 |
| Necrològica en el periòdic tolosà Espoir |
Francisco Isabal Begué:
El 20 d'octubre de 1899 neix a Vallobar (Baix Cinca, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista
Francisco Isabal Begué, conegut com Isabelé. El seu pare es deia Joaquín Isabal i la seva mare, Prisca Begué.
Llaurador militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT), el juliol de 1936 participà en el
Comitè Revolucionari de Vallobar i fou delegat general de la col·lectivitat local.
En 1937 va ser detingut per la reacció republicana burgesa stalinista, amb Lister, i el 13 d'octubre
d'aquell any va ser traslladat de la presó de Casp (Saragossa, Aragó) a la de Barbastre (Osca, Aragó).
Exiliat en 1939, treballà de llaurador. Entre el 6 d'agost de 1959 i 1972 va ser membre de la Secció
de Vallobar en l'exili de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). La seva companya fou María Sanz.
Francisco
Isabal Begué va morir el 4 de juny –algunes fonts citen erròniament el 8
de juny– de 1979
al seu domicili de Ribesaltes (Vall de l'Aglí, Rosselló), on residia de
feia molt temps. En el decurs de la seva inhumació, en un acte civil,
parlà el secretari de la
Federació Local de Ribesaltes de la
CNT-AIT en l’Exterior., que exposà el fet que fou conseqüent amb les
seves idees i complí fins al darrer moment el seu compromís cenetista
militant. El seu germà Felipe Isabal Begué, també va ser membre de la
CNT-AIT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada