Farts d’intimidacions ultres i feixistes a Farners. Denuncien agressions i accions feixistes d'ultres
del Girona FC a Farners. El col·lectiu afectat assegura que hi ha veïns que "viuen atemorits".
La Guàrdia Civil haurà de cedir les converses de l’1-0.
El Jutjat admet les diligències de les proves en la querella conjunta de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. El
Jutjat Núm. 2 de Girona obre la porta a què els Mossos investiguin les converses de la Guàrdia Civil durant les càrregues de l’1-O
a Girona.
La interlocutòria també demana
aclarir quin va ser el paper de la delegació del govern espanyol en la
operació i per què els agents van anar a uns col·legis i no a d’altres.
L’acusació popular, satisfeta que s’hagi admès la majoria de diligències
que demanaven.
Clam a Girona per Bassa i Forcadell i muntatge «Processó per
la Llibertat» a Temps de Flors, a Girona.
Elpidio Silva veu “el poder judicial fantasmagòric” com runa del règim del 78. L’exjutge participa
en un Sopar Groc Solidari a Sant Julià de Ramis. En un vídeo, Puigdemont agraeix el suport als seus veïns i els encoratja a persistir.
Sopar Groc Solidari
el 24 de maig a Figueres.
El
PP de Figueres exigeix a l'alcaldia que retiri la pancarta de
Llibertat presos polítics.
El ple de Figueres rebutja votar a favor dels
CDR.
El vot de qualitat de l’alcaldessa pel PDeCAT, que es va abstenir, va evitar la urgència i no es va votar la moció ja debatuda.
Es reactiva la causa contra Montse Mindan (alcaldessa de Roses pel
PDeCAT) per desobediència. El ministeri fiscal recorre contra l’arxivament que havia dictat el Jutjat.
Postals i anxoves de l'Escala, cap a un diputat de Finlàndia que saluda el CDR escalenc.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL
12/05/2018
Farners (La Selva,
comtat de Girona).-
Una amenaça al carrer, dilluns a la tarda, ha estat
la gota que ha fet vessar el got a Santa Coloma de Farners (la Selva,
comtat de Girona). Una quinzena de convocants, entre entitats i partits
polítics, censuren
les “agressions, intimidacions i amenaces de caràcter ultra i feixista”
dels últims mesos, en un comunicat conjunt.
Segons
explica una representant d’una entitat, un jove del poble va amenaçar
un veí fa quatre dies
dient-li: “Us vindrem a buscar”, recordant una discussió anterior que
hi havia hagut en plenes festes de carnestoltes. El dissabte 5 de maig a
la nit, un grup de joves d’ideologia feixista havien “intimidat” uns
menors a la festa, cosa que va fer que membres
de l’organització “els convidessin” a deixar el pavelló.
Avui, manifest
Entitats com ara la
Confraria de la Ratafia, l’Agrupament
Escolta i
Guia Roca Guillera, La Bulla, el
CDR Farners i formacions polítiques com ara la
CUP, el PDeCAT i
ERC, han subscrit aquest dissabte al migdia un manifest per rebutjar
les actituds feixistes. L’edil cupaire de Berga (Berguedà, comtat de
Berga) i cantant Francesc Ribera,
Titot, hi és present, aprofitant que participa en la festa de la
XIII Revolta dels Segadors.
Denuncien agressions i accions feixistes d'ultres del Girona
FC a Farners
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el
Col·lectiu Antifeixista de Farners ha denunciat aquest dissabte
una desena d'agressions i accions de caire feixista que han patit alguns
veïns de Santa Coloma de Farners durant els darrers anys. Des de
l'entitat asseguren
que hi ha veïns que "viuen atemorits" per les "amenaces i coaccions"
que reben. Una representant del col·lectiu afectat diu que estan "farts
de callar" i que per això han decidit fer un manifest a "cara
descoberta", per "visualitzar una situació intolerable".
Entre les denúncies hi ha diverses agressions a la sortida d'alguns
bars de la localitat selvatana, a més de pintades feixistes en parets,
amb missatges cap a persones concretes. Des del col·lectiu relacionen
aquestes agressions amb diversos membres
ultres del
Girona C.F.
El
manifest relata una desena d'actes protagonitzats presumptament per
aquestes persones. L'entitat
deixa clar que "són una minoria", i assegura que "a partir d'ara"
seguiran denunciant. La representant del col·lectiu afectat ha explicat
que s'han interposat algunes denúncies als Mossos per agressions, però
en canvi, no s'ha posat en coneixement de la policia
les intimidacions. "Creiem que no servirà de gaire res, però sí que ho
volem visualitzar amb aquest manifest", ha reblat.
Bona part d'aquestes agressions les han patit diversos membres del
Casal Popular Independentista La Sega 1640. "Ens hem trobat
constants pintades feixistes i en favor del 155 a la façana del local, a
més d'amenaces a persones d'aquesta entitat", concreten els afectats.
El manifest,
que té el suport d'una trentena d'entitats locals, assenyala que moltes
de les agressions han estat conseqüència d'accions com aixecar el braç,
o portar una samarreta determinada.
A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones i s'ha fet coincidint amb la
XIII Festa de la Revolta dels Segadors, a la plaça Farners de la
vila. Entre els actes previstos en la festa aquest dissabte hi ha un
concurs de glosa improvisada, una teatralització de la batalla, una
visita guiada
o un concert per acabar la nit.
La gota que ha fet vessar el vas
Segons informa
ARIET.CAT
ha estat la gota que ha fet vessar el vas. El dilluns 7 de maig Àngel
Valls va abordar un veí a Santa Coloma de Farners al mig del carrer. “Et
vindrem a buscar. Sortirem de cacera”, va dir-li. No és una amenaça
que hom pugui prendre’s a la lleugera. Segons
ARIET.CAT
amb només 23 anys, Àngel Valls s’ha convertit en un dels neonazis més
actius de les comarques gironines. Ha participat en desenes d’accions,
ha agredit diverses persones i ha estat denunciat com a mínim tres
vegades.
A Farners ja en tenen prou. En pocs dies una vintena d’entitats s’han organitzat per plantar cara
al feixisme. El Casal Popular Independentista La Sega 1640 , el
CDR, l’Espai
Antiracista, les formacions independentistes, el moviment
anti-MAT... Fins i tot les entitats culturals i esportives s’han
afegit a la iniciativa. En l’escrit que han fet arribar a la premsa,
aquestes entitats detallen una desena d’accions violentes
protagonitzades per Àngel
Valls i per altres neonazis. “No són simples baralles, no és un
enfrontament entre dues parts iguals. És l’intent de sembrar la por i
d’imposar una ideologia autoritària”, asseguren.
La vida d’Àngel Valls està plena d’ensopegades i d’enfrontaments violents. Quan tenia 17 anys va
agredir un veí de Santa Coloma de Farners perquè no li agradava la seva indumentària. “Jo anava pel carrer amb pinta de
heavy. Ell i una colla van començar a fer-me el
Sieg Heil. Em van increpar, em van dir ‘guarro’.
Després em va venir ell per l’esquena i em va donar una puntada de peu”,
recorda
L. M., que va haver de refugiar-se en un bar. La denúncia de l’agredit
no va tenir conseqüències. “Mentre això estava als tribunals es va
mostrar molt educat sempre, sempre demanant perdó i dient-me que anava
molt drogat”, explica L. M.
Després
de viure una temporada a la ciutat de Girona, Àngel Valls es va
instal·lar una altra vegada
a Santa Coloma de Farners, amb la seva mare. Malgrat el seu caràcter
extremadament conflictiu, va trobar feina en una empresa de seguretat.
“En unes barraques de Santa Coloma de Farners ens el vam trobar com
agent de seguretat. Amb l’historial que tenia vam
dir: en serio? Aquella mateixa nit ho vam comunicar a l’Ajuntament i
van acomiadar l’empresa”, explica P. M., una altra de les persones
agredides pel jove. Actualment Ángel Valls treballa els caps de setmana
en una discoteca de Lloret de Mar (la Selva marítima,
comtat de Girona).
