250) CRÒNICA DUES-CENTES CINQUANTA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

La jutgessa del Jutjat Federal de Buenos Aires núm. 1, Maria Servini de Cubría 

Els botxins del franquisme hauran de declarar davant la jutgessa Servini de Cubría. 
El Ministeri de Justícia del Govern espanyol finalment dóna curs a la petició de la magistrada argentina d'interrogar 19 encausats. 
Les compareixences dels franquistes encara no tenen data. 
Continuen les declaracions de les víctimes del franquisme. 
El Congrés de Diputats investigarà a Fernández Díaz. 
La cambra baixa vol saber si el ministre va ser servir la institució amb finalitats partidistes. 



[Barcelona (República Catalana) 28/09/2016]  
L’AMIC DEL POBLE 

Dinou processats per la jutgessa argentina María Servini de Cubría hauran de declarar pròximament en jutjats de l'Estat espanyol per la seva responsabilitat en diversos crims de lesa humanitat comesos durant el règim franquista. Entre els encausats que hauran de prestar declaració n'hi ha tres de directament implicats en el procés judicial i l'execució de Salvador Puig Antich, el 1974. Es tracta dels exministres Jesús Utrera Molina i Antonio Carro Martínez i l'aleshores jutge militar, responsable de la redacció de la sentència amb la condemna a mort, Carlos Rey.
La declaració és conseqüència de la resolució que va dictar la magistrada la tardor de fa dos anys en què demanava la detenció i extradició de vint excol·laboradors del franquisme. El govern espanyol va rebutjar l'ordre de detenció i, amb posterioritat, Servini de Cubría va demanar poder interrogar els encausats, petició que finalment ha estat atesa. Aquesta demora en la resolució del requeriment ha fet, però, que alguns dels processats ja hagin mort, com és el cas de l'exministre Licinio de la Fuente, signant de l'acta del Consell de Ministres en què es va donar llum verd a l'execució de Puig Antich, o el policia Atilano del Valle, que va servir en la brigada social de la policia a Barcelona i al qual es recorda com un dels torturadors més despietats.
La declaració davant la jutgessa està pendent que es fixin les dates, fent quadrar les agendes de la magistrada argentina amb les dels jutjats on s'hauran de presentar els acusats. Segons va explicar ahir Ana Mesuti, una de les advocades de la Querella Argentina, ara s'està en el tràmit de comunicació entre el jutjat argentí i els jutjats espanyols. En un principi s'havia pensat en una visita de la magistrada a l'Estat espanyol entre el 8 i el 22 d'octubre, però encara és prematur avançar dates en aquest sentit.
Entre les persones que hauran de comparèixer davant la jutgessa hi ha l'exministre dels governs d’Aldolfo Suárez, Rodolfo Martín Villa. Exministres del general Franco que hauran de declarar, al marge d'Utrera Molina i Carro Martínez, són José María Sánchez Ventura, Alfonso Osorio i Fernando Suárez González. L'única declaració que es farà a Barcelona és la de Carlos Rey, que des de fa anys té el seu bufet d'advocats a la capital de Catalunya.

Continuen les declaracions de les víctimes 
Familiars de víctimes del franquisme que han recorregut a la via de la Querella Argentina a la recerca de justícia continuen declarant en diversos jutjats catalans, en compliment dels exhorts de la magistrada Servini de Cubría. L'última declaració es va fer dilluns passat a Cornellà de Llobregat, on va comparèixer Maria Teresa Blázquez, que va presentar denúncia per la desaparició i l'assassinat del seu avi Joan Losa Campoamor. Es tracta del cas d'un militant d'Esquerra Republicana que vivia a Mallorca i que l'any 1937 va ser detingut i afusellat per un grup de militants feixistes, als 34 anys. Juntament amb ell van morir 26 persones més, que van ser enterrades en una fossa comuna a Porreres. La denunciant demana que s'obri la fossa comuna, s'identifiquin les restes del seu avi i s'enterrin al costat de les de la seva àvia.
Després de la declaració al jutjat, Blázquez es va queixar de les deficients condicions amb què va ser atesa pel funcionari, ja que, segons va explicar a la sortida, va haver d'explicar-se en un espai inadequat, sense la tranquil·litat suficient que un acte d'aquestes característiques exigeix. Des del jutjat li van demanar disculpes.

El Congrés de Diputats investigarà a Fernández Díaz 

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz  

El Congrés dels Diputats ha aprovat la creació d'una comissió que té com a objectiu investigar l'ús que va fer el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, de les institucions de l'Estat, i en concret del ministeri amb finalitats partidistes. La comissió s'ha creat amb motiu de l'anomenada 'operació Catalunya'.
El PSOE, ERC i el PDC han fet arribar al ple de la cambra baixa aquesta proposta, que han aprovat totes les formacions, tret del PP, amb 205 vots a favor, 136 en contra, i dues abstencions.
Antonio Trevín, diputat del PSOE, ha assegurat que l'objectiu de la Comissió és "aclarir si el govern i especialment el ministre de l'Interior ha creat una policia política, i si com deia el senyor Fernández Díaz, el president 'ho sap tot', referint-se a Mariano Rajoy, perquè aquesta sospita tan fonamentada és incompatible amb la democràcia".
El portaveu de l'antiga Convergència, Francesc Homs, ha dit que la conversa feta pública entre Fernández. Díaz i el que era el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, "sembla un guió de Mortadelo i Filemón, però que reflecteix fets molt greus", i Gabriel Rufián, el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, ha assegurat que la qüestió "no va d'un partit polític", sinó de "gent decent contra gent indecent".
Concretament, la comissió investigarà els enregistraments de la conversa que van tenir Fernández Díaz i De Alfono, així com les declaracions que va fer el comissari José Manuel Villarejo sobre l'existència d'un grup de policies designats pel ministre, per seguir les activitats dels dirigents independentistes, fabricar dossiers i filtrar-los als mitjans de comunicació.