Arran del cop militar feixista de juliol de 1936 fou administrativa del
Comitè Revolucionari de Figueres, exercí com a mestre del
CENU a l’Alt Empordà i fou secretària de la
Federació Local de Sindicats de Figueres de la
CNT-AIT , vinculant-se a la reconstruïda
Federació figuerenca en 1976.
 |
Notícia sobre la graduació d'Enriqueta Clos Garriga apareguda en el setmanari republicà figuerenc Libertad de l'11 de febrer de 1933
|
Enriqueta Clos i Garriga:
El 16 de juny de 1982 mor a Perpinyà (Rosselló) la mestra anarcosindicalista
Enriqueta Clos i Garriga. Havia nascut cap el 1918 a Catalunya, potser a Figueres (Alt Empordà).
Estudià Tenidoria de Llibres al
Liceu Monturiol i el gener de 1933 en tragué el títol a Barcelona.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936 fou administrativa del
Comitè Revolucionari de Figueres.
Quan la creació del
Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU), va ser nomenada mestra i exercí especialment a l'Alt Empordà, sobretot a Figueres. També fou secretària de la
Federació Local de Sindicats de Figueres de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 fugí de Figueres i passà la
frontera del Pirineu. En
l'exili esdevingué companya de l'anarquista i anarcosindicalista Vicenç
Soler i Esteve, destacat militant cenetista de Roses (Alt Empordà).
Durant la guerra es publicava
Vibraciones,
òrgan de la CNT-AIT a la comarca. En 1976 en sortí un número únic,
redactat per Clos (Figueres), Soler (Roses) i Torres i Piñero
(l’Escala), entre altres militants de l’Alt Empordà.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en el
Federació Local de Perpinyà de la
CNT-AIT en l’Exili.
En
1960 i 1961 participà en el congressos de reunificació confederal que
se celebraren a Llemotges
(Llemosí, Occitània). Durant el franquisme tardà la parella Vicenç
Soler i Enriqueta Clos, amiga del militant escalenc exiliat Rafel Torres
i Bofill i del seu nebot nét de l’Escala (Alt Empordà) Miquel-Dídac
Piñero i Costa, per mitjà d’aquests anarquistes,
va mantenir una estreta relació, des del desembre de 1969, amb el nucli
llibertari jovenívol de Figueres i l’Alt Empordà (Anna Falgàs, Jordi
Torrent i altres joves), cosa que es traduí a partir de 1976 amb la
reconstruïdes
Federacions Locals de Figueres i l’Escala de la
CNT-AIT, així com el nucli cenetista de Roses. Estava vinculada a la
Federació Local de la
CNT-AIT de Figueres i la parella solia visitar la militància de
l’Escala i de Roses. Milità fins a la seva defunció a Perpinyà el 16 de
juny de 1982.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada