Segons
la policia, en 1935 estava a París amb el seu germà Aldo. L'agost de
1936, amb aquest, marxà com a voluntari a la guerra civil passant per
la Catalunya Nord i travessant el Pirineu Oriental. S'allistà en la
Secció Italiana de la Columna Ascaso i va ser enviat al front d'Osca, i
on va morir en combat Aldo el 7 d’abril de 1937.
Corrado Perissino:
L'11 de desembre de 1914 neix a Venècia (Vèneto)
l'anarquista i antimilitarista Corrado Perissino, també conegut com Laurent Lacourt,
fill de Antonio Perissino, pintor, i Elvira Flamia. El pare era de
tendència socialista; el germà major, Alfredo, un activista
revolucionari, que es va inscriure al
Partit Comunista, i el segondogenit, Aldo (nascut el 5 de maig de 1909), militant anarquista.
Juntament
amb els seus quatre germans i la seva germana, començà a militar molt
jove en el moviment llibertari venecià --ell era el menor dels
germans--.
En
1930 obtingué el passaport i emigrà a la regió de l’illa de França, on
retrobà el seu pare i els seus germans, que ja estaven instal·lats a la
regió parisenca. A Nanterre (Alts del Sena, Illa de França) treballà
com a pintor en la construcció i freqüentà els cercles llibertaris
d'exiliats italians.
Segons
la policia, en 1935 estava a París (Illa de França) amb el seu germà
Aldo. L'agost de 1936, amb aquest, marxà com a voluntari a la guerra
civil
passant per la Catalunya Nord i travessant el Pirineu Oriental.
S'allistà en la
Secció Italiana de la Columna Ascaso i va ser enviat al front d'Osca.
Després de la mort en acció de guerra del seu germà Aldo el 7 d'abril de 1937, abandonà la
Columna Ascaso i marxà a Barcelona. Tot seguit, durant les
jornades de maig de 1937, amb altres companys --Umberto Marzocchi,
Emanuele Granata (Manuel Sans) i l'argentí Verde--, participà en els combats contra les forces reaccionàries stalinistes
i republicanes burgeses a la seu del Comitè de Defensa cenetista situat a la plaça d'Espanya de Barcelona.
En
plena repressió stalinista i republicana burgesa, a finals de 1937
abandonà el Principat de Catalunya i retrobà al seu pare a
Montreuil-sous-Bois
(Sena Saint-Denis, Illa de França).
El
juny de 1938, després d'haver refusat signar una declaració de
lleialtat a l'Estat francès obligant-lo a fer el servei militar
obligatori, va ser
expulsat de l’Hexàgon i marxà a Brussel·les (Bèlgica) on fou albergat
per un company italià.
El maig de 1940 va ser detingut per la policia amb un passaport francès fals a nom de
Laurent Lacourt --nascut el 10 de desembre de 1906 a Tolosa de
Llenguadoc--. Aleshores, fou expulsat cap a França i lliurat a les
autoritats militars. Acusat, en temps bèl·lics, de ser un espia italià,
va ser condemnat a mor, però aconseguí fugir a Abeville
(Somme, Alts de França).
Després
de passar per Rouen (Sena Marítim, Normandia) i Caen (Calvados,
Normandia), l'estiu de 1940 va ser detingut per les tropes alemanyes i
enviat
a Brussel·les per ser extradit a Itàlia, on va ser internat a l'illa de
Ventotene (Latina, Lacio) com a «anarquista ex combatent de les
milícies roges» i el 25 de juliol de 1940 al camp de concentració de
Renicci a Anghiari (Arezzo, Toscana), on romangué fins
el 14 de setembre de 1943, quan el camp va ser alliberat.
Després
de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là amb la seva
família a Brussel·les, on visqué com a pintor en la construcció i
comerciant,
i reprengué les seves activitats llibertàries en el Grup Anarquista de Llengua Italiana (GALI). També milità en l'antimilitarisme formant part dels grups de la
Internacional de Resistents a la Guerra (IRG) i «Pensée et Action».
El
25 de setembre de 1958 participà, amb altres companys (Parmentier,
Joseph De Smet, Marzocchi, Pietro Montaressi, Hem Day i Pierre López),
en una
reunió del grup «Pensée et Action» per avaluar les decisions adoptades en el
Segon Congrés Internacional Anarquista celebrat entre el 25 de juliol i l'1 d'agost d'aquell any a Londres (Anglaterra).
El 15 d'agost de 1960 representà l'IRG en la reunió de coordinació de diferents grups pacifistes (Cercle Le Boétie,
SIA, Pensée et Action, Pax Christi, Pèlerins d'Emmaüs,
MIR, etc.) que es realitzà a Brussel·les amb la finalitat de coordinar accions comunes per a les campanyes periòdiques pacifistes.
Corrado Perissino es va suïcidar el 17 de desembre de 1981 a Brussel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada