El desastre ferroviari que provoca l’Estat al servei de l’especulació empresarial privada

Entre el frau del TAV i l’esperança en el tren convencional. 
La xarxa ferroviària convencional cau a trossos i el TAV està desaprofitat i té un alt cost. 
Es va triar una opció esbojarrada que beneficiava una minoria plutocràtica. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/09/2016 
La Jonquera/Portbou (Alt Empordà).- 

L’hora de veritat. La xarxa ferroviària convencional cau a trossos i el TAV està desaprofitat i té un alt cost.
L'empresa que gestiona l'especulativa i gegantina infraestructura del túnel transfronterer en el coll de Panissars (la Jonquera, Alt Empordà) pel TAV, TP-Ferro, s'ha dissolt. El jutjat mercantil de Girona ha declarat concurs de creditors. De fet, aquest situació de ruïna total ja es preveia des del primer moment de la construcció de l'obra. Un túnel de peatge, per a transport de viatgers i, sobretot, de mercaderies, no era viable. Encara que el més inviable de tota aquesta infraestructura, i les seves derivades, és un contracte amb TP-Ferro que imposava a l'Estat espanyol pagar obligatòriament les despeses de la festa. I és el que ha succeït. Ara tot apunta a un segon cas Castor. La liquidació de TP-Ferro posa de manifest que a l'Estat espanyol les infraestructures es fan pensant molt més en l'especulació que no pas per afavorir l'economia productiva. En aquest projecte del TAV s'han comès uns errors terribles que ara costaran molt diners a l’Estat espanyol.
Des de Portbou (Alt Empordà) es senyala que mai s'hauria d'haver iniciat una obra d'aquesta grandària, sense abans portar a terme una planificació adequada. Mai s'hauria d'haver tirat endavant una obra faraònica d'aquestes característiques sense, molt abans, tenir a punt el corredor mediterrani i dotar d'un enllaç ferroviari d'ample europeu els ports de Barcelona i Tarragona.

Es va triar una opció esbojarrada que beneficiava una minoria plutocràtica 
En comptes de la construcció d'una estació excèntrica i sostinguda per interessos extraferroviaris, com la de Vilafant (Alt Empordà), no es va modernitzar ni dignificar l'actual estació del centre de Figueres (Alt Empordà) i, alhora, dotar del tercer fil, l'ample de via internacional, fins a Portbou i Cervera de la Marenda (Rosselló). Així, es va triar una opció esbojarrada que beneficiava una minoria plutocràtica en comptes de defensar una alternativa a favor del sentit comú i la gent del territori.
Hi ha una xarxa ferroviària convencional que cau a trossos i un TAV molt desaprofitat que costa molts diners de manteniment. A més, s'aguanta per un fil l'amenaça d'haver d'indemnitzar amb més de 500 milions d'euros TP-Ferro, quan aquests diners haurien de servir, amb molta urgència, per injectar-los en el conjunt del tren convencional català. Un cop més, es demostra que hi ha aberracions que surten molt cares.