Juntament amb altres neonazis, com Raúl Galán o Jordi Cuesta Herencia, Àngel Valls es va incorporar
a Gerunda Sud, una grada d’animació del
Girona FC aparentment “apolítica”, però que en realitat era una plataforma idònia per propagar el feixisme.
Gerunda Sud va desaparèixer després que
ARIET.CAT publiqués un reportatge que demostrava els vincles d’alguns dels seus integrants amb l’extrema dreta. L’ascens del
Girona FC a
Primera Divisió va exaltar els ànims d’Àngel Valls i d’altres
neonazis. En menys d’una setmana van agredir un aficionat antifeixista i
van assaltar un bar de Montilivi.
Des
de llavors Àngel Valls ha provocat diversos incidents. Va presentar-se a
les festes de Vilobí
d’Onyar (la Selva, comtat de Girona) acompanyat d’uns quants amics. Va
fer salutacions feixistes i va amenaçar el públic. L’endemà al
poliesportiu del poble hi havia una pintada que deia “Ojo
rojo que te cojo”. Durant la consulta de l’1-O
va deixar-se veure en un col·legi electoral
amb una caixa on hi havia dibuixada una escopeta. El passat mes de
novembre el jove es manifestava amb mig miler d'unionistes pels carrers
de Girona. Anava, com sempre, acompanyat d'amics amb qui comparteix
idees i mètodes. A Santa Coloma de Farners relacionen
Àngel Valls i el seu entorn amb les pintades a favor de la unitat
d'Espanya i de l'aplicació de
l'article 155.
Una de les darreres accions violentes protagonitzades per Àngel Valls es va produir durant el
Carnestoltes. Va presentar-se tot sol al poliesportiu de Santa
Coloma de Farners, on hi havia la celebració, amb actitud amenaçant. A
la barra ningú el volia servir. Va enfadar-se de mala manera i va caldre
trucar
a la policia. Quan semblava que les coses s’havien calmat, va atacar un
jove antifeixista. Ho va fer per l’esquena, amb traïdoria, com quan
tenia 17 anys. “Em va venir a buscar per darrere. Vaig rebre un cop de
puny i vaig caure a terra”, explica P.M., que
va denunciar, de moment sense resultats, l’agressió.
Després
d’aquest reguitzell d’accions violentes, la gent de Santa Coloma de
Farners es planta contra
el feixisme. No volen que un individu que mesura gairebé dos metres i
que passa bona part del seu temps en una sala de musculació pertorbi la
pau del poble. “Volem dir aquí i avui que no callarem davant cap
agressió”, diuen les entitats en el comunicat.
Un jutjat obre la porta a què els Mossos investiguin les
converses de la Guàrdia Civil durant les càrregues de l’1-O a Girona
Llegim en la premsa convencional gironina que el
Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona, que investiga les càrregues de l’1-O,
ha admès les diligències de les proves que havien proposat els advocats
voluntaris que s’encarreguen
de la defensa de la querella col·lectiva interposada pels Ajuntament de
Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona).
Entre aquestes proves destaca la que demana als Mossos d’Esquadra de
Girona que duguin a terme “les gestions necessàries
per obtenir la transcripció i els enregistraments de les comunicacions
realitzades entre els agents de la Guàrdia Civil i els seus centres
operatius i comissaries entrant a les comissaries i casernes d’aquests
cossos” durant l’1 d’octubre. Així, el jutjat
obre la porta al fet que els Mossos investiguin les converses dels
agents de la Guàrdia Civil durant l’operació. La jutgessa, però, vol
escoltar els arguments de la fiscalia abans d’admetre aquesta
diligència, sol·licitada per l’acusació popular.
El portaveu dels
Advocats Voluntaris, Albert Carreras, va explicar ahir que és
“molt important” que s’hagin admès la majoria de les proves que havien
demanat. “Això ens permetrà d’avançar en la investigació i en la
querella”, va afirmar
Carreras.
El rol de la delegació
La interlocutòria també demana aclarir quin va ser el paper de la
Delegació del Govern espanyol el dia del referèndum i per què els
agents van actuar en uns col·legis determinats. La jutgessa va admetre
formalment a tràmit la querella per un presumpte delicte de tortures i
un altre
de lesions, però descarta que n’hi hagués cap contra els drets
individuals.
Entre
d’altres proves proposades pels advocats, hi ha la de les imatges
d’aquell dia tant de mitjans
de comunicacions com d’institucions. En aquest sentit, es requereix a
l’Ajuntament de Girona que aporti les imatges compilades a través del
web i que s’incorpori el vídeo de l’actuació realitzada pels agents de
policia en el col·legi Verd. Un altra de les
proves sol·licitades que va destacar el portaveu dels advocats, Albert
Carreras, és la que sol·licita a la sala penal del Tribunal Superior de
Justícia. Es tracta de l’informe policial requerit al coronel Pérez de
los Cobos encarregat de coordinar als Mossos,
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Clam a Girona per Bassa i Forcadell
Segons
la premsa convencional gironina les treballadores i els treballadors de
la Generalitat a Girona,
en la concentració setmanal de cada divendres, van tenir un record ahir
per les preses polítiques: Carme Forcadell i Dolors Bassa. “Alguna cosa
no fem prou bé si quan parlem de presos polítics pensem en ells i no
tant en elles”, es va destacar en el manifest.
El personal concentrat va escoltar en silenci la cançó
Corrandes de l’exili, interpretada per Sílvia Pérez Cruz, amb lletra de Pere Quart i música de Lluís Llach.
Els Segadors va cloure l’acte d’ahir.
Muntatge «Processó per la Llibertat» a Temps de Flors, a
Girona
Llegim en la premsa convencional gironina que hi ha una creu blanca de grans dimensions i una base
groga en un dels muntatges que formen part de
Temps de Flors. Està situat a la Gran Via de Jaume I de Girona, al costat dels
Tòtems de la Dignitat. La creu té les cares dels líders
independentistes que estan a la presó i les dels que estan a diferents
països europeus a l’exili. El projecte es titula «Processó
per la Llibertat» i els autors són Gerard Fernández, Josep Maria Sánchez, Lourdes Casademont, Quim Vilanova i Pep Pladeveya.
El PP, en contra
Mentrestant, el
PP ja ha demanat la retirada de l'obra. La portaveu del grup
municipal a Girona, Concepció Veray, ha apuntat que «a només dos dies de
la inauguració de
Temps de Flors veiem com Madrenas es va dedicant a pintar la
ciutat de color groc i a col·locar insígnies independentistes per tots
els racons».
Elpidio Silva veu “el poder judicial fantasmagòric” com runa
del règim del 78
Llegim en la premsa convencional gironina que l’exjutge del
Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i instructor del cas Blesa, Elpidio José Silva, va participar ahir divendres en un
Sopar Groc Solidari al
Centre Cívic de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de
Girona) que va incloure un debat obert amb representants de l’associació
d’advocats voluntaris pels dret de defensa. També hi havia
representants dels bombers. Amb més de dos-cents comensals,
l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va destacar l’èxit de
la convocatòria. Mentre es projectaven imatges de l’1-O, Puigtió,
en un to abrandat, va recalcar els sentiments i moments viscuts aquell
dia enmig
d’aplaudiments del públic. En un vídeo, rebut també amb emoció pels
assistents, el president Carles Puigdemont va saludar els seus veïns i
els va agrair el seu suport. “Hem anat lluny”, va dir Puigdemont, que va
encoratjar-los a “persistir en aquesta actitud
convivencial i pacífica”. “Guanyarem; tenim raons”, va concloure.
En una conversa prèvia amb el diari
El Punt Avui, l’exjutge Elpidio José Silva va destacar que és
important explicar a la gent on som i on érem. En relació amb el procés
com a dinamitador del règim del 78, Silva va assenyalar que “el règim
del 78 ja
anava molt coix, a causa de la crisi econòmica i la corrupció, els
quals s’estavellen en una societat desmoralitzada”. Pel jurista, hi ha
l’avanç identitari, però considera que el context social i econòmic “és
un factor important en la ruptura territorial”.
I en aquest sentit va assenyalar formacions com la
CUP, “que promouen una forma de separatisme de no pertànyer a un
Estat corrupte”. Sobre el poder judicial “fantasmagòric”, “que ha
extralimitat tots els àmbits de la independència de la justícia en un
país democràtic”, ho considera que és part d’aquestes
runes del 78.
L’exmagistrat
va destacar que el Parlament de Catalunya només deu obediència a la
voluntat popular.
I en aquest sentit va defensar que el candidat a la investidura havia
de ser Puigdemont. “Si no ho és, ha de ser un candidat en una línia
absolutament propera a la voluntat popular”, va afegir.
Dinar Groc Solidari, demà a Sant Jordi Desvalls
Demà diumenge, Elpidio José Silva participarà en un Dinar Groc Solidari al pavelló esportiu de Sant
Jordi Desvalls (Baix Ter empordanès, Gironès, comtat d’Empúries).
Sopar Groc Solidari el 24 de maig a Figueres
A Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) hi ha previst el
Sopar Groc Solidari el dijous 24 de maig, a les 21:00h, al Restaurant Pa Volador de la ciutat, amb la presència de Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium
Cultural; Ramon Cotarelo, catedràtic; el periodista local Luismi;
Montse Bassa, germana de la presa empordanesa Dolors Bassa, i d'altres
familiars dels presos polítics. El preu és de 30 euros per persona i els
beneficis
seran destinats a l'Associació
Catalana pels Drets Civils (ACDC). Els tiquets es poden comprar a
Figueres:
Botiga La Balera (carrer Pep Ventura núm. 7),
Llibreria Low Cost (carrer
Méndez Núñez núm. 8 ) i local d’Òmnium
Cultural de Figueres (carrer Pep Ventura núm. 8, 1er 2ª), de dilluns a divendres de 17:00h a 20:00h; a Roses:
Botiga (carrer Joan Badosa núm. 8) i a l'Escala:
Llibreria Vitel·la (carrer Enric Serra núm. 13). Per a més informació truqueu al 972 500 745. Organitzà
Òmnium Alt Empordà i
ANC amb el suport de la Coordinadora Figueres per la República i l'Associació
Catalana pels Drets Civils (ACOC).
El PP de Figueres exigeix a l'alcaldia que retiri la pancarta
de Llibertat presos polítics
Segons EMPORDA.INFO Maria Àngels Olmedo Delestal, com a portaveu del grup municipal del
Partit Popular (PP), ha fet arribar una queixa formal a l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT).
El missatge deia així: “Atesa la parcialitat de la pancarta penjada
a la façana de l'ajuntament de Figueres, amb un missatge polític i la
vulneració per part de l'Alcaldessa i l'equip de govern de l'article 6
de la
Llei 7/1985, de 2 d'abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local on s'estableix: "1.
Las Entidades Locales sirven con objetividad los intereses públicos que
les están encomendados y actúan de
acuerdo con los principios de eficacia, descentralización,
desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y el
Derecho; 2. Los tribunales ejercen el control de la legalidad de los
acuerdos y actos de las Entidades Locales".
Atès que el missatge de la pancarta és incompatible amb el deure
d'objectivitat i neutralitat a la que estan sotmesos els poders públics i
les administracions. Conforme l'article
103.5 de la
Constitució Espanyola, concretament en el seu primer punt, on
anuncia que "L'Administració Pública serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia,
jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació,
amb submissió plena a la llei i al dret". Tenint en compte que el
missatge de la pancarta penjada a la façana de l'Ajuntament de Figueres
pren partit per una posició parcial i no ajustada al deure de
neutralitat i equidistància, sinó que està alineada amb
les pretensions d'un grup de ciutadans amb la inevitable exclusió de la
resta. Si bé no s'identifica amb una formació política concreta, el que
queda evident és que no s'identifica amb la comunitat de ciutadans que
en el seu conjunt, amb independència de majories
o minories, és qui conforma la totalitat de la ciutadania de Figueres.
Així es va argumentar per part del
Tribunal Suprem en la seva sentència nº 933/2016,
Sala 3ª, de lo Contenciós -Administratiu, del 28 d'abril de 2016
sobre la retirada de les estelades en espais públics. Considerant que
l'argument de la llibertat d'expressió no pot ser emprat tal i com sosté
el
Tribunal Constitucional en les seves sentències (SSTC 244/2007, de 10 de desembre; 14/2003, de 28 de gener; 254/1993, de 20 de juliol): "Las
instituciones públicas, a diferencia de los ciudadanos, no gozan del
derecho fundamental a la libertad de expresión que proclama el art. 20
CE".
Atès els incompliments descrits en aquest present escrit, com a portaveu del
GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR CATALÀ i en aplicació de la legalitat vigent,
SOL·LICITO: La retirada de la pancarta penjada al balcó de l'ajuntament de Figueres, en base a la
Llei 7/1985, de 2 d'abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local i a la
Constitució Espanyola. “
El ple municipal de Figueres rebutja votar a favor dels CDR
Llegim en la premsa convencional comarcal que el ple de l’Ajuntament de Figueres no va poder votar
la moció presentada pels grups municipals de la
CUP i d’ERC en què es donava suport als
Comitès de Defensa de la República (CDR) perquè, després de
debatre-la, es va votar en contra de la urgència i, per tant, no es va
poder portar-la a votació. Va decidir el rebuig el vot de qualitat de
l’alcaldessa,
Marta Felip (PDeCAT), que, amb la seva abstenció, va desfer la igualtat
després de dues votacions que van ser idèntiques. Hi van votar a favor
(de la urgència) la
CUP,
ERC, CExF i l’independent del
PDeCAT, Francesc Cruanyes.
La
moció considera la protesta, una forma d’acció política absolutament
legítima i també les mobilitzacions,
la desobediència i la resistència civil activa i no violenta, pròpia
d’una democràcia madura. Donava suport als comitès de defensa de la
República i les seves accions, a les accions de desobediència i
resistència civil activa i no violenta, arran de la ràtzia
repressiva de l’Estat espanyol. També denunciava la criminalització de
la protesta social, la repressió i la violència institucional i prenia
partit a favor de la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i la
llibertat de manifestació i la voluntat popular
a favor del dret a l’autodeterminació.
Es reactiva la causa contra Montse Mindan per desobediència
Llegim en la premsa convencional comarcal que les diligències contra Montse Mindan (PDeCAT),
alcaldessa de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), per desobediència per haver donat suport al referèndum de l’1-0
es tornen a activar. El ministeri fiscal ha recorregut contra la decisió del jutjat d’arxivar la causa. Deu dies enrere, el
Jutjat de Primera Instància de Figueres va dictar l’arxivament
del cas amb arguments que semblaven força clars: la investigació
practicada no permetia “la formulació d’una acusació fonamentada en
dret” i els indicis
sobre els fets eren “insuficients per deduir una imputació penal amb la
solidesa exigible”. L’arxivament definitiu, però, quedava pendent d’un
possible recurs de la part denunciant (el dirigent de
Plataforma per Catalunya PxC a Roses) o del ministeri fiscal, que
és qui ha fet el pas. El Jutjat ha admès a tràmit el recurs del
ministeri fiscal, que considera que cal continuar investigant el
possible delicte de
desobediència.
Postals i anxoves de l'Escala, cap a un diputat de Finlàndia
que saluda el CDR escalenc
Llegim a El Nacional que el diputat finlandès Mikko Kärnä, que dona suport al moviment independentista
català, ha agraït avui un regal del CDR de l'Escala (l’Escala i Empúries, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries). El
Comitè de Defensa de la República de l’Escala li han fet arribar centenars de postals, un pot d'anxoves típiques (Anxoves de l’Escala Solés) i una samarreta estampada. Kärnä
n'ha penjat una fotografia a Twitter amb un "us estimo" i el
hashtag
#josocCDR.
ERC
de l’Escala aquesta setmana publica un escrit en defensa dels
DCR al
Setmanari Alt Empordà --que acompanya la notícia del periòdic
empordanès sobre una possible dimissió del regidor que el PP té a
l’Ajuntament de l’Escala (a l’oposició) abans de finals d’any i la moció
de suport als
CDR, com el que es presentà a Figueres, que es debatrà en el proper ple municipal escalenc--.
En l’escrit d’ERC
de l’Escala s’afirma que “el retrocés
dels drets civils i les llibertats que està patint el poble de
Catalunya els últims mesos fan necessari obrir la mirada, aixecar la
vista i intentar veure-hi més lluny per albirar, amb més fermesa,
l’objectiu final. Els últims dies han marcat l’actualitat
els intents de criminalització dels CDR, de les seves accions
sempre pacífiques, buscant caps de turc i inventant relats de violència
inexistent. Aquests dies a l’Escala s’han fet accions per part d’aquest
grup de
persones que, l’únic que fan és treballar amb constància per no
abandonar els objectius. Intentar fer visible la situació de repressió
que es viu a Catalunya per part de tots els aparells de l’Estat
espanyol. El
CDR escalenc va promoure una plantada de 1.500 creus a les
platges de la vila representant la mort dels drets civils, de la
democràcia, de la llibertat, de l’educació, de la cultura i de tants
altres aspectes que “han
mort” amb la desacomplexió de la involució democràtica espanyola. També
es va guarnir degudament tot el poble de llaços grocs (*) i pancartes recordant els presos i els exiliats per rebre els participants de la XV
Marató d’Empúries i, a més, la carretera
N-II va llevar-se el dia 1 [de maig] plena de rètols per la llibertat.”
ERC
de
l’Escala considera que “de tot això, se’n diu coherència, se’n diu
constància i se’n diu treball, els tres valors principals necessaris
per aconseguir grans fites i la fita de la República és la més gran de
totes i per tant, tots els integrants dels
CDR mereixen el meu més sincer respecte i agraïment. No podem
perdre de vista que la construcció de la República Catalana s’ha de fer
entre tots i per a tots, des de baix fins a dalt i des d’un costat fins a
l’altre.
I ho hem de fer primer als pobles i ciutats. Necessitem convertir el
territori en un mar de governs municipals republicans, un oceà immens de
governs republicans que tinguin el punt fixat en la gran fita i que,
cada dia, posin el seu gra de sorra per assolir-la.
Des d’ERC l’Escala tenim clar que la nostra vila, la quarta més gran de l’Alt Empordà, serà un puntal en aquest sentit.”
Signatures pel carrer “U d’octubre de 2017” a Fornells de
la Selva
Al municipi de Fornells de la Selva (Gironès, comtat de Girona) s’ha engegat una nova iniciativa
de veïns i veïnes, que sota el nom d’Independents
per Fornells, neix amb la voluntat de construir un nou model de
poble: més participatiu, més inclusiu i en el que s’escolti i es tingui
en compte la veu de tots els seus ciutadans. Un nou poble que es mostri
també,
plenament compromès amb el país. Demà diumenge, 13 de maig,
realitzaran el seu primer acte públic, de 10:00 a 14:00h durant el
Mercat del poble al passatge dels Horts (davant de l'església), per
tal de recollir adhesions a la sol·licitud presentada el passat 6
d’abril a l’Ajuntament per canviar el nom del carrer Vicens Vives pel de
“U d’octubre de 2017”. L’objectiu d’aquesta iniciativa
és fer memòria de la unió del poble davant la repressió de l’Estat
Espanyol i el
bloc 155, i la ubicació s’ha triat per commemorar el lloc exacte
en el què els fornellencs i fornellenques es van unir per fer pinya
durant tot el dia, a favor de la democràcia i l’autodeterminació de
Catalunya.
(*) Nota de
Tramuntana Vermella Mail: Els llaços vora mar a l’Escala van ser
tallats per elements unionistes la nit de diumenge a dilluns. Queden
llaços en altres indrets, com ara a la plaça de l’ajuntament (on a la
façana de
l’edifici hi llueix un gran llaç groc) o en les figures del monument a
la Copla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada