Bicentenari Pere Caimó i Bascós

Context

El guixolenc Pere Caimó i Bascós fou un alcalde molt compromès amb la justícia social i les classes popular del Baix Empordà del segle XIX.

Nascut el 31 de març de 1819, passà l'adolescència a Puerto Rico, on la seva família es dedicà al comerç. A partir del seu retorn el 1853 va esdevenir un conspirador republicà i democràtic de vida intensa, i patí diferents períodes d'empresonament i exili. Personatge. Fou alcalde  i diputat a Corts abans i després de l'aixecament federal conegut com el Foc de la Bisbal (octubre de 1869) que ell va liderar ara fa exactament 150 anys.

La ciutat de Sant Feliu de Guíxols li vol retre homenatge coincidint amb el bicentenari del seu naixement.

 

Activitats

El programa d'actes s'inicia el proper el divendres 5 d'abril de 2019 a les 17 h hi amb una ofrena de llorer a la seva casa natal del Carrer Sant Domènec 60, antic Carrer Caimó.les 18 h a la Sala Panyelles del Monestir, hi haurà una taula rodona sobre "BICENTENARI DE L'ALCALDE PERE CAIMÓ", amb  Jordi Frigola, historiador, i  Toni Strubell, escriptor. En acabat hi haurà uns parlaments sobre records familiars del polític federal a càrrec dels descedents Joaquim Coello i Rosa Maura.

Una exposició dels materials inèdits del fons familiar s'exposaran a la primera planta del Museu d'Història.

El divendres i dissabte sant, de setmana santa, a les 18 h hi haurà Visites Guiades pel centre de Sant Feliu amb un recorregut per la vida i valors de Pere Caimó. Bitllets a Turisme (Monestir). Aquestes visites guiades continuaran durant l'estiu.

 

Aquesta proposta ha estat iniciativa de la Comissió de la Dignitat i Òmnium Baix Empordà ha decidit donar-hi suport i recorregut. 

--

Als 200 anys de Caimó

De Pere Caimó i Bascós se'n celebra enguany el bicentenari del naixement a diverses poblacions empordaneses, principalment a Sant Feliu de Guíxols, d'on era fill. No se li ha fet la justícia deguda al llarg dels anys per bé que escriptors capdavanters n'hagin escrit favorablement

Toni Strubell I Trueta

De Pere Caimó i Bascós se'n celebra enguany el bicentenari del naixement a diverses poblacions empordaneses, principalment a Sant Feliu de Guíxols, d'on era fill. No se li ha fet la justícia deguda al llarg dels anys per bé que escriptors capdavanters com Josep Pla, Gaziel, Francesc Ferrer i Gironès o Carles Rahola n'hagin escrit favorablement. Aquest darrer escriptor, víctima ell mateix de la repressió, el va destacar a l'obra Vides heroiques de 1932. Van posar el seu nom a una de les principals artèries de Sant Feliu, el carrer Sant Domènec, un llunyà 28 d'abril de 1908, en un homenatge sonat com pocs. Potser va essent hora de restituir-l'hi.

Qui va ser Pere Caimó, doncs? Un homenot dels bons. Un torrent d'activisme per les llibertats i contra les foscors del segle XIX. Tornat de Puerto Rico als trenta-quatre anys, segurament inspirat pels corrents liberals i federals que s'hi movien, aquest indiano de família comerciant va gaudir d'una immediata popularitat entre els demòcrates i progressistes de l'Empordà. Molta gent que volia treure's de sobre els borbons i sacsejar la societat cap a la modernitat el van adoptar ràpidament com a líder. Escollit oficial de la Milícia Nacional pels seus homes, va ser present en tots els intents d'establir la plena democràcia al país. Desenganyat del suport inicialment prestat a Prim, s'arrenglà amb els Republicans Federals gironins, a qui va representar al famós Pacte de Tortosa. Va ser regularment el polític gironí més votat durant el sexenni democràtic (1868-1874), ocupant així escó a les Corts a més de l'alcaldia de Sant Feliu.

Però potser l'episodi que més apropa Caimó a l'èpica va ser el seu lideratge del famós Foc de la Bisbal, el 6 d'octubre de 1869. Desesperat per les traïcions de Prim, que mantenia les impopulars quintes i conservava la monarquia, va liderar una força expedicionària empordanesa amb la intenció de declarar la República a Girona. El van seguir una munió d'homes armats –es parla d'uns tres mil– principalment tapers de tot l'Empordà i la Selva, mobilitzats pels ideals republicans. Era gent que se sentia amenaçada pel lliurecanvisme que introduïa Prim ja que l'exportació de suro cru perjudicava molt la indústria local. També va ser a la Bisbal la famosa Isabel Vila amb l'ànim d'atendre els ferits. L'arribada al camp de batalla de la qui és considerada avui la primera sindicalista catalana, la va descriure Caimó a les seves memòries com «l'aparició d'un àngel».

Els sublevats es van fer forts a la Bisbal, on hi construïren una cinquantena llarga de barricades per fer front a l'exèrcit espanyol. El fet és que aquest «exèrcit de tapers» no va ser vençut militarment, repel·lent un cop i altre els embats dels militars. Només fou desarmat per un engany que permeté la detenció a traïció de Caimó mitjançant la no-observació del codi militar per part dels militars espanyols.

Deixant de banda l'èpica, tot el que va fer Caimó tenia una lògica progressista. Al seu sacrifici –va acabar mig arruïnat– li devem la conquesta de molts drets i llibertats. Quan els seus detractors diuen que va emmurallar Sant Feliu tot convertint el Monestir en una «caserna republicana», han de saber que fou per protegir la població contra els sanguinaris atacs del carlí Savalls. Qui el condemna pel seu laïcisme potser ignora que l'esperit inquisitorial que ell combatia encara estava molt present a ciutats com Sant Feliu. Criticar-lo per haver tolerat les activitats de la Primera Internacional, liderada per Isabel Vila i Genís Vidal, equival a condemnar l'avenç dels drets democràtics dels treballadors. Potser són uns altres que haurien d'explicar els obstacles que se li van posar a l'home més votat de les terres gironines, l'home a qui els respectuosos tapers adoraven i deien «pare».

En definitiva, Pere Caimó, fou un gran home a qui a partir d'avui recordarem al Baix Empordà amb conferències, visites guiades i amb el monòleg Isabel Vila al Foc de la Bisbal –protagonitzat per Carme Sansa– que es representarà, entre altres llocs, a la Bisbal. En aquest cas, el mateix lloc que farà 150 anys dels fets. Amb totes aquestes activitats, hom pretén recuperar tota una època de valors i ideals ara que, de nou, la democràcia, la facultat de la gent de decidir el seu futur i els drets humans trontollen a mans d'un autoritarisme que crèiem d'altra època. Farem reviure un home que un dels seus contrincants va definir, significativament, com a: «persona intatxable, però d'idees perilloses i de gran prestigi al país». Un home valent, íntegre i respectat. Efectivament, l'inoblidable revolucionari empordanès, Pere Caimó.