Ginés Urrea Piña.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de març de 1952 és afusellat al Camp de la Bota de Barcelona l'activista anarquista i anarcosindicalista Ginés Urrea Piña. Havia nascut en 1897 a Ramonete, pedania costera de Lorca
El 26 de juliol de 1947 fou alliberat després d'haver passat la seva causa militar als tribunals civils i ser absolt dels càrrecs. S'instal·là amb la seva família a Caudete. Poc després se sumà a la guerrilla urbana llibertària que actuava a Barcelona i altres localitats de Catalunya, passant armes i persones clandestinament a través del Pirineu Oriental, essent detingut el nou el 6 de maig a Barcelona
Ginés Urrea Piña: El 14 de març de 1952 és afusellat a Barcelona l'activista anarquista i anarcosindicalista Ginés Urrea Piña. Havia nascut en 1897 a Ramonete, pedania costera de Lorca (Alto Guadalentín, Múrcia).
A partir de la proclamació de la República del 14 d'abril de 1931 milità en el moviment anarquista de Barcelona. Afiliat al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), patí diverses detencions.
En 1932, des de la presó de Barcelona, signà un manifest contra el trentisme cenetista i la política d'Ángel Pestaña.
El gener de 1934 fou detingut amb un grup de companys en una agafada al bar «La Tranquilidad» de Barcelona quan estaven celebrant una reunió sindical clandestina.
El 9 de febrer de 1935, amb altres companys, executà Federico Muñoz Contreras --botxí de l'Audiència de Barcelona, que havia ajusticiat el 21 de desembre de 1934 a la presó Model de Barcelona l'anarquista Andrés Aranda Ortiz-- a la barcelonina taverna «Los Tres» de Sant Andreu, i per fugir de la persecució policíaca, s'exilià a l'hexàgon francès un temps.
De bell nou a Barcelona, pocs dies abans de l'aixecament militar monàrquic feixista de juliol de 1936, fou detingut amb Eleuterio Pérez per tinença d'armes.
Durant la Guerra Civil lluità als fronts i a la reraguarda va fer de policia al servei de la Generalitat de Catalunya.
El 30 de març de 1939 fou detingut al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) quan intentava fugir. Després d'estar tancat en una fàbrica habilitada com a penal a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià), el 18 de novembre de 1940 fou tancat a la presó Model de Barcelona, on va ser jutjat i condemnat a 20 anys de presó.
El 26 de juliol de 1947 fou alliberat després d'haver passat la seva causa militar als tribunals civils i ser absolt dels càrrecs. S'instal·là amb la seva família a Caudete (Albacete).
Poc després se sumà a la guerrilla urbana llibertària que actuava a Barcelona i altres localitats de Catalunya, passant armes i persones clandestinament a través del Pirineu Oriental.
Intervingué en nombroses accions revolucionàries expropiadores, com la de la Banca Soler y Torra Hermanos (4 de gener de 1949); la de l'oficina al Passeig de Sant Joan del Banc Central (el 18 de febrer de 1949); la del domicili del contractista Francesc Puig Alemany, al carrer Eusebi Planas, 36 (20 de maig de 1949), on resultà morta la filla de l'empresari, Roser Puig Domingo; la de Construcciones Pàmies S.A., al carrer Aribau, 117 (15 d'octubre de 1949)--, amb Santiago Amir Cruañas (El Sheriff), José Torres Cuadrado, Francisco Martínez i altres activistes llibertaris.
El 6 maig de 1950 fou detingut per la Brigada Política Social al seu domicili a Barcelona juntament amb vint-i-nou companys i una companya, a partir del dia 3 d'aquell mes (Salvio Aiguaviva Vila, José Iglesias Paz, Pedro Meca López, Santiago Amir Gruañas, etc.). En l'edició del 14 de maig el diari La Vanguardia Española publicà un comunicat policial sobre aquestes detencions.
Tancat a la presó Model de Barcelona, el 6 de febrer de 1952 fou sotmès en consell de guerra, en un procés a trenta militants (Causa número 658-IV-49), que tingué un gran ressò internacional i una important campanya exterior de solidaritat antifeixista. El 7 de febrer es conegué la sentència, essent condemnat a mort junt a altres companys.
Ginés Urrea Piña va ser afusellat el divendres 14 de març de 1952, a les 6:15h, al Camp de la Bota de Barcelona juntament amb els companys Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero (Tragapanes), Pere Font Adrover (El Iaio) i Santiago Amir Gruañas (El Sheriff). Els cossos dels afusellats van ser llançats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc de Barcelona. A la seva cel·la de la Model deixà un llibre de matemàtiques, un diccionari, roba, una pinta, una ploma i 92 pessetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada