En 1937 va substituir Áurea Cuadrado Castillón en la
Casa de la Maternitat de Barcelona com a directora pedagògica
durant la guerra, càrrec que va deixar per evacuar el juny de 1938 un
grup d'infants a Seta via Perpinyà. Durant la Retirada de 1939 va marxa a
l’exili, on va ser internada a diversos camps
de concenració francesos, establint-se més endavant a Clarmont d'Erau.
Pilar
Grangel:
El 19 d'octubre de 1893 neix a Castelló de la Plana (Plana
Alta,
País Valencià) la pedagoga racionalista i militant anarcosindicalista
Maria del Pilar Grangel Arrufat --citat els llinatges sovint com Granjel
i Arrufas.
Instal·lada a Barcelona, va afiliar-se a la
Secció de Mestres del Sindicat Únic de Professions Liberals (SUPL) de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Abans de la Guerra Civil va ser responsable amb el seu company Joaquim Ferrer
Álvaro (Ácrato Llull) de la racionalista Escola Pestalozzi a la barriada barcelonina de Sants i va dirigir l'escola del
Sindicat del Ram d'Elaborar Fusta. En 1932 va col·laborar amb Solidaridad Obrera de València.
Fundà amb altres companyes el grup «Brises Llibertàries», creat també
a Sants dins del SUPL amb la finalitat d'impartir classes nocturnes a les dones obreres, i en 1934 l'hereter de l'anterior associació, el
Grup Cultural Femení, que es reunia al Sindicat d'Arts Gràfiques de la
CNT-AIT de Barcelona.
En 1936 assistí al Congrés cenetista de Saragossa (Aragó). Aquest mateix any
va acollir un infant amb motiu de la vaga general saragossana, ella que ja tenia dues nenes (Electra i
Violeta).
Durant la guerra va militar en «Mujeres Libres», escrivint en el seu
òrgan d'expressió del mateix nom i participant en gires de propaganda, i es va encarregar de la
Maternitat de les Corts, a Barcelona.
El setembre de 1936 va ser una de les fundadores --amb Ernestina Corma, Eugènia
Bony, Maria Colomé i Palmira Puntes, entre d'altres-- del Comitè Femení de Solidaritat Llibertària
del SUPL, creat amb la finalitat de muntar un taller de confecció de
roba per al front, fer cursets d'infermeria i de puericultura, impartir
conferències
propagandístiques, etc.
En aquesta època va col·laborar en
Esfuerzo, òrgan d'expressió de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de Barcelona. En febrer de 1937 no va fer costat el grup de «Mujeres Libres» que va demanar l'ingrés en la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
L'1 de maig de 1937 parlà en un míting de dones antifeixistes per la unitat
sindica celebrat al Teatre Olympia de Barcelona, juntament amb Nita Nahugel i Llibertat Ródenas, per la
CNT-AIT, i Caritat Mercadé (agent de la NKVD i mare de Ramón Mercader), Isabel Azuara i Dolors Piera, per la
Unió General de Treballadors (UGT).
Va substituir Áurea Cuadrado Castillón en la
Casa de la Maternitat de Barcelona com a directora pedagògica
durant la guerra, càrrec que va deixar per evacuar el juny de 1938 un
grup d'infants a Seta (Erau, Occitània) via Perpinyà (Plana de Rosselló,
Rosselló).
Durant la Retirada de 1939 va marxa a l’exili, on va ser internada a diversos
camps de concenració francesos, establint-se més endavant a Clarmont d'Erau (Erau, Occitània).
En
1945, quan els seus intents d'emigrar a Mèxic van fracassar, es va
instal·lar
definitivament a Montpelhièr (Erau, Occitània). En aquesta ciutat
occitana va col·laborar en la premsa llibertària i cenetista de l'exili (Cenit,
Espoir, etc.) i en tasques assistencials en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Va mantenir estrets lligams amb la família d'editors catalans exiliats a Mèxic
formada per Hermós Plaja Saló i Carme Paredes Sans, i va exercir com a representant a França de les seves
Ediciones Vértice. En 1973 va fer una conferència a París (Illa de França).
Pilar Grangel va morir el 18 de març de 1987 a Montpelhièr. L'actriu, cantant,
especialista lorquiana i llibertària Violeta Ferrer és una de les seves filles. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada