Émile Cottin.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de març de 1896 neix a Creil (Picardia) l'anarquista Louis-Émile Cottin, conegut com Milou
Amb la documentació personal de l'anarquista Luis Louvet, en setembre de 1936, marxa a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'allista en el Grup Internacional la columna del seu amic Bonaventura Durruti, on fou destinat a la secció de metralladores
Émile Cottin: El 14 de març de 1896 neix a Creil (Oise, Picardia, Alts de França) l'anarquista Louis-Émile Cottin, conegut com Milou. Fill d'una família obrera, va passar la seva infància a Compiègne.
Fuster ebenista, llegeix molt Zola i descobreix de molt jove les idees llibertàries.
A partir de 1915 s'ajuntarà amb els anarquistes Émile Armand, Pierre Chardon i Sébastien Faure, i més tard amb Louis Lecoin i l'exiliat Buenaventura Durruti.
En maig de 1918 va veure com la guàrdia carregava i disparava contra els obrers de les fàbriques d'armament en vaga i va quedar commogut.
El 19 de febrer de 1919 va intentar assassinar Georges Clémenceau, president del Consell de Ministres i «trencador de vagues», sense èxit.
Condemnat a mort el 14 de març de 1919 per un consell de guerra presidit pel coronel Hyvert, la pena és commutada a 10 anys de reclusió i 20 d'exili, gràcies a la campanya que llança el periòdic Le Libertaire sota el lema: «L'assassí de Jaurès: alliberat; Cottin, que no ha matat ningú: condemnat a mort.»
Durant aquests anys, molts militants anarquistes seran perseguits i empresonats pel seu suport a Cottin. La Unió Anarquista va editar en 1922 per agitar la campanya el fullet Émile Cottin, son geste, sa condemnation, son suplice.
Tancat a Melun (Sena i Marne, Illa de França), s'hi va estar 42 dies a la cel·la dels condemnats a mort.
Alliberat el 21 d'agost de 1924, és constret a fixar la residència a Haucourt (Oise, Picardia, Alts de França), on l'anarquista Segond Casteu el va albergar. Va viure aquest temps fent capses de fusta de l'arbre del pa a vint francs que eren publicitades pel setmanari anarquista Germinal.
Tanmateix no deixa de viatjar i a París (Illa de França) coneixerà la seva companya, amb qui tindrà un fill, però de qui se separarà aviat.
En 1930, quan anava a Marselha (Bocas de Ròse, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) a veure el seu fill, on vivia amb la seva mare a la veïna propera Tolon, és detingut a Lió (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i condemnat a tres mesos de presó.
En 1936 va treballar com a ebenista a Clichy (Alts del Sena, Illa de França) i el febrer va ser de bell nou detingut i empresonat altres tres mesos.
Tant punt esclata la Guerra Civil a la Península el juliol 1936 visita a l'anarquista Louis Louvet : "Vaig cap Espanya, he pres aquesta resolució, però necessito papers". Louvet li donà la seva documentació personal. En setembre de 1936, marxa a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'allista en el Grup Internacional la columna del seu amic Bonaventura Durruti, on fou destinat a la secció de metralladores.
Émile Cottin va morir el 8 d'octubre de 1936 a Farlete (Monegres, Saragossa, Aragó), al front, quan es trobava fent guàrdia encimbellat en un arbre, a la riba del riu, i una bala d'un franctirador d'elit l'abaté.
Polèmica. «Va ser un suïcidi», va escriure Louis Louvet que afegí: "Eternel diminué social, ne pouvant faire valoir aucun de ses droits, il était ulcéré à la pensée que sa fillette vivait à Toulon dans des conditions qui ne pouvaient [...] la prédisposer à un avenir brillant". En canvi, a diferència de l'opinió deduïda de Louvet, un testimoni de la mort de Cottin, Raymond Giancoli, va desmentir aquesta versió i afirmà que havia estat víctima al front d'una bala perduda d'un soldat franquista que impectà a la seva esquena, tot afirmant que donaria un cop de puny a qui mantingués la versió del suïcidi.
El periòdic Le Libertaire li consagrà una pàgina entera escrita per Ernesto Bonomini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada