dissabte, 11 d’agost del 2018

Mira’m (la revista de l’Empordà) considera que una trobada a Cadaqués entre el Congrés Nacional Africà i una delegació de l’esquerra basca d’alliberament nacinal, el juliol de 2004, ha estat clau en l’actual procés polític a Euskal Herria

uploads/images/recordtcb_610/201706010804467ZSjK.jpg2004, ha estat clau en l’actual procés polític a Euskal Herria.  
Es va iniciar amb la formació sud-africana el que ja havia començat amb el Sinn Fein, mentre Carod-Rovira queia del govern tripartit de la Generalitat a causa de la pressió del PSC-PSOE. 
  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/08/2018   
Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).-  

 Llegim un extens reportatge a la publicació Mira’m. La revista de l’Empordà núm. 215 (juny 2018) [www.miram.cat] sobre la dissolució d’Euskadi Ta Askatasona (militarrak), la darrera fracció d’aquesta històrica organització armada nascuda durant la lluita basca contra la dictadura franquista i que després de diverses escissions i dissolucions de cada fracció ara s’ha acabat definitivament mentre l’esquerra basca d’alliberament nacional empren una política de reformes institucionals a l’etil del sobiranisme català d’autodeterminació. En aquest reportatge es tracta de les petjades d’ETA en general per l’Alt Empordà i la frontera del Pirineu. Algunes afirmacions són conegudes però el que sorprèn el lector és quan es parla de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada). Hi ha unes afirmacions que desconeixem.  També trobem estrany de no haver llegit cap comentari sobre el que s’exposa sobre Cadaqués, segurament pel fet de no haver encertat trobar-ho a les xarxes socials, però res de res a la premsa convencional diària.
En els reportatge (pàgines 30-31) s’exposa que l’origen pràctic d’aquest procés d’autodissolució es troba a Cadaqués en 2008. Dos bascos, durant un quants dies de juliol d’aquell any, acompanyats per un ciutadà de Sud-àfrica, es trobaven a Cadaqués preparant l’actual procés basc. Eren interlocutors. Un procés que arrancà a finals de 2003, quan una delegació política de l’esquerra basca d’alliberament nacional viatjà a Sud-àfrica a fi de reunir-se amb destacats advocats i experts dels drets humans vinculats a la formació socialdemòcrata Congrés Nacional Africà (ANC).  Herri Batasuna i ANC ja s’havien coincidit en anteriors ocasions a diverses trobades internacionals. Uns contactes semblant hi havia amb el partit republicà irlandès Sinn Fein. La revista considera que la trobada de Cadaqués ha estat clau en el procés basc. Ja hi havia la treva al Principat de Catalunya, unes quantes setmanes després de la reunió entre el conseller en cap aleshores de la Generalitat per ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va ser obligat a dimitir del càrrec per la pressió del PSC-PSOE, i una delegació d’ETA (m) prop de la ciutat nord-catalana de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).
En la trobada de Cadaqués hi va assistir el dirigent independentista basc Joseba Álvarez i l’advocat Urku Airtaza, que sovint havia mantingut contactes amb el partit republicà irlandès Sinn Fein. Segons la revista Álvarez considera que aquella trobada a Cadaqués amb el representant del Congrés Nacional Africà havia estat on s’inicià el començament de les reunions en que ANC s’implicà, com també el Sinn Fein, en el procés basc. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada