Una
des les vegades que Cerrada tractar d’atemptar contra Franco fou amb
motiu del 1er de Maig: 50
guerrillers llibertaris per una acció a l’Alt Bergadà, quan Franco
visità la zona minera. La massiva expedició guerrillera partí del Mas
Tartàs, a Oceja, la masia que el propi Cerrada havia comprat uns anys
abans com a base pels grups d’acció anarquistes,
com infraestructura segura a cinc quilòmetres de la frontera espanyola a
la Cerdanya --també adquirí un hotel en Font-romeu Odelló i Vià (Alta
Cerdanya), primera parada dels grups guerrillers llibertaris abans
d’arribar al Tartàs--, dotada amb
molt armament i guiat per Ramón Vila.
Laureano Cerrada:
El 18 d'octubre de 1902 neix a Miedes de Atienza (Serrania de Guadalajara, Guadalajara,
Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Laureano Cerrada Santos.
De molt jove emigrà a Barcelona. Fou alumne de l'escola racionalista del pedagog anarquista José
Alberola Navarro. Peó de vies de professió, s'afilià al
Sindicat de Ferroviaris de la Confederació Nacional del Treball
(CNT) i a diverses organitzacions anarquistes i formà part dels grups
de defensa confederals contra el pistolerisme de la patronal. Durant els
anys
republicans la seva militància s'accentuà molt.
El
juliol de 1936 intervingué en la resposta popular contra l'aixecament
feixista a Barcelona, com
la pressa de la caserna de les Drassanes i de l'edifici de Capitania
General i en l'ocupació de l'Estació de França, i fou membre destacat
del
Comitè de Control dels Ferrocarrils de la capital catalana amb la
CNT-AIT,
UGT i POUM.
En 1937 fundà la
Direcció General Tècnica dels Ferrocarrils i, com a responsable de la
Caixa Central de l'Administració de Ferrocarrils, ajudà força el front d'Aragó.
Durant les jornades de «Maig de 1937», desplegà el «Tren
Blindat», a les Vies Noves, enfocant les seves llançadores d'obusos de gran calibre cap al Palau de la Generalitat.
El 29 de juliol de 1938, en representació de la
Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) de la
CNT-AIT, va ser nomenat vicesecretari del
Comitè Regional d'Enllaç de Catalunya de la
CNT-AIT i del
Sindicat Nacional Ferroviari (SNF) de la
Unió General de Treballadors (UGT).
El
dia que va travessar la frontera del Pirineu en tren per Portbou (Mar
d’Amunt, Albera marítima,
Alt Empordà), va anar fins a una estació francesa, es va posar en
contacte amb el cap d’estació i li va donar molts diners, i els comptes
corrents on encara se’n podien trobar més.”‘Són els diners dels
treballadors dels ferrocarrils d’on vinc jo. Ara us els
dono a vosaltres, els treballadors francesos. Si es queden amb Franco,
ves a saber com acaben”. Les increïbles històries de Cerrada amb els
diners no tenen fi. Falsificador professional, va falsificar de tot:
pessetes espanyoles, marcs alemanys, lires italianes.
Tot, menys francs francesos, perquè durant el franquisme va viure i
actuava a París (Illa de França) i preferia no molestar l’Estat que
l’acollia. Amb els diners va aixecar una infraestructura de la
resistència llibertària. Considerava que els atracaments
i segrestos de caire polític aconseguien poc en comparació al risc i
les dures penes de presó. En comptes, amb la falsificació hi ha una
major eficàcia revolucionària. Va aconseguir la compra d’hotels,
impremtes, flotes de camions, llances motores, arsenals
d’explosius, avionetes, etc.
Durant
l'ocupació nazi alemanya organitzà diverses xarxes (propaganda,
impremtes, arsenals, pisos
francs, hotels, transports, garatges, etc.) i s'introdueix en el tràfec
d'armes, establint contactes amb diversos grups de la guerrilla
clandestina.
Detingut pels alemanys, va ser obligat a treballar en la fortificació de la línia de defensa de Normandia
i aconseguí sortint-ne falsificant l'ordre de llibertat.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica en
el Moviment Llibertari Espanyol en l’Exili. En 1944 fou secretari de la
XI Regional (París i Normandia) de la
CNT-AIT en l’Exili i l'any següent secretari de coordinació del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Fou un dels organitzadors del
Primer Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a París el maig de 1945. Rebutjà el càrrec de secretari general de la
CNT-AIT en l’Exili, afavorint a Germinal Esgleas a nivell orgànic. En 1946 va ser nomenat secretari de
Foment de la CNT-AIT en l’Exili i en 1948 membre del
Comitè de Relacions
en l’Exili de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Durant la Segona Guerra Mundial havia aprés a falsificar paper moneda i documents oficials (papers
de la Komandatur alemanya, passaports, permisos de conduir, fons
del tresor francès, bitllets de loteria nacional, cartilles i vals de
racionament, etc.) i en la postguerra des de l’hexàgon francès inundà la
Península
amb bitllets falsos --havia aconseguit al caure Mussolini planxes
d'impressió de bitllets espanyols autèntics de 50 i de 100 pessetes que
per qüestions estratègiques el règim franquista imprimia a Milà
(Llombardia)-- i proveí de papers nombrosos perseguits.
Muntà a l'Espanya franquista una xarxa d'empreses d'importació-exportació (Empresa
de Transports Galícia) que servien de tapadores per activitats
clandestines confederals (introducció d'armament, permetre l'estabilitat
econòmica dels companys, etc.). Ajudà econòmicament a la
CNT-AIT en la propaganda, finançant
Solidaridad Obrera, i a grups de lluita antifranquista. Entre els membres del seu grup, destaquen
Luís Fernández Robla, Antonio Ortiz Ramírez, Manuel Huet Piera (El Murciano), José Pérez
Ibáñez (El Valencia), Diego Fornis Peralta, José Ballús,
Eduardo Rey, Badenas Calpe, Pedro Abella Rebull, Vicente Gallego, Manuel
Soto i José Maria Larrea.
Entre
febrer i setembre de 1948, amb Pere Mateu, Antonio Ortiz Ramírez, José
Pérez Ibáñez i el pilot
Primitivo Pérez Gómez, organitzà un atemptat aeri a la badia de la
Concha de Donostia (Guipúzkoa, País Basc, Euskal Herria) contra
Francisco Franco, que no reeixí. També va estar darrera d'altres intents
d'atemptat contra el dictador (Pla
1001, Pla Pànic, etc.).
 |
| Dibuix de Domènec Ibars (El Rosset) de la base guerrillera del Mas Tartàs. |
Una des les vegades que Cerrada tractar d’atemptar contra Franco fou amb motiu del 1er de Maig, anomenant
Primer de Maig el pla que es finança amb els recursos del seu
grup. Així, 50 homes de entre els més destacats guerrillers llibertaris,
la majoria catalans, ja l’acció es planificà a l’Alt Bergadà, quan
Franco visità
la zona minera. La massiva expedició guerrillera partí del Mas Tartàs, a
Oceja (Alta Cerdanya), la masia que el propi Cerrada havia comprat uns
anys abans com a base pels grups d’acció anarquistes, com
infraestructura segura a cinc quilòmetres de la frontera
espanyola a la Cerdanya --també adquirí un hotel en Font-romeu Odelló i
Vià (Alta Cerdanya), primera parada dels grups guerrillers llibertaris
abans d’arribar al Tartàs--, dotada amb
molt armament i guiat per Ramón Vila. El pla fracassà a
causa que dos guerrillers integrants del nombrós grup es van perdre
entre l’obscuritat mentre transitaven per la muntanya, i al reaparèixer,
el resta del grup pensà
que eren guàrdies civils i els van rebre amb ràfegues de metralladora,
lo qual alertà la Guàrdia Civil i el grup se va haver de retirar de la
zona minera.
En
1950 fou detingut a Gaillon (Eure, Alta Normandia) per una delació i
acusat de tràfec de moneda
falsa i de falsificació de documents oficials.
 |
| Artícle de La Vanguardia Española el 18-7-1951 sobre Cerrada |
El febrer de 1951 la
seva xarxa de negocis tapadora fou descoberta per la policia francesa i
una part de la seva infraestructura desmuntada. Tancat a la presó
d'Évreux (Eure, Alta Normandia), va caure en desgràcia,
ja que molts companys li giren l'esquena i va ser expulsat de la
CNT-AIT per «unanimitat i de manera irrevocable» a causa dels seus
«mètodes inadmissibles» i les seves «connexions criminals», una manera
oportunista d’aturar la prohibició i dissolució de les organitzacions
llibertàries espanyoles a l’exili francès.
 |
| Imprempa i arsenal incautats a Cerrada. LE PARISIEN |
A partir d'aquest moment la seva vida transcorrerà entre activitats de falsificació per compte propi
i el finançament no oficial a les activitats del grups llibertari, col·laborant secretament amb
Defensa Interior (DI) sense haver de militar en la
CNT-AIT o la
FAI. Cosa que no va ser el primer ni únic cas.
En
1957 va ser detingut en possessió de marcs alemanys falsos. El 27 de
maig de 1970 va ser novament
detingut per tràfec de documentació falsa (documents d'identitat
francesos i permisos de conduir) i empresonat fins l'agost de 1974.
Laureano Cerrada va ser cosit a trets el 18 d'octubre de 1976, el mateix dia que feia 74 anys, al
bulevard Bellville de París. Alguns apuntaren que el seu assassí fou Ramón Benichó Canuda (Leriles o
El Caid del Pigalle), ex confederal que s'havia integrat de ple
en la màfia francesa i el proxenetisme, i altres acusen els serveis
secrets franquistes que actuaren de manera que semblés un «ajust de
comptes» entre
delinqüents. Detingut fou alliberat i se’n va anar al Canadà. S’apunta
que Ramón Benichó hauria treballat amb el
Grupo Paladín, una de las bandes secretes de pistolers dirigida pel cap de la Brigada Político Social espanyola, Eduardo Blanco,
que reclutà elements entre neofeixistes italians i nazis alemanys, sota el
comandament operatiu d’Otto Skorzeny (Caracortada), un ex coronel de la
SS radicat a Madrid.
En 2009 César Galiano Royo publicà la biografia novel·lada ‘Laureano
Cerrada, el empresario anarquista’ (Pepitas de Calabaza). Un d’aquests personatges únics que han donat l’anarquisme. El capítol ‘Bombas incendiarias contra Franco. La increíble historia de Laureno Cerrada’ que
es troba al llibre ‘Los Antentados contra Franco’ (Plaza&Janés, 1976) d’Eliseo Bayo. També hi ha referències als llibres ‘Lucio, el anarquista irreductible’ (Bernard Thomas),
‘La revolta dels Quixots’ (Oriol Malló), ‘Historia de un atentado aéreo contra el general Franco’ (Antonio Téllez) i ‘Sabaté’ (Antonio
Téllez). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada