Prohom de 'la societat civil' barcelonina, membre destacat
del Foro Puente Aéreo i aliat de Xavier Trias en la recerca d'inversors per a
Barcelona, l'advocat Emilio Cuatrecasas s'ha retirat de la primera línia
després de ser condemnat a dos anys de presó.
El 2010, diversos mitjans van difondre un cable de
l'ambaixada nord-americana de Madrid segons el qual el fiscal espanyol José
Grinda es preguntava per què tants mafiosos russos utilitzaven els serveis del
despatx Cuatrecasas.
La polèmica per les seves declaracions de juliol de 2012,
quan, durant un acte de Barcelona Global, va afirmar que el català suposava un
“problema” per atraure talent a Catalunya, va ser convenientment oblidada.
El 15 d'abril de 2015, Emilio Cuatrecasas reconeixia haver
realitzat “una successió de negocis simulats” i signaven un pacte de
conformitat amb el fiscal que establia una condemna de dos anys -que suposava
no haver de trepitjar la presó- i una multa de 1.522.828 euros.
DIRECTA 18/06/2015
Marc Iglesias
Emilio Cuatrecasas va començar a treballar a la gestoria
familiar quan el negoci, fundat pel seu avi, ja tenia un despatx obert a
Barcelona i un altre a Bilbao. Cuatrecasas era, aleshores, un bufet petit que
s'enfrontava al canvi d'escenari que suposava el pas de la dictadura franquista
a la transició democràtica. Els canvis en la fiscalitat, el sorgiment de les
comunitats autònomes i la internacionalització dels negocis eren els principals
reptes del moment i el jove Cuatrecasas tenia una visió clara de com calia
adaptar-se a la nova realitat.
Quan, l'any 1980, va assumir la direcció de l'empresa,
Emilio Cuatrecasas va apostar per la diversificació del negoci, fins aleshores
centrat en els camps fiscal i jurídic, i va crear el departament mercantil. L'objectiu
era poder satisfer les noves necessitats de les empreses industrials en
creixement i assessorar les inversions estrangeres que arribaven a l'Estat
espanyol. Cuatrecasas s'emmirallava en el model dels bufets americans que
concebien els seus despatxos com una fàbrica de documents, coneixement i,
sobretot, de diners. En paraules d'un directiu del grup, “el nostre negoci
consisteix a vendre hores de les quals surten contractes, informes i
prescripcions per als clients”. Amb aquestes premisses s'iniciava un creixement
que portaria el bufet barceloní a situar-se en els primers llocs dels rànquings
estatals i convertiria a Emilio Cuatrecasas en membre del selecte grup que fou
batejat amb el nom de les togues d'or.
L'advocat més ric d'Espanya
L'any 2009, Emilio Cuatrecasas entrava a la llista dels més
rics de l'Estat amb una fortuna estimada entre els 550 i els 600 milions
d'euros. La seva empresa patrimonial, Emesa SL, declarava aleshores actius per
valor de 200 milions d'euros, més de la meitat dels quals corresponien a la
seva participació majoritària en la cadena de restauració Áreas.
Cuatrecasas gaudia de prestigi, diners, bons contactes i
accés als cercles de poder de Barcelona i Madrid, les dues ciutats on el bufet
té les seves oficines més importants. El desembre de 2010, quan diversos
mitjans van difondre un cable secret de l'ambaixada nord-americana de Madrid
segons el qual el fiscal espanyol contra la corrupció i el crim organitzat José
Grinda es preguntava sobre el perquè tants mafiosos russos utilitzaven els serveis
del despatx Cuatrecasas, la direcció general del bufet es va limitar a elaborar
un discret comunicat. El text, dirigit a la plantilla, explicava que, de 2004 a
2009, Cuatrecasas només havia tingut quatre clients d'origen rus: “un
catedràtic de Matemàtica Aplicada”, “un prestigiós advocat penalista”, “un
important empresari israelià” i un “membre rellevant de la comunitat jueva
alemanya”. Tots ells, destacava el text, havien superat “l'estricte procés
d'admissió de clients” de la companyia i, a més, no tenien cap relació entre
si. Grinda exagerava i els russos de Cuatrecasas eren respectables empresaris
imputats injustament per blanqueig de capitals. Fi de la polèmica.
Confiar en la justícia
A finals de l'any 2011, la Fiscalia de Delictes Econòmics va
acusar Emilio Cuatrecasas d'incloure dins del patrimoni d'Emesa SL diversos
béns d'ús personal i familiar per, seguidament, simular que els llogava.
Malgrat que el fiscal considerava a Cuatrecasas responsable de nou delictes
fiscals i valorava el presumpte frau en gairebé quatre milions d'euros, el
conegut advocat barceloní no es va ni despentinar. “Tinc plena confiança en la
justícia”, es va limitar a afirmar aleshores. Pocs dies després, la portaveu
d'Emesa SL declarava al diari Expansión: “Totes les activitats [d'Emilio
Cuatrecasas] com a contribuent han estat legals, correctes i d'acord amb la
Llei”. Al mateix temps, el seu bufet procurava treure ferro al cas explicant
que l'assumpte no era més que “un tema personal del president i no del
despatx”.
El setembre de 2012, després de declarar davant el titular
del Jutjat d'Instrucció número 32 de Barcelona, Emilio Cuatrecasas explicava a
la premsa que estava “tranquil” i afirmava sense rubor que tot plegat era culpa
d'“una diferència d'interpretació” entre ell i l'Agència Tributària. Dos mesos
després, el jutge José Antonio Cruz de Pablo donava la raó a l'advocat i, en
l'auto d'arxivament del cas, acusava al fiscal i als inspectors d'Hisenda de
“desconeixement de la realitat social” i de “sostenir una entelèquia” per
justificar la querella.
El sòl fèrtil de la llibertat
El prestigi personal de Cuatrecasas i el del seu despatx
semblaven estar per sobre de qualsevol contratemps. Els beneficis del bufet,
que ja donava feina a més de mil advocats i tenia una dotzena de delegacions
arreu del món, seguien creixent tot i la complicada situació de l'economia
espanyola i superaven àmpliament els 200 milions d'euros per exercici. En una
conferència a Sevilla l'any 2010, Cuatrecasas aconsellava a la concurrència que
no es preocupés, “perquè faci el que faci [el Govern], la crisi desapareixerà”.
Per ell, la situació d'incertesa que es vivia a l'Estat no era altra cosa que
“el sòl fèrtil de la creativitat pura i la llibertat”. Un sòl on, efectivament,
el seu despatx acumularia un seguit de bones collites com ara la privatització
d'Aena, la creació de la Sareb o l'assessorament en les transferències dels
actius tòxics de Bankia, Catalunya Caixa, Novagalicia i el Banc de València cap
al banc dolent.
A banda dels seus negocis, Emilio Cuatrecasas cultivava la
seva imatge pública amb càrrecs i participació en el Foro Puente Aéreo, a
l'Asociación para el Progreso de la Dirección (APD) o al Real Club de Polo de
Barcelona. Membre actiu d'allò que l'exalcalde Xavier Trias acostuma a definir
com “la societat civil”, Cuatrecasas és un dels impulsors de Barcelona Global,
un lobby creat l'any 2011 amb la missió de “fer de Barcelona una de les millors
ciutats del món per desenvolupar talent i activitat empresarial”. Escollit
president de l'entitat el maig de 2012, quan les imputacions per frau fiscal
encara no havien estat arxivades, Cuatrecasas va ser l'encarregat de signar,
l'any següent, el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona i va
oficiar de mestre de cerimònies en les reunions que l'aleshores alcalde va fer
durant el seu viatge oficial a Nova York el maig de 2013. La polèmica per les
seves declaracions de juliol de 2012, quan, durant un acte de Barcelona Global,
va afirmar que el català suposava un “problema” per atraure talent a Catalunya,
semblava, un cop més, convenientment oblidada.
La caiguda
El setembre d'aquell mateix any, l'Audiència Provincial de
Barcelona va acceptar el recurs presentat per la fiscalia. El jutjat es veia
obligat a reobrir el cas però dos mesos després arxivava vuit dels nou delictes
i tancava la instrucció amb una sola acusació. De nou, la fiscalia va recórrer
a l'Audiència que va decidir restablir l'acusació inicial. Cuatrecasas s'hauria
d'enfrontar en un judici a nou delictes fiscals per valor de 3,7 milions
d'euros i la condemna podia suposar més de 20 anys de presó.
La situació era complicada però, el març de 2014, preguntat
pel punt processal en què es trobava el seu cas, Emilio Cuatrecasas continuava
aparentant tranquil·litat: “Ni ho segueixo. Confio en la justícia i en els meus
advocats, que són molt bons”. Malgrat les seves declaracions, el desgast
personal i el del bufet començaven a ser evidents. L'estiu de 2014, Cuatrecasas
abandonava la presidència del seu despatx i també la cadira del consell
d'administració mantenint però la seva condició de soci i el seu paquet
accionarial. Al comunicat intern on anunciava la decisió, el fins aleshores
president apuntava que el que és difícil, a la vida, no és acceptar càrrecs
sinó deixar-los. Al mateix temps, l'advocat també renunciava a les presidències
de l'APD i de Barcelona Global, dues entitats que van coincidir en mantenir la
seva vinculació amb Cuatrecasas oferint-li un nou càrrec de president
honorífic.
L'acord
A finals de gener de 2015 es feia públic que els advocats de
Cuatrecasas intentaven negociar un acord amb Hisenda amb l'objectiu d'evitar la
presó i la celebració del judici. Dos mesos més tard l'acusat regularitzava la
seva situació tributària ingressant a l'erari públic 4.133.227 euros
corresponents als impostos eludits més els interessos. Finalment, el 15 d'abril
de 2015, Emilio Cuatrecasas, el fiscal i els advocats de les parts signaven un
pacte de conformitat que establia una condemna de dos anys -que suposava no
haver de trepitjar la presó- i una multa de 1.522.828 euros.
Després de més de tres anys negant els fets, Emilio
Cuatrecasas reconeixia haver realitzat “una successió de negocis simulats” i
acceptava que els arrendaments amb Emesa constituïen “una aparença jurídica que
tenia com a única finalitat la indeguda disminució de la càrrega fiscal”. El
document rubricat per l'advocat detallava els béns objecte dels falsos
contractes de lloguer (la casa familiar de Pedralbes, l'àtic del Passeig de
Gràcia -on es va instal·lar després del seu divorci l'any 2007- i les seves
cinc places de pàrquing, dues segones residències, el vaixell Concòrdia, dos
punts d'amarratge al port de Mataró i nou cotxes) i també especificava que
Emesa SL s'havia fet càrrec irregularment de la compra de mobiliari,
electrodomèstics, decoració, consums i manteniment en general, incloent-hi el
personal de servei i la tripulació de l'embarcació.
El coixí
Tot i haver hagut de pagar més de 6 milions i mig d'euros,
el patrimoni d'Emilio Cuatrecasas segueix essent molt alt. A més, l'advocat
hauria realitzat en els darrers mesos alguns moviments que, de ben segur,
contribuiran al fet que afronti la nova etapa amb més tranquil·litat. El
primer, segons explicava el diari Expansión el mes de març d'enguany, es va
produir l'octubre de 2014, dos mesos després que Cuatrecasas abandonés la
presidència del despatx, quan es va constituir l'empresa Diagonal 191 SL.
Aquesta societat promotora, que compta amb una “participació rellevant” d'Emesa
SL, és l'actual propietària d'un immoble situat al districte tecnològic 22@, un
edifici que està destinat a ser la nova seu barcelonina del bufet. S'estima que
el cost total de les obres superarà els 35 milions d'euros. D'aquests, 25 els
posarà la promotora i, la resta, el despatx d'advocats que ha signat un
contracte de lloguer d'import desconegut amb Diagonal 191 SL pels pròxims 20
anys.
Per altra banda, quinze dies després de rubricar el pacte
judicial, Emilio Cuatrecasas va arribar a un acord amb el grup francès Elior
per canviar les accions que Emesa SL té del grup de restauració Áreas per 46
milions d'euros en cash i 150 milions en accions d'Elior. Tot i que la
transacció no s'ha donat per tancada, el coixí econòmic de Cuatrecasas no
sembla pas perillar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada