De la catalanofòbia governamental al regnat de la demofòbia institucional espanyola.
40è aniversari del 1r Fossar de les Moreres sota el lema ‘El poble treballador per la Independència nacional’.
Una quinzena de centrals sindicats d'arreu de l'Estat espanyol es comprometen amb la cita de l'1-O. Representants de diferents organitzacions sindicals es reuneixen a Barcelona per donar suport al referèndum, en un acte impulsat per la IAC i la Intersindical CSC celebrat diumenge.
Margallo sobre l'1-O: “Confio que el govern espanyol compleixi el seu compromís i no hi hagi ni una sola urna”. L'exministre del PP augura una “etapa d'enfrontament” i creu que el final del procés seran “unes eleccions autonòmiques”.
[Barcelona (República Catalana) 11/09/2017]
L’AMIC DEL POBLE
De la catalanofòbia governamental al regnat de la demofòbia institucional espanyola és el resultat del pacte de Santiago Carrillo, Felipe González i Jordi Pujol amb el franquisme en 1976 per salvaguardar la monarquia espanyola. Ara, les forces d’ocupació tindran el reforç en dos mil efectius més per intentar el Govern del Regne d’Espanya l’Operació Referèndum: segrestar les urnes per la força policial en el marc demofòbic a nivell general, en que s’estableix un estat policial al sud d’Europa per impedir, entre moltes altres coses, la legítima i democràtica autodeterminació del poble català. En aquest marc a partir dels registres a Constantí (Tarragonès) i a Valls (Alt Camp) ja hi ha actes de resistència nacional popular de caire no violent, algunes amb ironia pròpia d’una situació de doble poder al Principat de Catalunya, més enllà de l’Onze de Setembre.
El diumenge a la tarda, unes trenta persones de l'entorn de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular es va concentrar davant la caserna de la Guàrdia Civil a Gràcia. Els hi van portat unes maletes per convidar-los amablement a marxar, "atès que aquí no els queda res més a fer. No els volem", es va remarcar.
Manifest de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular
 |
| Les Assemblees de Joves conviden la Guàrdia Civil a marxar de la caserna de Gràcia. |
“Des de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular ens trobem avui davant la caserna de la Guardia Civil de Gracia per condemnar les seves últimes actuacions a Constantí i Valls contra els preparatius de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
No ha sigut el primer cop ni en serà l'últim que la Guardia Civil dueu a terme accions antidemocràtiques. Com ja sabem, les forces d'ocupació espanyoles sempre heu estat al servei d'aquells que han volgut eliminar- nos com a poble i destruir la democràcia. Primer amb el franquisme, després amb una falsa transició i ara amb el règim del 78. Per aquest motiu, condemnem qualsevol acció que impedeixi l'exercici d'un dret democràtic com és el referèndum de l'1 d'octubre. Alhora volem advertir- vos que el poble català està decidit a vèncer i cap acció contra la democràcia ens aturarà.
Avui realitzem aquesta acció simbòlica per mostrar el nostre rebuig a la Guardia Civil. Portem aquestes maletes perquè les ompliu amb tot allò que no volem. No volem els vostres símbols franquistes, no volem veure més tricornis, no volem més lleis antidemocràtiques i no volem viure mai més la vostra represió. No sou la nostra policia i mai ho heu estat, sou la força d'ocupació d'un estat decadent.
Demanem a la Generalitat, al Parlament, al Govern i als ajuntaments de Catalunya que no s'arronssin alhora de dur a terme els preparatius del referèndum. No podem permetre que les forces al servei de l'estat espanyol impedeixin el mandat popular de l'1 d'octubre. Per assolir aquest objectiu teniu tot un poble en moviment al vostre costat. Demà 11 de setembre quedarà palès que som un poble unit, alegre i combatiu.
Som molt conscients que les forces d'ocupació espanyoles no aturaran la seva tasca repressiva, és per aquest motiu que el poble català no pot desmobilitzar-se. La nova República la construirem des del carrer entre totes i tots. Fem una crida al poble de Catalunya a participar massivament a l'11 de setembre i a votar al referèndum de l'1 d'octubre. Visca la Terra!”.
Assage avisa que allò dels tancs “no funcionarà a Catalunya”
Assange va publicar set tuits durant la nit del dissabte al diumenge tot carregant contra el registre al setmanari El Vallenc. Assange publicà un text, acompanyat d’una icònica fotografia dels tancs xinesos reprimint les protestes de Tiananmen de Pequín el 1989, on deia: “Espanya, això no funcionarà a Catalunya. La gent catalana té dret a l’autodeterminació. Els arrestos solament unifiquen i enforteixen”.
Com podem veure, la repressió de l’Estat espanyol contra el poble de Catalunya en el seu procés d’alliberament nacional agafa una nova dimensió mundial en contra l’existència de l’Espanya inquisitorial demofòbica. Una nova causa de solidaritat mundial i de mobilització entre amplis sectors de població d’arreu del planeta, igual que en 1936 enfront el cop d’estat franquista, que ja té un nom històric: homenatge a Catalunya. Mig món contra l’Estat espanyol i per la llibertat del poble català. Això és el que aconsegueix simultàniament els Coscubiela, Rajoy, Rivera i Iceta, tots els element que defensen l’existència del règim sortit de la monarquia franquista de 1975.
L’Estat espanyol cargola i ho fa en el moment en què pensa que pot causar més estralls en la moral dels convocats a fer possible el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És un avís del nacionalisme espanyol de dretes, d’esquerres i d’algun sector d’extrema esquerra de fins quin punt pot arribar en resposta al procés d’alliberament català.
Es clar, si en les properes setmanes el govern Rajoy, fiscals i jutges adopten una estratègia d’extrema duresa contra el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, si els bombardeja amb sancions i suspensions, estarà llançant també el missatge que la salvació de l’autogovern, fins i tot el poc o molt de què gaudeix el Principat de Catalunya, passa per fer una gran demostració de força l’1-O, com ara endur-se per la força bruta les urnes, una demostració repressiva que faci “respecte” (que faci por) fins i tot a Rajoy. I això ampliarà els contorns de la mobilització social catalana i mundial a favor de l’autodeterminació de Catalunya. No és el mateix ser cridat a votar per la independència que per defensar la Generalitat de Catalunya. I si l’Estat espanyol comet l’error històric (a nivell de la relació del Regne d’Espanya amb els pobles del món) de retirar les urnes o les impossibilita, la causa independentista catalana serà assumida com a causa justa per molta gent que s'escandalitzarà per aquest evident abús de força. Per al secessionisme, la derrota en aquesta batalla serà nodriment de força per a molts anys i l’Espanya. “penjada en una canya”, es desintegrarà definitivament, com ja passà en el seu moment, en diversos pobles lliures peninsulars i el de les Canàries, sense que mai més surti el nom d’Espanya en lloc del món. L’1 d’octubre, segons com actuí Rajoy, serà el principi de la desintegració institucional i històrica de l’Estat espanyol. Estigueu atents llibertaries i llibertaris del món.
40è aniversari del 1r Fossar de les Moreres sota el lema ‘El poble treballador per la Independència nacional’
 |
| Cartell de l'11 de setembre del 1977. |
L’Onze de Setembre de 1977, fa 40 anys, per primera vegada de manera multitudinària s'assumia el crit de Països Catalans, la primera vegada que la totalitat d'organitzacions independentistes feien un acte conjunt al Fossar de les Moreres sota el lema «El poble treballador per la independència nacional». A la tarda d’aquell Onze de Setembre, més d'un milió de persones reivindicàvem l'Estatut al passeig de Gràcia de Barcelona. Cal remarcar que fa uns anys, Constrastant va qüestionar aquesta assistència i la situar solament en més de 100.000 persones, i al Fossar de les Moreres n’hi havia trenta mil.
L'11 de setembre del 1977 més de trenta mil catalans s'aplegaren al Fossar de les Moreres, a les dotze del migdia, en un acte reivindicatiu de les llibertats perdudes pel nostre poble el 1714.
La significació de l'acte no es presentava a cap mena de dubte; en el Fossar de les Moreres hi reposen les restes dels patriotes catalans que el 1714 morïen defensant les llibertats nacionals contra els exèrcits invasors franco-espanyols.
Els crits dels assistents tampoc oferiren cap mena de dubte: «Ni Espanya, ni França, Països Catalans », «Independència, Països Catalans», «Llibertat patriotes catalans», «Se'ns ha acabat la paciència, volem la independència», «Euskadi, Galícia, Països Catalans», etc.
Era la primera vegada en la nostra història que es reunien més de trenta mil persones al Fossar de les Moreres, la primera vegada des del 1714 en què s'aplegaven més de trenta mil independentistes, la primera vegada des del 1714 en què era notòria la presència no sols de gent de tot el Principat sinó també del País Valencià, de les Illes i de Catalunya Nord.
La primera vegada que de manera tan multitudinària s'assumia el crit de Països Catalans, la primera vegada que la totalitat d'organitzacions independentistes feien un acte conjunt sota el lema «El poble treballador per la independència nacional». El mateix lema i el fet que els grups que convocaren l'acte fossin tots d'esquerra palesa que la lluita per les llibertats nacionals està lligada a la Iluita pel poble treballador i que aquest l'assumeix en el camí cap al seu alliberament.
A la tarda, més d'un milió de persones reivindicàvem l'Estatut al passeig de Gràcia de Barcelona. Cal remarcar que fa uns anys, Constrastant va qüestionar aquesta assistència i la situar en més de 100.000 persones
Crònica del setmanari Canigó número 519
Els grups independentistes dels Països Catalans convocaren una concentració a l'indret on les forces absolutistes de Felip V, el primer dels Borbons, enterraren als patriotes catalans que havian donat la vida per la Llibertat nacional. La Diada amb el text "Al fossar de les moreres , no s'enterra cap traïdor i fins perdent nostres banderes, sent l'urna de l'honor'' que aquest dia l'Ajuntament tornava a posar -després que romanès en un magatzem des de la guerra, fou el lloc de concentració dels independentistes. En un dels carrers que surten a Santa Maria de la Mar hi havia uns clavells vermells i el text de "L'Onze de Setembre de 1714 uns patriotes catalans donaren llurs vides en defensa de les llibertats de Catalunya."
Entre la gent que es trobava al Fossar de les Moreres, un grup no participava de l'alegria dels independentistes: eren els familiars dels encartats en el "cas Bultó". Prop de les dotze del migdia donava començament el míting. Fèlix Cucurull explicà la significació històrica de l'Onze de Setembre. "La derrota -digué-- significà una gran repressió a Catalunya. la presó i l'exili, a més de la pèrdua de totes les lliberts.ts i institucions. La mateixa llei que oprimia els catalans també oprimia el poble castellà, ambdós sota un mateix pern absolutista." Continuà parlant de la resistència del poble català vers la monarquia borbònica i de com a partir del segle passat Catalunya començà a celebrar la Diada. Després d'explicar el significat del Fossar de les Moreres parlà del que suposaren per a Catalunya els anys d'autonomía que, si bé "el poble va votar un Estatut ja retallat perquè pogués ser aprovat a Madrid amb més facilitat, les Corts espanyolistes el retallaren encara més". "Amb la victòria de les forces feixistes -- continuà dient-- aquest Estatut quedava abolit i tornàvem a ser en un estat de submissió. Avui, 11 de Setembre de 1977, retem homenatge a tots els caiguts per les llibertats de Catalunya en aquests quaranta anys i especialment al nostre president Lluís Companys afusellat per les forces feixistes." Fèlix Cucurull acabà el discurs dient que "els nostres parlamentaris i el nostre president sàpiguen que si una cosa no poden oblidar és l'Estatut". A l'acte, a part de les forces independentistes dels Països Catalans i dels signants de la carta de Brest. S'adheriren: E.I.A. i E.T.A. (p-m), COPEL, Lotta Continua, P.C.E. (i), P.T.E., J.G.R.E. --aquests tres rebudes amb xiulets--, Marxa de la Llibertat d'Euskadi, Comitè de Treballadors i Estudiants Bascos, Comitès de Solidaritat amb els pobles argentí i saharià, Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics, Lluís M. Xirinacs, Joan Ballester, Josep Ferrer, Salvador Casanovas, i Jordi Carbonell entre d'altres.
Una quinzena de centrals sindicats d'arreu de l'Estat espanyol es comprometen amb la cita de l'1-O
Llegim a DIRECTA que "ens comprometem a mobilitzar-nos i a ser part activa en la defensa del referèndum". Aquesta és l'expressió de la solidaritat sindical amb la convocatòria del pròxim 1 d'octubre a Catalunya. Sindicats dels Països Catalans (IAC, Intersindical CSC i COS, Intersindical Valenciana i STEI Intersindical), i també d'Andalusia (SAT), Galícia (CSI i CUT), Aragó (CUT), País Basc (LAB, ELA, ESK, STEILAS), Canàries (CUT) i en l'àmbit estatal (Confederación Intersindical) han signat una declaració de suport al poble català en l'exercici del dret d'autodeterminació, que consideren "una porta oberta per a la gent treballadora de les nostres nacions i pobles". Diumenge ho van escenificar en un acte a l'Espai Fontana de la Vila Gràcia de Barcelona, impulsat per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical SCS, amb l'objectiu --explica Assumpta Berbens, de la IAC-- de reconèixer el dret d'autodeterminació dels pobles i alhora animar al fet que els sindicats facin un treball pedagògic des dels seus territoris.
El mateix comunicat especifica que el "camí obert a Catalunya és una oportunitat per a la classe treballadora de la resta de nacions i pobles de l'Estat espanyol". Hi insisteix Oscar Reina del Sindicat Andalús de Treballadors, quan apunta que el mateix règim -del 78 "i del 1939"- és el que "oprimeix la classe treballadora". Alhora, des de la Confederació Intersindical Gallega, Paulo Carril apunta que el procés polític "posa al descobert que la unitat d'Espanya és una imposició i una invenció". El gallec Manolo Camaño, de la Candidatura Unitària de Treballadors (CUT), insisteix que cal parlar de "legitimitat" i critica que la monarquia i la Constitució -especialment a Galícia-, no en va tenir.
Unilateralitat imposada per l'Estat
Davant de la unilateralitat, tots els sindicats coincideixen en assenyalar que són les continues negatives de l'Estat, les que han portat el parlament de Catalunya a convocar de forma unilateral el referèndum, i rebutgen qualsevol prohibició, repressió o judicialització. "Sa legitimitat la té es poble i la unilateralitat no ha estat volguda, sinó imposada per l'Estat", recorda Miquel Gilabert, d'STEI Intersindical de les Illes.
El SAT que és el sindicat amb més persones represaliades d'Europa --més de 600 sindicalistes processats--, assegura que seran al peu del canó davant la repressió de l'Estat espanyol d'ara fins a l'1 d'octubre. Així mateix s'expressen la resta de sindicats. I per a Mauri, a més, la lluita pel dret a decidir del poble català els inspira a les Illes perquè demostra que "es poden canviar les coses amb organització, lluita, treball transversal i unitari".
Els sindicats que signen el comunicat recorden que des de l'any 2012 les mobilitzacions populars han omplert els carrers i que el conflicte polític i territorial obert, "només es pot resoldre a través d'un referèndum", al que donen ple suport.
Una oportunitat per a la Classe treballadora
"Oportunitat" és una de les paraules més emprades per descriure el procés polític que es viu a Catalunya. Vicent Mauri de la Intersindical valenciana ho considera un procés d'apoderament de les classes populars per "poder decidir sobre el seu futur" i té la mirada posada també en el procés constituent com una oportunitat. Així mateix, des del sindicat de l'esquerra abertzale LAB, Koldo Sáenz subratlla que el règim del 78, "que representa un cadenat per als drets nacionals i socials dels pobles" està a punt de trencar-se i "s'obre una oportunitat per canviar el model capitalista". En aquest sentit, també considera que pot generar condicions favorables per a altres nacions de l'Estat. Amb mirada basca, també s'expressa Amaia Muñoa, d'ELA: "suposa un canvi de statu quo, una oportunitat per desenvolupar polítiques diferents de les neoliberals que estan en contra dels interessos de classe".
Margallo sobre l'1-O: “Confio que el govern espanyol compleixi el seu compromís i no hi hagi ni una sola urna”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada