MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 29 de setembre de 1895 neix a la zona d'Esbly i de Meaux la militant anarquista i anarcosindicalista Berthe Suzanne Faber

Berthe Faber i Eugène Guillot el 1960 

Després de la mort en combat  del seu company Francisco Ascaso el juliol de 1936 a Barcelona, Berthe Faber treballà a la Jonquera com a traductora de francès en gestions oficials i residia a l’hotel del Banys de la Mercè (Campmany), al peu de la carretera N-II. Aquell temps es relacionà amb la militància llibertària empordanesa 



Berthe Suzanne Faber: 
El 29 de setembre de 1895 neix a la zona d'Esbly i de Meaux (Illa de França) la militant anarquista i anarcosindicalista Berthe Suzanne Faber, també coneguda com Berthe Faber-Guillot.
Durant els anys vint va ser la companya del destacat anarquista Severin Férandel amb qui porta, fins el 1928 quan la parella va ser substituïda per Nicolas Faucier, la Llibreria Internacional Anarquista, al carrer des Prairies de París (Illa de França). En 1927 fou la responsable de les subscripcions i de la tresoreria de la nova època del periòdic en llengua castellana Acción, publicat a París entre desembre de 1927 i gener de 1928, i que va ser prohibit des del seu primer número arran de la publicació d'un article fent una crida a l'assassinat dels reis d’Espanya.
Després de la marxa cap a Mèxic de Férandel, es lligà sentimentalment al militant anarquista aragonès Francisco Ascaso Abadía, aleshores refugiat a París, i s'instal·la amb ell a Lió (Arpitània). Després de l'expulsió d'Ascaso, marxà amb ell cap a Alemanya i a Brussel·les (Bèlgica), on restaren fins el 1931, any que la parella es traslladà a Catalunya arran de la proclamació de la República.
Després de la mort de Francisco Ascaso el juliol de 1936 durant la resposta armada contra l'aixecament militar franquista a Barcelona, conegué a aquesta ciutat l'objector de consciència francès Eugène Guillot (Jacques Salies), qui esdevingué el seu nou company.
Durant aquells anys de guerra Berthe Faber treballà a la Jonquera (Albera, Alt Empordà) com a traductora de francès en gestions oficials i residia a l’hotel del Banys de la Mercè (Campmany, Albera), al peu de la carretera de França (N-II). Es relacionà amb la militància llibertària empordanesa.  
El febrer de 1939, amb el triomf militar franquista, la parella retornà a l’Illa de França. El 15 de març de 1939, arran d'un escorcoll a la seu de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), va ser interrogada per la policia: aleshores viva amb la seva germana al número 170 del carrer de París de Vincennes (Val-de-Marne,Illa de França) i la policia francesa la qualificà com a «secretària de relacions internacionals a Barcelona».
En aquesta època s'encarregà de procurar documentació falsa als refugiats espanyols, com ara José García Tella i família.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, visqué amb el seu company sota falsa identitat a causa de la insubmissió d'Eugène Guillot i perquè estaven buscats per la policia. Després de l'Alliberament, milità a París i fou una de les animadores del grup anarquista «Amis de Sébastien Faure». La parella vivia al número 9 de la plaça Émile Landrin de París, on ella treballava de conserge. Alguns dissabtes a la tarda, la parella visitava els locals i llibreria de la CNT-AIT al carrer Vignoles a Paris on es trobava amb la militància anarquista de l’exili.
Quan arribà a la jubilació, les autoritats cessaren de perseguir-la i la parella s'establí entre Esbly i Meaux (Illa de França), alhora que regularitzaren la seva situació matrimonial. En 1978, després de la mort del seu company, es retirà en una llar de jubilats fins la seva mort a finals de 1983.