El Síndic de Greuges demana rigor a l'Ajuntament de Pals en matèria urbanística

El POUM ha mobilitzat la Plataforma Salvem la Platja de Pals.

L'ens ha rebut 447 queixes sobre afectacions mediambientals derivades del POUM 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/02/2017 

Pals (Baix Ter, Baix Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, s'ha adreçat a l'Ajuntament de Pals (Baix Ter, Baix Empordà) i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb algunes recomanacions. La resolució és el resultat de la investigació duta a terme al voltant dels projectes urbanístics previstos per al municipi, principalment l'aprovació del POUM, els quals han estat motiu de nombroses queixes.

Sobre la base del principi de cautela que regeix en matèria de medi ambient, i per prevenir danys que després no es puguin reparar, el Ribó ha recomanat a les administracions esmentades que es preservin del desenvolupament urbanístic els sectors del paratge de Rodors, dels Jonquers i d'Interpals.

Ribó també recorda que un dels límits de la discrecionalitat municipal en matèria de planejament és la preservació del medi ambient, en tant que es considera d'interès supralocal.

Excepte algunes àrees molt concretes enmig del nucli existent de Platja de Pals, gairebé la majoria de sectors urbanitzables que incorpora el POUM a Platja de Pals s'ubicarien en zones on hi ha hàbitats d'interès comunitari, alguns dels quals són prioritaris com ara les dunes litorals fixades per pinedes. Això, sumat al fet que les consideracions ambientals que efectua el POUM per a aquests sectors no garanteixen la conservació d'aquests habitats, posaria en greu amenaça el medi natural de la zona. A més, es contravindrien les directrius de conservació i millora que la Generalitat de Catalunya ha dictat per a aquests hàbitats.

El síndic Rafael Ribó també ha reclamat que en el POUM es redueixi dràsticament el nombre d'habitatges previstos, les alçades de les edificacions i, en general, la densitat en els sectors que continguin zones de dunes amb pins o pinedes mediterrànies.

Més enllà de la protecció del medi ambient, Ribó assenyala que els criteris demogràfics que fonamenten la previsió d'habitatge que incorpora el POUM per als propers dotze anys no s'ajusten a la tendència decreixent que ha mostrat el nombre de població de Pals, del Baix Empordà i de les comarques gironines des del 2009. 

ES PREVEU EDIFICAR 2.479 HABITATGES

Rafael Ribó ha rebut 447 queixes que alerten sobre les afectacions mediambientals que es produirien si s'aprovés definitivament el text del POUM que està elaborant Pals. El 28 de gener de 2015 l'Ajuntament va aprovar inicialment el seu nou Pla d'ordenació urbanística municipal, que tindrà una vigència de dotze anys. S'hi preveu la construcció de 2.479 habitatges nous en el terme municipal, dels quals aproximadament 1.700 poden afectar zones de dunes amb pinedes o pinedes mediterrànies, declarades per la Generalitat hàbitats d'interès comunitari (HIC) prioritari. Aquests HIC només es troben en quatre localitzacions a Catalunya: el delta del Llobregat, les riberes del Baix Ter, el litoral del Baix Empordà i el Montgrí-Medes-Baix Ter. Per aquest motiu, el seu grau d'amenaça és de 3 sobre una escala de 4.

D'altra banda, el Síndic denuncia que alhora l'Ajuntament està tramitant una modificació del Pla general d'ordenació urbana de 1986 i quatre plans derivats, que permetran la urbanització d'aquests sectors abans que la Comissió d'Urbanisme de Girona aprovi definitivament el POUM. En aquest sentit, ja s'han executat treballs de tala i d'abocament de terres en alguna parcel·la, respecte dels quals l'Ajuntament no ha exercit les seves competències en matèria de protecció de la legalitat urbanística. 

PALS NO ÉS UN CAS AÏLLAT

Segons el síndic Rafael Ribó, aquest no és un cas aïllat i són nombrosos els projectes urbanístics amb trets especulatius arreu del Principat de Catalunya que han estat denunciats per la ciutadania pel seu possible impacte sobre el medi ambient. Segons el síndic, per combatre aquest fenomen emergent, calen mesures polítiques, normatives i de transparència que preservin la sostenibilitat del territori.