La fundadora i presidenta de l’Associació
de Familiars de Represaliats pel Franquisme va rebre ahir el guardó en la 40a edició d’aquesta trobada anual
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 22/10/2018
Agullana (Massís de les Salines, Alt Empordà,
comtat de Besalú).-
Llegim
en la premsa convencional comarcal que ahir diumenge en el decurs de la
trobada anual d’homenatge al president Lluís Companys i tota la gent
exiliada en 1939, al coll de Manrella (massís de les Salines, Alt
Empordà, comtat de Besalú), ha dedicat el seu guardó
2018 a la tasca de la figuerenca Aïda Lorenzo per a la recuperació de
la memòria històrica.
L’escenari
de la trobada, davant del monument del coll de la Manrella, una
iniciativa d’Esteve Albert
durant la denominada Transció, situat a la mateixa frontera, sempre ha
estat un punt de trobada de gent de banda i banda del Pirineu Oriental.
Ahir,
les salutacions de benvinguda, les van fer l’alcalde de la Vajol,
Joaquim Morillo; la regidora
Aline Pagès, en representació de l’Ajuntament d’Agullana, i André
Bordaneil, batlle del veí municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
En
aquesta 40a edició de la trobada tothom va fer referència al llegat del
president Lluís Companys,
més d’actualitat que mai tenint en compte el context de repressió,
empresonaments i exilis que es viu al Principat de Catalunya. També s’hi
van referir en els seus parlaments les tres persones convidades
d’aquesta edició 2018: Júlia Taurinyà (periodista i
activista nord-catalana), Joan Farrerós (catedràtic d’història i
filologia) i l’eurodiputat per
ERC Josep M. Terricabras. En la seva intervenció, l’eurodiputat,
tot i lamentant les lentituds i dificultats del procés que es viu a
Catalunya, va apel·lar a la “calma i serenitat”, a defugir dels retrets
interns entre
sectors de l’independentisme, i es va atrevir a fer un pronòstic,
avançant un termini de dos anys perquè aquest procés arribi a bon port.
Recuperar la memòria històrica
Aïda
Lorenzo (Figueres, 1937) ha dedicat gran part de la seva vida a la
lluita per les llibertats
tant a l’Estat francès, on ha viscut 42 anys, com a Catalunya, on va
tornar el 1999. Quan tenia 13 mesos van afusellar a Girona el seu pare,
Joan Lorenzo Alcalde, de la Guàrdia Nacional Republicana que va jurar
fidelitat a la República. L’Associació
de Familiars i Represaliats pel Franquisme, que va fundar a
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) el 2003, va néixer amb
l’objectiu de reconstruir el reconeixement moral i jurídic de les
víctimes del règim franquista,
i per restablir-ne la memòria històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada