Declararà com a investigat
per un altercat amb qui el va gravar traient llaços grocs a la Riba de
la Platja de l’Escala.
La
CUP-Crida per Girona reclama la retirada immediata de les àguiles
franquistes del pont de l’Aigua. El govern municipal gironí s'havia
compromès a fer-ho abans d'estiu.
Formen un gran llaç groc amb caiacs a les Illes Medes. Un grup de submarinistes ha acostat una foto
dels presos i exiliats polítics catalans al fons del Cavall Bernat.
A Prada de Conflent, Dolors Gibert i Carles B. Gorbs mostren al món el conflicte de Catalunya envers
l'Estat. El reportatge consta de més de 80.000 fotografies, documentades i arxivades cronològicament.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/08/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-
Llegim al diari El Punt Avui que els Mossos d’Esquadra citaran a declarar l’ex-diputat del
PP Jordi Juan Casadevall com a investigat per un delicte
d’amenaces greu. Ho faran després de la declaració de dos testimonis de
les presumptes amenaces que l’ex-diputat va proferir contra l’amo d’un
bar de l’Escala, on va entrar després que el
dia anterior el filmés arrencant llaços grocs a la barana metàl·lica de
la Riba de la Platja de l’Escala, al cèntric carrer del Port en
direcció a la Punta.
De fet, els Mossos d’Esquadra van confirmar que el 16 d’agost es va presentar una denúncia per amenaces
de mort. El dia dels fets, agents d’aquest cos es van presentar a l’exterior del bar en qüestió, alertats d’un altercat.
Tot
plegat es va originar quan Jordi Juan Casadevall va ser filmat
arrencant llaços grocs de la barana
del sector de la Riba, un dels espais més cèntrics del municipi. Es
tracta d’un material audiovisual que ha circulat per les xarxes on es
pot veure l’exdiputat del
PP que, tot passejant el gos, es dedica a retirar els símbols
grocs de la barana del passeig. L’autor del vídeo li retreu la seva
actuació i li demana per què ho fa, però quan veu que l’estan gravant,
Jordi Juan Casadevall
primer pretén impedir-ho, i després es gira i se’n va.
Fa
setmanes que aquest sector de l’Escala és escenari d’un
estira-i-arronsa per part de defensors
i detractors d’aquest tipus de simbologia reivindicativa de la
llibertat dels presos polítics catalans. Tot això fins al punt que,
diàriament, els qui col·loquen els llaços es troben que l’endemà ja han
desaparegut perquè algú els ha retirat durant la nit.
Jordi Juan Casadevall va néixer i es crià a l’Escala en una família paterna franquista, on estiueja.
La seva família va muntar la botiga Brodados Elena. També ha tingut una trajectòria política. Va ser cap de llista i regidor del
PP a Girona el 1999; va ser diputat al Congrés en la legislatura
2000-2004 per la circumscripció gironina. Posteriorment, es dedicà a la
seva tasca professional actual d’advocat de l’Estat i treballant a
Barcelona
al bufet Quatrecases i
Ey abogados.
Després de la citació, els Mossos tenen previst enviar el cas al jutjat competent.
Ciutadans i el PP busquen la provocació en l’estratègia de
la tensió
Quina cosa busquen
Ciutadans i el
PP amb la crida que han fet a retirar llaços grocs dels carrers de
Catalunya. El que pretenen i el que preocupa és que, ni que sigui de
forma molt incipient, molt incipient, ho estan aconseguint. Estan
aconseguint que hi hagi incidents i picabaralles dia
sí i dia també allà on, sense uns instigadors com ells, no n’hi hauria.
Amb la complicitat “dels seus uniformats”, com deia Pere Aragonès el
cap de setmana, i sense cap mena de complex ni vergonya (‘¡A quitar lazos amarillos!’,
incita la pancarta que aquests darrers dies una avioneta passeja per la
costa catalana, avui mateix a les platges de Sitges, al Garraf). A
inflamar, a avivar o a encendre un conflicte. Ho van provar amb la
immersió lingüística a Catalunya, i no se’n van sortir.
I ara han vist (o els sembla que hi veien) la seva segona gran
oportunitat: incitar, promoure i estimular el conflicte. Retirant llaços
grocs a veure si algú els respon com volen ells i aprofitant per
tractar el cos dels Mossos de “policia
política” nacionalista catalana si actuen. És que, definitivament,
la seva principal proposta per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya
és atiar els escamots, les brigades i les patrulles antillaços grocs.
Una cursa entre
Ciutadans i
PP a veure qui la diu més grossa.
La CUP-Crida per Girona reclama la retirada immediata de
les àguiles franquistes del pont de l’Aigua
Segons premsa convencional gironina la
CUP-Crida per Girona ha reclamat la retirada immediata de les
àguiles franquistes que hi ha al pont de l’Aigua. Es tracta de quatre
escuts de grans dimensions, dos dels quals corresponen al terme de
Girona i els altres
dos al terme de Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona).
Al mes de gener els governs municipals de Girona
(PDeCAT) i de Sarrià de Ter (ERC) van fer
públic el seu compromís de retirar-les abans de l’estiu, però de moment
no s’ha fet cap actuació
i les àguiles continuen presidint el pont. Amdos consistoris al·leguen
que estan pendents d'una autorització per part de la Generalitat.
La
CUP-Crida per Girona ha aprofitat per recordar que el juliol del 2017 el ple municipal va aprovar per unanimitat la seva moció i de l’Assemblea
de Joves del Gironès contra la presència de símbols franquistes a
la ciutat, i ha denunciat el seu incompliment un any després. En
concret el text aprovat disposa que caldria “Iniciar un pla d'actuació
que prevegi
la retirada immediata de la simbologia ¡ la nomenclatura franquista” de
la via pública.
La
moció també preveia que el Consistori gironí impulsés polítiques
actives de recuperació ¡ dignificació
de la memòria històrica a la via pública al conjunt dels barris de la
ciutat, així com celebrar un acte commemoratiu quan s’hagi retirat tota
la simbologia franquista que serveixi d'homenatge a gironins ¡ gironines
que van patir la repressió del franquisme
ala nostra ciutat.
La
CUP-Crida per Girona ha deplorat que després de més de 40 anys de
la mort de Franco encara resti simbologia vinculada a la Dictadura als
carrers de la ciutat, com ara les plaques als habitatges, noms de
carrers i altres
elements de la via pública. En aquest sentit, la
CUP-Crida per Girona destaca que l’Ajuntament de Girona continua
tenint importants mancances pel que fa a les polítiques de recuperació i
dignificació de la memòria històrica, i ha reclamat que es compleixin
les recomanacions del
Memorial Democràtic de la Generalitat.
Formen un gran llaç groc amb caiacs a les Illes Medes
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies divuit caiacs de color
groc han format un llaç
groc al costat de les Illes Medes per demanar la llibertat de tots els
polítics que estan a la presó i també les persones a l'exili en una
acció titulada 'Sense límits'. Els participants han sortit a les
deu del matí
des de la platja de l'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix
Empordà, comtat d’Empúries) amb una foto de cada un dels membres de
l'anterior govern de la Generalitat, així com també dels presidents de
l'ANC
i d'Òmnium
Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, el raper Valtonyc, Marta Rovira (ERC), Anna Gabriel (CUP) o el gironí Jami Matamala, qui acompanya Carles Puigdemont a l'exili.
Posteriorment un grup de submarinistes, entre ells l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, han submergit
les fotografies al fons del Carall Bernat, per acostar-los al fons marí de les Illes Medes.
Mentrestant, els caiaquistes han creat un llaç groc amb les seves embarcacions al crit de "llibertat".
El germà de Jordi Sánchez, Xavier Sánchez, també ha acompanyat tots els voluntaris.
Xavier
Sánchez ha assegurat que l'acció de l'Estartit ha estat la continuïtat
d'una altra mobilització
a Montserrat, on diferents voluntaris van acostar les fotografies al
Cavall Bernat, una de les puntes de la muntanya. Avui, però, "igual que
van pujar al Cavall Bernat, han baixat a la profunditat de les Medes". A
partir d'accions com aquestes, Sánchez, assegura
que es pot portar "simbòlicament" als "presos i exiliats" per diferents
indrets simbòlics de la geografia catalana.
L'acció ha estat organitzada per la
Crida per la Llibertat, una organització de diferents entitats, col·lectius i persones que fan mobilitzacions per demanar la llibertat dels presos.
L'acte
ha acabat amb un dinar groc amb la participació de familiars de Joaquim
Forn i Dolors Bassa
--veïna del municipi-- que han fet diversos parlaments, així com també
Alonso-Cuevillas, Xavier Sánchez o els portaveus de la plataforma
organitzadora.
Xavier
Sánchez ha agraït les accions que s'organitzen "poble a poble i dia
rere dia" per "no només
recordar, sinó reivindicar perquè aquestes persones són empresonades o a
l'exili". Sánchez també ha explicat que tots els presos "segueixen la
premsa" i veure les constants mobilitzacions "els dona forces".
De
tota manera, Sánchez ha avançat que confia en què una vegada comenci el
judici per l'1 d'octubre
"del qual ningú espera que hi hagi justícia" es puguin organitzar
altres mobilitzacions més contundents "que els pugui ajudar a aconseguir
veritablement la llibertat" i perdin el sentit simbòlic que tenen les
accions actuals.
A Prada de Conflent, Dolors Gibert i Carles B. Gorbs mostren
al món el conflicte de Catalunya envers l'Estat
Segons
EMPORDA.INFO ahir dilluns, a la
Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent [http://uce.cat] -Liceu
Renouvier-- (Conflent, comtat de Conflent) es va presentar el projecte documental (expo i llibre)
La revolta de les urnes de la fotògrafa Dolors Gibert i el
periodista Carles B. Gorbs. A aquesta presentació, a més de Gibert i
Gorbs, hi va participar Anna Arqué, de l'equip rector de la
UCE i portaveu de
l'International
Commission of European Citizens
(ICEC) als Països Catalans. Alhora, i des de la Inauguració el dia 17
d'agost, hi haurà penjada una mostra de l'exposició a la Sala Central
d'Actes i Conferències de la
UCE.
Aquest
documental fotogràfic i escrit, en forma d'exposició, inicia un
recorregut cap a diverses
ciutats europees que ja s'hi han mostrat interessades. Durant aquestes
exposicions s'organitzaran diversos debats i conferències per tal de
donar a conèixer més fidelment el perquè del conflicte entre Catalunya i
l'Estat espanyol.
Aquesta
iniciativa compta amb el suport i col·laboració de les principals
entitats socials i culturals de Catalunya, així com també de diversos
col·lectius, associacions, sindicats i institucions.
El
reportatge consta de més de 80.000 fotografies, documentades i
arxivades cronològicament, de les
quals es triaran una seixantena en cada exposició, a més de material
audiovisual divers (vídeos del 20S, 1 d'octubre, resums del Procés,
entrevistes, vídeos inèdits de "l'operació urnes", etc.), plafons
informatius i diferents elements iconogràfics que ja
s'han incorporat com a reivindicació de la llibertat i de la
proclamació i implementació de la República catalana, como ara urnes
d'Arenys de Munt i del 1 d'octubre, llaços grocs, cartells, etc.
La
revolta de les urnes és, doncs, un reportatge documental --en format de
llibre que es publicarà
el 2019 i en forma d'exposicions fotogràfiques a partir de l'any 2018--
que té per objectiu apropar i donar a conèixer el conflicte que viu
Catalunya envers l'Estat espanyol. És a dir, un reportatge documental
fet amb la intenció de ser exposat en qualsevol
ciutat europea i d'arreu del món (universitats, centres cívics i
socials, fundacions, ajuntaments, parlaments...) per fer pedagogia
d'aquest conflicte i, així, internacionalitzar-lo fins on sigui
possible.
Aquest
reportatge no mostra simplement un conflicte "regional" o "territorial"
identitari i conjuntural.
Intenta mostrar i clarificar una revolta pacífica i democràtica dins un
país de la Unió Europea, que ha provocat i realitzat mobilitzacions
continuades de milions de persones amb un important canvi en els seus
hàbits socials i polítics.
Aquest
procés, a més, ha significat la sacsejada d'una democràcia poc
consolidada com l'espanyola i també ha permès fer una denúncia clara
i unànime de la corrupció, de la vulneració reiterada dels drets
civils, polítics i humans fonamentals, de la poca rigorositat en la
separació de poders, de la manca de llibertat d'expressió, de les
retallades en les llibertats democràtiques i, en definitiva,
expressar la ferma oposició a la consolidació de valors i pràctiques
autoritàries més pròpies de l'antic règim franquista.
Per tant, aquest reportatge és el seguiment del procés sobiranista de Catalunya, des del seu inici
l'any 2009 --el 13 de setembre, a Arenys de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona)-- fins a l'actualitat.
El
reportatge intenta mostrar una revolta pacífica per guanyar una
societat més democràtica i socialment
més justa, que en realitat vol fer una segona transició democràtica i
l'única possibilitat que té per fer-ho és declarar-se com a república
independent dins el marc de la Unió Europea.
Aquest
seguiment de tot el Procés abasta les milionàries manifestacions
realitzades, els judicis
a polítics, les vagues generals, les campanyes electorals, les
eleccions i referèndums, les conferències, les vagues de fam, l'esclat
popular de treballadors, pagesia, estudiants, bombers, jubilats, etc.,
els cartells, pancartes, pintades, els llaços grocs
com a símbol de "llibertat", les urnes?
La
substitució d'una monarquia per una república, la voluntat immediata de
fer polítiques socials,
com ara d'acolliment dels refugiats, combatre la pobresa energètica,
mesures anticrisi com la d'incloure un petit impost a la banca, entre
d'altres molts aspectes (prohibides per l'Estat espanyol), demostren que
l'independentisme català --que en molts casos
no és ni es defineix com a nacionalista-- se'ns mostra com una
transformació radical de les estructures polítiques, judicials, socials,
econòmiques... d'una societat, dins la mateixa Unió Europea, que vol
ser exemple de revolta cívica, pacífica i democràtica.
Un poble, una nació, una societat que vol exercir el seu dret a
l'autodeterminació.
Per
això cal, per la seva actualitat i importància, un major coneixement de
les raons i finalitats
d'aquest moviment; una major informació i coneixement i, per tant,
arribi a diversos estaments d'Europa i el món, entre ells els parlaments
Flamenc i Europeu que també s'han mostrat interessats. En definitiva:
el perquè de la "Revolta
de les urnes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada