Quan el catolicisme cremava viu qui pensava que no
seguia la fe en Crist.
Tothom que va ser denunciat fou torturat pels
inquisidors catòlics.
La Inquisició és configurada a Catalunya el 1232 de la
mà del papa Gregori IX i de Ramon de Penyafort, i a partir de llavors comença
la seva croada contra l’heretgia, amb una dedicació especial a la persecució
dels jueus, especialment els conversos.
Girona i Castelló d’Empúries són les poblacions que
van viure més processos inquisitorials catòlics, seguits per Figueres i un
llarg etcètera de pobles, de Camprodon a Breda, passant per Rupià, Aiguaviva,
La Vall d’en Bas, Crespià o Peralada.
Sense deixar de banda altres pràctiques «dissidents»
(luterans, reformistes, practicants de «bruixeria»).
Convertits al catolicisme sovint per obligació durant
els segles XIV i XV, molts avantpassats jueus de les comarques gironines també
van ser perseguits després perquè mantenien en la intimitat els rituals i
tradicions de la seva religió.
Tanmateix, l’heterodòxia abastava altres pràctiques,
més enllà de les judaïtzants.
A la Girona dels segles XVI a XVIII hi havia
luterans, reformistes i gent amb creences i actituds que els poders
eclesiàstics tenien per herètiques.
Als segles XVI i XVII, es va dedicar sobretot a
reprimir els corrents reformistes relacionats amb el luteranisme. Destaquen
alguns casos gironins peculiars, com el de Benet Ferrer, nascut a Camprodon i
cremat viu a Madrid, per heretge; o el brot de luteranisme que hi hagué a
Peralada, que va provocar la condemna de 10 habitants de la vila
empordanesa.
La Inquisició també va perseguir la sodomia, de la
qual es documenten casos a Girona.
