Jornada 48 de la Primavera Catalana

Les "brigades de neteja" no van poder retirar ni llaços grocs ni pancartes a Barcelona a causa de la convocatòria antifeixista dels Comitès de Defensa de la República.

XIII Revolta dels Segadors a Farners, del’11 al 13 de maig. Es recorda l’aixecament del poble contra el comte duc d’Olivares.   

Un cotxe unionista que arrencava llaços atropella un independentista a Vilassar de Mar.  

Una càmera oculta capta l'organització interna de les brigades que retiren llaços grocs.   Correspon als coordinadors dels autodenominats Grups de Defensa i Resistència que es van concentrar dilluns a la nit en una operació fallida a la plaça Francesc Macià de Barcelona.   

Una sardana a tot volt de l’estany de Banyoles per la llibertat dels presos. Preparen una rotllana gegantina pel 30 de juny, el dia de l’aplec de la sardana de Banyoles. Calculen que per fer-la caldran com a mínim uns 6.000 balladores i balladors.   

Celrà, flors de maig en la 22a edició de Passejant pels patis. La mostra ha tingut un to reivindicatiu, en solidaritat amb els presos polítics catalans.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/05/2018  

Farners (La Selva, comtat de Girona).-  

“Es necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farners donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se elimine de los libros de la provincia.” Així va sentenciar la Junta de Ejecución, Consejo de Aragón la població de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) després dels fets del 1640, quan el poble va decidir negar-se a donar allotjament a les tropes del comte duc d’Olivares. Davant la negativa, el privat del rei Felip IV va enviar l’agutzil reial, Monrodon, qui va humiliar la població tot obligant-los a mantenir a la vila un miler de soldats. Però els colomencs es va revoltar, van assassinar l’agutzil i van plantar cara a Felip IV, un fet que va desencadenar la Guerra dels Segadors.

Per recordar aquests fets i les vilatanes i els vilatans que els van protagonitzar, Santa Coloma de Farners celebra la XIII Festa de la Revolta dels Segadors els dies 11, 12 i 13 de maig. Organitzen el Casal Popular Independentista La Sega, l’Ajuntament, Òmnium Cultural i Santa Coloma de Farners 1640. Durant aquests dies, s'organitza una gran festa de recreació històrica, que inclou un campament de ‘tercios’ i un de segadors. D’entre les activitats destaca també la Ruta dels Segadors, un recorregut pels llocs emblemàtics de la revolta, com la casa on es va cremar l’agutzil Monrodon.

Llegim en la premsa convencional comarcal que la població de Farners reviu aquest cap de setmana un dels fets històrics més importants que ha viscut el municipi: l’esclat de la revolta dels segadors. I per fer-ho durà a terme destacades recreacions històriques, “l’acte amb més èxit i en el qual enguany hi haurà més participació, una trentena de voluntaris”, comenta Conxi Camós, membre del Casal Popular Independentista La Sega 1640. Concretament, en destaca dues: la de dissabte al vespre, en què s’expliquen els fets ocorreguts la primavera del 1640, i la de diumenge a la tarda, en què es recrea la batalla a Riudarenes (la Selva, comtat de Girona). Les visites guiades teatralitzades també són un gran atractiu per als visitants, igual que el Correfoc de la Revolta, que es fa per recordar la crema de cases del poble el maig del 1640. Com a novetat enguany hi participarà la colla dels trabucaires de Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona), ja que assessoren la colla de trabucaries local, la Colla d’en Serrallonga. També hi haurà mercat artesà, balls de gegants i de bastons, campaments, exposicions, concerts, glosses improvisades (amb el cantat Francesc Ribera, Titot), espectacles infantils... 

Un cotxe unionista que arrencava llaços atropella un independentista a Vilassar de Mar 

Llegim a que després del fracàs estrepitós de la concentració del passat dilluns a la nit convocada per unionistes per a dur a terme una gran retirada de llaços grocs a Barcelona, el grupuscle de gent que finalment es va reunir va decidir anar al Maresme a dur a terme la croada. Un cop allà, a Vilassar de Mar (Baix Maresme), haurien atropellat una persona. Així ho explica el setmanari ElTemps.cat, cap a la 1 de la matinada de dilluns a dimarts, un grup indeterminat de persones arrencava llacets grocs i altres simbologies republicanes i en solidaritat amb els presos polítics. Alguns veïns els van increpar pel que feien. És llavors que, segons el mitjà citat, un cotxe aparcat al carrer Sant Joan de la localitat que esperava els suposats membres del Grup de Defensa i Resistència (GDR) per marxar va cometre una temeritat greu. Quan el vehicle es posava en marxa, alguns veïns seguien descrivint l'actitud d'aquest grupuscle amb crits de "feixistes!". En aquell moment ell vehicle es va abraonar contra els qui l'increpaven. Una dona i un jove es van apartar, però un dels vilassarencs no ho va fer, creient que el cotxe pararia o s'apartaria. No va ser així, ans al contrari: la conductora va accelerar i li va provocar una lesió al cinquè dit de la mà esquerra, tal com queda palès en un justificant mèdic al qual ElTemps.cat ha tingut accés. La persona agredida té intenció d'emprendre accions legals pels fets narrats. 

Una càmera oculta capta l'organització interna de les brigades que retiren llaços grocs  

Llegim a DIRECTA que "Todas las brigadas de limpieza unidas" era la consigna que els autodenominats Grups de Defensa i Resistència van fer córrer a partir de dilluns per convocar els seus acòlits a "netejar els carrers" de Barcelona de totes les mostres de solidaritat amb els presos i preses polítiques catalanes. La cita era a les deu de la nit de dilluns a la plaça Francesc Macià i segons prometien comptarien amb la presència de centenars de persones per retirar llaços grocs, pancartes i cartells de suport a les persones represaliades arran de l'organització i celebració del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre. Tanmateix, la realitat va ser totalment diferent i a la crida espanyolista només van respondre una setantena de persones que van haver de tornar a casa sense complir el seu objectiu. Un equip de DIRECTA es va poder infiltrar amb una càmera oculta entre els antiindependentistes, captant imatges que contenen informació sobre la seva estructura organitzativa, els municipis on tenen major presència i els seus plans de futur.

El fracàs de l'anomenada Operación Troya va ser possible gràcies a la ràpida reacció d’alguns Comitès de Defensa de la República (CDR), que van convocar a la mateixa hora i lloc una concentració antifeixista per barrar-los el pas. Cal recordar que durant els darrers mesos aquests grups espanyolistes han protagonitzat incidents en el transcurs de les seves accions nocturnes a alguns municipis catalans, amb insults, amenaces i agressions contra gent que els ha recriminat de forma pacífica la seva actitud intimidatòria.

Dos centenars de manifestants procedents de barris circumdants a l’indret on els GDR havien convocat l’acció, es van aplegar al capdamunt de l’avinguda Josep Tarradellas entre càntics com "No passaran" i "Barcelona serà la tomba del feixisme". Un ampli dispositiu d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra format per més d’una desena de furgonetes es va interposar entre els dos grups, tot i que en un primer moment només van efectuar un cordó policial davant del grup d’antifeixistes.

De ben a prop s’ho miraven diversos agents de paisà del cos de Mossos d’Esquadra, que es van dedicar a perimetrar la zona i evitar que manifestants de banda i banda coincidissin cara a cara. Bona part dels individus que es van aplegar amb les "brigadas de limpieza" anaven guarnits amb una armilla groga, barretina daliniana i el rostre cobert per evitar ser identificats. Els crits que més van corejar va ser "fuera guarros de nuestros barrios", "sí, sí, sí, Tabarnia ya está aquí" i el ja conegut "en pié si eres español". Alguns d'ells també van cridar "Guillem Agulló, torna'ns el punxó", en al·lusió al jove militant de Maulets assassinat a ganivetades fa 25 anys per un grup de neonazis a Montanejos (Alt Millars, País Valencià), com a resposta al càntic "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó" procedent de la concentració antifeixista.

En un segon pla, més discrets, se situaven els ultres amb la cara completament oculta rere un passamuntanyes negre, que segons es desprèn de les imatges enregistrades per DIRECTA serien els presumptes organitzadors de l'incipient "Cuerpo de Brigadas de Limpieza", una estructura que pretén coordinar grups d'arreu de Catalunya, en especial del Baix Llobregat, Garraf i Maresme.

Després de més d’una hora sense poder moure’s, els concentrats van anar marxant a poc a poc a buscar els cotxes per tornar als seus municipis --molts d'ells del Maresme--, mentre els residents a Barcelona es van dispersar en petits grups que principalment van enfilar camí del Turó Park per perdre’s pels barris opulents de la ciutat.

El darrer grupet de deu persones va restar desafiant durant una bona estona a la part superior de la plaça, mentre desenes d'antifeixistes que durant la seva marxa els havien advertit a l'altra banda de la rotonda, es van acostar per esperar amb crits de rebuig i pacíficament a que marxessin. Finalment, els joves ultres, amb el rostre cobert i actitud bel·ligerant i xulesca, reblant frases com "señoras, ya es tarde, a casa a freir croquetas", van ser interpel·lats per membres de la unitat de mediació de Mossos que els van acompanyar un centenar de metres amunt fins perdre contacte visual amb el grup antagonista. 

Ultres camuflats de demòcrates 

La convocatòria dels anomenats GDR va comptar principalment amb la presència de membres dels grups sorgits a l'Àrea Metropolitana de Barcelona però també del Garraf i el Maresme, de municipis com Vilanova i la Geltrú, Mataró i Premià de Mar. També amb un dels cabdills dels GDR, Jaime Vizern, president de plataforma espanyolista Democracia y Unidad Española (DUE) del Bages, famós per ser un dels individus que es va disfressar de Guàrdia Civil per simular la detenció de Carles Puigdemont a Waterloo (Brabant Való, Bèlgica) i amb estrets contactes amb el partit neonazi Democracia Nacional i l'organització ultradretana Somatemps en l'organització de manifestacions ultres a Manresa (Bages). Els noms d'alguns d'aquests escamots presents ahir a la plaça Francesc Macià són Segadors del Maresme, Diagrocs, Segagrocs, Brigada 155, Resistencia Vallés, Groc&Lloc, Unidad Montcada, Alta Tabarnia, G.T.A. i Tabarnia Sur. 

L'home que va donar la cara davant els mitjans de comunicació i va fer declaracions durant la convocatòria espanyolista va ser Jose Casado, portaveu del col·lectiu Mataró es queda a España i membre d'un dels GDR pioners i més actius al Principat de Catalunya, Segadors del Maresme. Casado dóna classes de boxa a un gimnàs de Mataró (Baix Maresme), tal com ell mateix publicita a les seves xarxes socials. Potser per aquest motiu, l'autoproclamat president de l'imaginària Tabàrnia Albert Boadella l'ha triat en alguna ocasió perquè simuli ser membre del seu servei de seguretat privada. Casado va participar el passat 19 de juliol en un vermut organitzat per PxC a Mataró.

Durant els darrers mesos després de l'1 d'octubre, Casado ha fet amistat amb el conegut ultra Jordi de la Fuente, amb qui han compartit lideratge en manifestacions de la recentment creada Coordinadora por Tabarnia. De la Fuente va estar al capdavant del partit nazi Movimiento Social Republicano (MSR) durant més d'una dècada, abans que el grupuscle es dissolgués i De la Fuente s'integrés a Plataforma per Catalunya (PxC). Actualment és secretari d'organització del partit xenòfob i coordinador del nucli local de El Vendrell (Baix Penedès). El seu nom complet és Jorge Alberto de la Fuente Miró i el seu pare, Desiderio de la Fuente Domínguez, havia ocupat un càrrec de responsabilitat al Servei d'Informació Interior de la Guàrdia Urbana de Barcelona, d'on va ser expulsat a la dècada dels 90. Pablo Barranco Schnitzler, vicepresident de PxC, el va acompanyar durant tota la mobilització de dilluns a la nit.

A la convocatòria també van acudir membres del partit Vox, encapçalats per la coordinadora del Vallès Occidental, Patricia Muñoz, que mostrava orgullosa un pal de grans dimensions amb un cúter enganxat a l'extrem, un dels artilugis que utilitzen aquests grups unionistes d’extrema dreta per poder arrencar els elements reivindicatius que estan col·locats en llocs més elevats dels carrers de Catalunya. 

Una sardana a tot volt de l’estany de Banyoles per la llibertat dels presos   

Llegim en la premsa convencional comarcal que l’ANC, El Foment i el CDR del Pla de l’Estany estan enllestint els preparatius del que promet ser una de les mobilitzacions més espectaculars que s’han vist fins ara per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans: una sardana ballada per gent situada a tot volt de l’estany de Banyoles. El perímetre del llac fa prop de set quilòmetres i es calcula que caldrà la participació de, com a mínim, 6.000 persones voluntàries.

És el llac natural més gran del Principat de Catalunya (tenint en compte que l'Estany d'Ivars d'Urgell, reconstruït i reomplert als anys 2003-2009 --amb la qual cosa el qualificatiu de "natural" és discutible--, el supera, amb 126 ha). També és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú). Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor. Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració com a Parc Natural. 

Inscripció prèvia 

La rotllana es muntarà el 30 de juny, el dia de l’aplec de la sardana de Banyoles, un cop s’hagi completat el programa habitual de la cita sardanista que promou El Foment. Per participar-hi caldrà inscriure’s prèviament. El període per apuntar-s’hi s’obrirà la setmana que ve, un cop feta la presentació oficial de l’esdeveniment. Els organitzadors no volen desvelar detalls de l’acte, però ha transcendit que la sardana que es ballarà l’ha compost per a l’ocasió un músic de la comarca.

El precedent 

El muntatge d’aquesta sardana gegant és un repte important per als organitzadors, tant pel fet que han de reunir molts participants com per la logística. No obstant això, saben que és perfectament realitzable, atès que existeix un precedent: el juliol del 1998, més de 12.000 persones van ballar a l’entorn del llac les sardanes Somni i Sardanes al casino, en homenatge als seus autors respectius, Manel Saderra i Martirià Font. La gran rotllana --amb la qual es va batre un rècord Guiness-- va servir també per recaptar fons per al tractament de l’esclerosi múltiple. La Principal de la Bisbal va interpretar les dues peces en directe i Ràdio Banyoles ho va retransmetre, a fi que les balladores i els balladors --equipats amb un transistor-- poguessin seguir la partitura. 

Passejant pels patis de Celrà ha tingut un to reivindicatiu, en solidaritat amb els presos polítics catalans 

Llegim en la premsa convencional gironina que a Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) una estesa aèria de paraigües blancs, amb flors amb un gran caient al seu interior, situats al llarg de tot el carrer Major; la xapa de Llibertat presos polítics al davant de la locomotora d’un trenet elèctric que transportava de manera infatigable troncs i una bonica planta; records d’infantesa gràcies a unes bombolles que sortien d’un dels patis particulars ornamentats; o un vistós llaç groc en senyal de solidaritat amb els presos i als exiliats polítics catalans, al bell mig de la bassa de Can Marturi. L’alegria de tota l’àmplia paleta de colors havia tenyit Celrà, que des de divendres passat i fins dilluns va celebrar la seva festa major. L’esperit primaveral que impregna els carrers i la part exterior de moltes cases del Barri Vell, els aparadors d’establiments o espais emblemàtics, com la Torre Desvern, ha vingut de la mà de la mostra Passejant pels patis. Enguany ha arribat a la 22a edició, sota el títol: Celrà, flors de maig. Es tracta d’una cita sempre molt esperada i concorreguda, organitzada per l’entitat local Celrà s’Engalana, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Margarides, roses, lavandes, líliums i un llarg etcètera de varietats han caracteritzat 47 espais diferents. Les flors i les plantes naturals han protagonitzat unes treballades composicions, adornades també amb cintes de colors, troncs, caixes de fusta, ampolles de vidre, ganxet, saques, botes de vi, teles, xarxes, atrapasomnis i pneumàtics pintats com si fossin marietes i que feien la funció de testos.

A més de molt floral, la mostra ha tingut un component reivindicatiu. A l’accés al pati Feliu hi havia unes senyalitzacions grogues amb els noms dels centres penitenciaris on estan injustament privats de llibertat els Jordis i els membres del Govern de la Generalitat, així com les ciutats de l’estranger on s’han hagut d’exiliar diversos consellers, el president Carles Puigdemont i altres polítiques sobiranistes, com Anna Gabriel (CUP-CC) i Marta Rovira (ERC). En una de les sortides del pati hi havia un espai dedicat a les dones, amb imatges en blanc i negre de veïnes de Celrà, juntament amb la frase: Juntes farem nostra la nit. 

"Si no puc ballar, no vull formar part de la teva revolució" 

Seguint el recorregut, els vianants trobaven una altra composició en un extrem del carrer, on hi havia penjats cartells pintats de groc i amb els següents lemes: La revolució no és una poma que caigui quan estigui podrida. Has de fer-la caure; Quan la dictadura sigui un fet, la revolució es torna un dret; El pecat del silenci quan haurien d’haver protestat, fa covardes les persones; Aturem la MAT o la proclama anarquista Si no puc ballar, no vull formar part de la teva revolució.

Un dels molts patis que van causar expectació va ser el configurat pel CDR Celrà, amb un llaç groc compost amb testos i la frase No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni, de Muriel Casals. A l’era de Can Medinyà s’hi va instal·lar una gran creu amb els rostres dels Jordis i dels polítics catalans empresonats o a l’exili, que també ara es present a Temps de Flors a Girona, i testos formant l’estelada. Un to reivindicatiu i en senyal de solidaritat que també caracteritzava la Torre Desvern. Un dels laterals de l’edifici va ser adornat amb margarides i llaços grocs, al costat d’un poema de l’escriptor banyolí Balta Navarro, un fragment del qual diu així: “Rellisquen pel mur llàgrimes en groc àvides d’esclatar presons, llàgrimes que, a la fi, ho fan per tu i per mi, somriuen un cop arrelen.” 

Esclat primaveral 

Dins del marc de la festa major, l’associació Celrà s’Engalana organitza aquesta mostra, en col·laboració amb l’Ajuntament. S’ha celebrat, a més, un concurs de rams de flor natural, que van estar exposats a la primera planta del Teatre de l’Ateneu.