El document de la Generalitat restableix “l’honor, la dignitat i la memòria” de les víctimes dels
tribunals franquistes.
La pionera llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme es va aprovar el 29 de juny
de l'any passat en una jornada històrica al Parlament de Catalunya.
63.961 consells de guerra -la majoria contra obrers i pagesos anarcosindicalistes (persones afiliades aleshores a la
CNT-AIT)- si seguim el redactat de les acusacions i les sentències
militars, representà pràcticament un genocidi polític contra
el moviment llibertari.
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Quan
encara hi ha milers
de víctimes o familiars seves que no han demanat la nul·litat dels seus
judicis franquistes la Generalitat de Catalunya ja n’ha tramitat 2.600
peticions, lliurant els documents en cada cas. El 15 d’octubre, diada a
Catalunya de les víctimes del franquisme,
la Generalitat comunica aquesta xifra.
El Parlament de Catalunya va viure una jornada històrica el 29 de juny de 2017. Per unanimitat, la
cambra declarava nuls tots els judicis franquistes viscuts al Principat de Catalunya amb l'aprovació de la
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. 63.961 consells de guerra --la majoria contra obrers i pagesos anarcosindicalistes (persones afiliades aleshores a la
CNT-AIT- si seguim el redactat de les acusacions i les sentències
militars, cosa que representà pràcticament un genocidi polític contra
el moviment llibertari-- celebrats entre 1938 i 1978 es declaraven
il·legals,
aprovant que l'Arxiu
Nacional elaborés una llista de les persones condemnades. Ha passat
un any i quatre mesos d’aquella decisió històrica ha tingut bona
reposta: les víctimes, o els seus familiars dels judicis polítics, del
franquisme han demanat fins a 2.600 documents de
nul·litat per reparar el dany que la Dictadura va cometre.
L'exconseller de Justícia, Carles Mundó, impulsor de la llei pionera, també va recordat aquell moment
històric a la xarxa el passat 20 de juny.
La
primera nul·litat d'un judici militar franquista va arribar el setembre
de 2017. El Departament
de Justícia de la Generalitat va començar els tràmits per lliurar els
documents a les famílies afectades i el mateix ex conseller Mundó va
lliurar la primera a Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria
Huertas Claveria. El periodista del diari
Tele/eXpres va ser perseguit per un reportatge titulat ‘Vida erótica subterránea’ que un dels seus paràgrafs posava de manifest el gran nombre de meublés regentats per vídues
de militars a Barcelona.
Una llei catalana històrica
El text aprovat pel Parlament va més enllà de la
Llei de memòria històrica espanyola del 2007. Les entitats per la
memòria històrica i de les víctimes del franquisme ho van declarar com
un triomf insòlit, ja que mai cap Parlament havia declarat "il·legals"
els judicis
franquistes.
Una de les entitats, la
Comissió Dignitat, va ser l'encarregada de redactar el primer
esborrany de la llei, que després va passar pel procés legislatiu.
Aquesta mateixa entitat és la que va demanar, el juny de 2017, que
l'Exèrcit espanyol
es disculpés per l'afusellament del president Lluís Companys. El març
d'aquell mateix any, el Congrés de Diputats espanyol havia rebutjat
anul·lar el consell de guerra que va portar l'afusellament de Lluís
Companys, amb els vots de
PP, Ciutadans i PSOE.
El
Govern de la Generalitat lliurarà a la família del president Lluís
Companys el document que acredita
la nul·litat del judici militar sumaríssim que va suposar el seu
afusellament al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940. Ho va
anunciat l’11 d’octubre la consellera de Justícia de la Generalitat,
Ester Capella, durant una visita al
Centre d’Interpretació Lluís Companys, al Tarròs (Tornabous,
Urgell), el poble natal del president. En un acte solemne que tindrà
lloc en els pròxims dies, el president de la Generalitat, Quim Torra,
lliurarà el document
de nul·litat a Josep Companys, renebot de Lluís Companys. El
Departament de Justícia en farà arribar una còpia a la resta de la
família, que actualment viu a Mèxic.
El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el juliol del 2017 la
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que
declara il·legals els tribunals franquistes per ser “contraris a la llei
i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”.
Des de llavors,
el Govern de la generalitat expedeix els documents que fan constar la
nul·litat d’aquells judicis i consells de guerra sumaríssims.
El document restableix “l’honor, la dignitat i la memòria”
de les víctimes dels tribunals franquistes
Per
les sol·licituds de documents de nul·litat es pot fer presencialment a
totes les oficines d’atenció
ciutadana de la Generalitat de Catalunya, a través del web del
Departament de Justícia o trucant al telèfon 012. En un termini màxim de
30 dies, el document demanat es lliura a la seu o als serveis
territorials del Departament de Justícia. Les persones que
ho desitgin també el poden rebre per correu electrònic.
En aplicació d’aquesta Llei, l’Arxiu
Nacional de Catalunya també publica la relació completa de
persones que no eren afins a la Dictadura i que van ser considerades
enemigues del franquisme per la seva afiliació política, sindical o les
seves idees o
creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial
militar.
El
document que es lliura als familiars va ser signat dies després de
l’aprovació de la Llei per
qui llavors era el conseller de Justícia, Carles Mundó. El text fa
constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions
franquistes. Va acompanyat d’una carta on se subratlla que el document
restableix “l’honor, la dignitat i la memòria”
de les víctimes dels tribunals franquistes. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada