquestes empreses. Denunciem que la protecció d'aquests infants es delegui a entitats religioses del Instituto Secular de la Cruzada Evangelica, que van participar activament en la “tasca social” del “gloriós Movimiento Nacional”.
Denunciem els més de 10 millions d'euros gastats en el macrocentre d'acollida de Girona per renovar l'hospici franquista que acull els infants gironins tutelats per l'administració. 10 milions per a reconstruir un gueto on amagar i excloure els infants més vulnerables, trepitjant la legislació en materia d'infància i amb l'oposició del Síndic i les professionals. 10 milions per a revictimitzar els infants, vulnerant els seus drets i condemnant-los a viure en un model instititucionalitzat I segregador.
Denunciem la situació dels menors extrangers no acompanyats dins una societat suposadament acollidora
Exigim la tramitació del permís de residència per a tots ells.
Denunciem la discriminació d'aquests menors per a obtenir el permis de treball, fet que limita les seves opcions d'inserció i emancipació respecte als joves catalans.
Denunciem la discriminació que pateixen els menors extrangers per part de la DGAIA al oferir I garantir menys recursos que amb els infants autòctons que es troben en situació de desamparament.
Denunciem la manca i ineficiència dels recursos que s'ofereix a aquests joves al assolir la majoria d'edat, donant-se un nou desamparament per part de les administracions.
Denunciem l’estigma que pateixen les persones que es troben en situació de sense llar
Essent aquestes la cara visible d’un sistema capitalista excloent acompanyat d’unes polítiques socials totalment insuficients. El sensellarisme és erradicable si es converteix en una prioritat política, econòmica i social.
Denunciem que un dret bàsic com disposar d’un habitatge digne, estigui en mans dels interessos econòmics. Denunciem les barreres d’accés a l’habitatge per les persones amb ingressos baixos o sense ingressos. El parc d’habitatge protegit és del tot insuficient provocant situacions d’exculsió residencial per la part més vulnerable de la societat.
Denunciem les restriccions d’accés a la Renda Garantida de Ciutadania
. No s’està donant resposta a moltes de les persones excloses del mercat de treball i se les aboca a la pobresa.
Denunciem la manca de recursos específics en processos de desinstitucionalització
. Parlem de menors ex tutelats que als 18 anys es troben en situació de sense sostre i també de les persones que surten de presó sense disposar de cap ingrés econòmic immediat. Aquesta situació els aboca a viure al carrer, en albergs o en habitatges ocupats.
Denunciem les dificultats d’accés al sistema sanitari per les persones no empadronades
És intolerant que per una raó administrativa no puguin ser ateses de forma integral pel sistema públic de salut.
Denunciem també l’alt risc de sensellarisme que pateixen les persones immigrades en situació irregular.
Lluitem per uns Serveis Socials Públics de qualitat, lluitem per revertir les privatitzacions de les empreses del Tercer Sector que es lucren amb els més vulnerables. Lluitem per uns Serveis Socials que defugin del assistencialisme, el control i la reproducció social.
Lluitem per l'emancipació de totes les treballadores dins d'una societat transformadora que garanteixi l'igualtat d’oportunitats.
COMUNICAT DE LA NOVA SECCIÓ DE PERSONES ATURADES, PRECÀRIES, PENSIONISTES, FALSES AUTÒNOMES I COOPERATIVISTES
“L’emancipació total de la classe treballadora serà obra de sí mateixa o no serà”
(1er congrés de l’ Associació Internacional de Treballadors -A.I.T.- de finals de setembre de 1864)
Després de deu anys de crisi-estafa ens trobem amb la realitat qüotidiana de la repressió i explotació, d’acomiadaments, desnonaments, privatitzacions, expol.li de les pensions públiques (insultant augment del 0’25% després de 5 anys de congelació) i exèrcits de persones en atur convertides en carn de treballs precaris, d'ETT's, de falses autònomes i de falses cooperativistes, de l'economía submergida ( treballadores de la llar, ferrallers, etc.), del petit delicte i d'uns serveis socials del tot insufients i col.lapsats.
Els contractes de menys d'un mes han augmentat un 50% a les comarques gironines des del 2009 mentre un 17% de la seva població segueix a l'atur i els preus han pujat alegrement vuit dècimes a la demarcació de Girona aquest darrer abril, deixant una inflació anual de l'1,5%, la més alta de l’Estat espanyol.
Dins d'aquest sistema del robatori a la classe treballadora que ni s'inmuta de la gent "resident" en caixers automàtics, cinc dels quals han mort el darrer any en la demarcació, ni de les degradants cúes de treballadors empobrits davant els contenidors d'escombraríes, respectar i obeir les seves lleis genocides de "paciència per avui i gana per demà" que enfronta a bona part de la humanitat no té cap sentit.
Els partits, les patronals i els sindicats del règim constitucional Corrupcions Obreres i la Unió General de Timadors, el règim d’un estat que es diu democràtic però que persegueix I empresona a la llibertat d’expressió periodística i artística i el dret a la dissidència política, ens han anat colant succesives reformes laborals per a enriquir més a l’empresariat o el nefast Pacto de Toledo de finançament dels plans de pensions privades amb les partides desviades de la guardiola de les nostres pensions públiques. per a lucrar encara més les entitats bancàries rescatades amb el diner públic.
El darrer regalet que ens han fet ha estat signar amb la patronal i el govern neo-franquista del PP un altre brindis al sol, ja que l'acord signat per l'augment progressiu (irrisori i miserable) del Salari Mínim Interprofessional, queda condicionat per l'augment mínim del PIB d'un 2'5% anual fins el 2020 quan tots els indicadors assenyalen que serà inferior al 2%.
Cal tenir molt present que CC.OO i UGT, es lucren amb:
-Grans negocis de les assegurances i pensions privades mitjançant promocions a la seva afiliació.
-"Assessorar" plantilles i empresaris i cobrar per signar acomiadaments (ERO'S) a la carta.
-Clientelisme sindical en forma de cursos de formació
I encara ténen la cara dura de cel.lebrar el 1er de maig, però el seu 1 de Maig és el de la vergonya dels 40 anys de traició al proletariat, de submissió, del derrotisme institucionalitzat, de la gestió de la misèria i obediència cega a l’Estat I al Capital i de la seva greu responsabilitat en tots els retrocessos i pèrdua dels drets arrencats als poderosos amb sang, presó I exili, un preu molt alt pagat per part de les nostres generacions precedents que els sindicats del règim es dediquen a malvendre a preu de "saldo per liquidació", aquesta ha estat la seva nul.la aportació a la societat I a la història del moviment obrer, aquesta ha estat la seva obra des dels nocius Pactes de la Moncloa del 1977 i la Constitució del 1978..
La nostre alternativa, per tant, passa per a no pidolar ni dependre mai més de les voluntats dels enemics de la classe treballadora, per contra, ens proposem repartir el treball i la riquesa trencant aquest cercle viciós creant, prenent i recuperant la nostre dignitat realitzant ocupacions de terres, d’habitatges i espais en desús, de socialitzar i gestionar per part de les plantilles les empreses en fallida enfront dels tancaments i acomiadaments, d'exigir l'administració del diner públic per part de les organitzacions veinals i d'usuaris dels serveis públics com a punts de partida del procés d'autogestió del 100% de l'economía de la inmensa riquesa que el poble treballador creem amb el nostre esforç diari i que la classe explotadora, dirigent i intermediària ens roba a la nostra cara, com sempre, "en nom de la llei".
En la pràctica del soport mutu i la solidaritat obrera activa tot ho tenim a guanyar i res a perdre sí volem gaudir plenament del nostre viure. L’autogestió generalitzada és la única alternativa I esperança de supervivència per a tota la humanitat.
A tota la gent us convoquem a la defensa d'un territori el més ampli possible lliure de tota dominació en el que es construeixi el socialisme sense estat.
Visca el 1er de Maig. Visca el Comunisme Llibertari!
La gent en situacions d’atur, precàries i pensionistes ens reunim cada dimarts a les 11:00 al local de la CGT-Girona (Avda. Sant Narcís, 28, Entl 1ª) per tractar les nostres problemàtiques i emprendre actes i projectes que ens ajudin a capgirar aquesta situació.
Veniu i participeu-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada