Jornada 27 de la Primavera Catalana

Alerta amb la llibertat d’expressió col·loquial: la Fiscalia de Girona investiga l'alcalde de Verges per un delicte d'odi per tractat del sabotatge unionista d’una punxada massiva de rodes a la localitat empordanesa.  

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí explicarà al turisme la simbologia dels llaços grocs amb un fulletó informatiu. Ha editat el document que es distribuirà entre els establiments del municipi.   

Una festa ciutadana donarà la benvinguda a la nova plaça de l'1 d'Octubre a Girona. 'Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida', recullen les dues plaques.  

L’espai del davant de l’ajuntament de Cornellà del Terri es dirà plaça 1 d’Octubre. El dia del referèndum, el president Puigdemont va acabar votant a la sala d’actes de la casa de la vila d’aquest municipi, despistant la Guàrdia Civil.  

El ple d'Olot aprova rebatejar la Plaça del Teatre per la de l'1 d'Octubre. La proposta ha tirat endavant amb l'única abstenció dels tres regidors del PSC.   

Els CDR de la Garrotxa organitzen diverses accions en el marc de la Primavera Republicana.   

Aquest dijous s’ha penjat una pancarta solidària a la façana del Consell Departamental del Pirineu Oriental, a Perpinyà.  

    

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/04/2018   

Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-  

 Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la Fiscalia de Girona està investigant l'alcalde per la CUP de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), Ignasi Sabater, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi cap a "la Nació espanyola i la Guàrdia Civil". L'acusen de fomentar l'animadversió envers el cos policial militar espanyol després que el 4 d'octubre Sabater denunciés la punxada massiva que va patir el municipi la nit anterior (vaga general catalana del 3 d'octubre) i que va deixar més de 160 vehicles a Verges amb les rodes malmeses.

L'alcalde va assegurar davant dels mitjans de comunicació que no es tractava d'un fet "fortuït" i va apuntar directament amb gents que van "de dia uniformats i de nit incontrolats". A més, va relacionar els sabotatges amb el fet que durant l'1-O a Verges el poble va impedir l'entrada de la Guàrdia Civil al municipi amb barricades de tractors i jardineres. "Nosaltres seguirem amb mobilitzacions modèliques i pacífiques i ells amb aquestes accions", va dir tot afegint que "el que ha passat avui [la nit del 3 al 4 d'octubre] és totalment inacceptable".

La citació de Sabater per declarar als jutjats de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) per aquests fets està pendent de data definitiva.

Identificar els elements sabotejadors  

Verges es va despertar aquell matí d'octubre amb pràcticament tots els vehicles que hi havia als carrers del municipi amb les rodes punxades. Per intentar identificar-ne l'autor o autors, el Consistori va demanar col·laboració ciutadana i, a través de les xarxes socials, va emplaçar a tots aquells que tinguessin càmeres de videovigilància a comunicar-ho per poder visionar les imatges dels punts on s'havien produït els incidents.

Paral·lelament, van presentar denúncia davant dels Mossos d'Esquadra, cos policial autonòmic que va desplaçar diversos agents al consistori perquè les veïnes i els veïns poguessin presentar les seves.

Diversos tallers de la comarca i també de la demarcació es van oferir a fer reparacions gratuïtes perquè les persones afectades poguessin fer front als desperfectes. 

Actes de sabotatge a diversos municipis de les comarques gironines 

Com a mostra de violència catalanofòbica aquest no va ser l'únic municipi afectat per aquests sabotatges. A la ciutat de Girona n'hi van aparèixer una vintena, a Medinyà (Gironès, comtat de Girona), 13; a Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona), 16 i a Llagostera, 5 (Gironès, comtat de Girona).

El Jutjat de la Bisbal d'Empordà va arxivar el cas

En un comunicat, la CUP (la formació que governa al municipi de Veges) s’assegura que una setmana després, però, el Jutjat de la Bisbal d'Empordà va arxivar el cas perquè no van poder identificar-ne l'autoria. 

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí explicarà al turisme la simbologia dels llaços grocs amb un fulletó informatiu 

L'Agència Catalana de Notícies informa que l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) han editat un fulletó que distribuiran entre els establiments turístics per informar als visitants de la simbologia del color grocs i dels llaços que reivindiquen l'alliberament dels "representants polítics catalans empresonats". Els tríptics, que s'han elaborat en quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès), a la voluntat municipal de "donar un mínim d'informació" als turistes per contextualitzar la campanya.

La regidora de Destinació Turística, Sandra Pibernat, assegura que és molt important fer-los arribar el missatge de "primera mà", tot i que admet que segurament és una "situació prou coneguda per a molts d'ells" tenint en compte l'impacte internacional que ha tingut.

"A Catalunya, la majoria de la població demanem poder decidir lliurement i democràticament el nostre futur. El Govern d'Espanya només respon a aquest anhel amb acció judicial i repressió: empresonant els nostres líders, limitant l'autonomia del govern català i amb el control econòmic de les nostres institucions", remarca el document. En aquest sentit, detalla que "és per això que pengem llaços grocs als nostres balcons i espais públics: per demanar la llibertat dels presos de consciència i la fi de l'actitud repressora del Govern d'Espanya".

Finalment, relata que Catalunya és "un país d'acollida, obert al món i pacífic". "Només demanem diàleg, poder votar i decidir el nostre futur", afegeixen a l'escrit.

Des del Consistori del Montgrí es considera indispensable informar als visitants d'aquesta situació i per això han editat el fulletó en quatre idiomes i el distribuiran entre els establiments turístics del municipi.

"L'Ajuntament de Torroella s'identifica plenament amb la reivindicació que hi ha al darrere del color groc", asseguren en un comunicat. Per això, n'han penjat un de grans dimensions a la façana de l'edifici consistorial, juntament amb una pancarta en la qual es demana la llibertat dels "presos polítics". 

El ple reclama l'alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i denuncien la "deriva antidemocràtica i autoritària de l'Estat espanyol" 

D'altra banda, el darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció institucional de l'AMI i ACM en la qual també es reclama l'alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i denuncien la "deriva antidemocràtica i autoritària de l'Estat espanyol".  

Una festa ciutadana donarà la benvinguda a la nova plaça de l'1 d'Octubre 2017 a Girona   

Després que el ple municipal de febrer aprovés el canvi de nom, l'Ajuntament de Girona oficialitzarà aquest dissabte que la ciutat ja té plaça de l'1 d'Octubre 2017. Serà amb una festa oberta a la ciutadania, que començarà a les onze del matí amb una cercavila, danses tradicionals i una audició de sardanes. A dos quarts d'una, es descobrirà una placa commemorativa en quatre idiomes que recordarà què va suposar l'1-O. Se situarà just a sota de l'escultura de la nena, que fins ara representava la Constitució (i que es troba al mig de la plaça). Després, hi haurà un vermut popular i un concert festiu a càrrec de l'Hora del Joglar.

Abans dels parlaments, es visionarà un documental de la periodista Ester Bertran que recull què va viure la ciutat durant el referèndum. I durant tot el dia, el Museu del Cinema --situat a pocs metres de la nova plaça 1 d'Octubre 2017-- projectarà el documental realitzat per Mediapro (que ja es va poder veure per TV3 i que s'ha cedit de manera gratuïta).

Mentrestant, dos operaris ja treballen a l'espai per esborrar les lletres 'plaça Constitució' que formaven els brolladors situats en un dels extrems (a tocar de l'avinguda Jaume I). De moment, aquesta part es recobrirà amb ciment i, més endavant, l'Ajuntament estudiarà com arranjar-la. 

Dues plaques 

Aquest matí, el consistori ha presentat les dues plaques que es posaran en dos laterals de la plaça (una, a la façana de l'escola Eiximenis; i l'altra, en una paret de l'antic edifici del Govern Civil). Sota les lletres 'Plaça de l'1 d'Octubre del 2017' s'hi recull una frase del filòsof Xavier Antich: 'Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida'.

A la foto de família, hi han pres part tant aquells grups polítics com aquelles associacions de veïns i entitats que han impulsat el canvi de nom. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, creu que ara "ja s'ha superat l'etapa de la independència" i ha assegurat que la plaça ha de ser "el fonament per construir la República, sobre els valors de la llibertat i els drets humans".

Marta Madrenas ja ha avançat que durant la festa ciutadana "no es farà cap concessió a la pena o a la melangia", sinó que allò que es vol és fer palès "que la ciutadania va actuar dignament contra l'opressió i la violència". "El que volem és que aquesta plaça representi la llibertat", ha subratllat.

La portaveu d'ERC-MES, Maria Mercè Roca, ha dit que la plaça serà un homenatge "a la força" que van demostrar els gironins durant l'1-O, que els va fer "grans" per resistir "un embat molt potent" de l'Estat. Per la seva banda, la portaveu de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach, ha subratllat que l'espai permetrà recordar "com la ciutadania es va organitzar per resistir pacíficament la brutal violència que es va viure aquell dia".

El representant dels Advocats Voluntaris, Albert Carreras, ha dit que el canvi de nom "és un pas simbòlic amb un contingut material molt important". Per Carreras, la nova plaça 1 d'Octubre "representa el canvi del què era una eina del passat, la Constitució Espanyola, al reconeixement del què va aportar la ciutadania" durant el referèndum d'autodeterminació nacional catalana.

Els portaveus de Girona Vota, Sergi Font; de l'Associació de Veïns del Mercadal, Ferran Girón, i de la Federació d'Associacions de Veïns de la ciutat, Romà Monreal, també han posat de relleu la dignitat dels gironins durant l'1-O. "Aquell va ser un dia important per la democràcia, i aquest no només era un afer del barri, sinó de ciutat i de país", ha dit Monreal, en referència al naixement de la nova plaça 1 d'Octubre del 2017. 

L’espai del davant de l’ajuntament de Cornellà del Terri es dirà plaça 1 d’Octubre 

Llegim en la premsa convencional comarcal que l’Ajuntament de Cornellà del Terri (Vall de Terri, Pla de l’Estany, comtat de Girona) preveu inaugurar la plaça 1 d’Octubre del municipi quan es compleixi el primer aniversari del referèndum. L’espai escollit és la placeta sense nom que hi ha al davant de l’ajuntament. El Consistori ha iniciat els tràmits burocràtics per fer-ho possible, que no han de ser gaire complicats atès que no hi ha afectacions, segons ha afirmat l’alcalde, Salvador Coll. La inauguració s’emmarcarà en la programació de la Fira de l’All, que sol atraure molts de visitants al poble. 

Simbolisme 

Si bé hi ha diversos municipis que han pres una decisió similar, en el cas d’aquest municipi el fet de dedicar un espai a l’1 d’Octubre té un valor especial, ja que va ser al col·legi electoral de Cornellà del Terri --situat a les dependències de l’ajutament-- on el president Puigdemont i la seva dona van votar en el referèndum. Ho van fer a corre cuita, esquivant la persecució de la Guàrdia Civil, que prèviament havia impedit que el president diposités el vot al pavelló de Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona), on li pertocava fer-ho. L’alcalde recorda que pels volts de les deu del matí un membre de l’equip de seguretat del president li va trucar per avisar-lo de la situació i dir-li que es dirigien a Cornellà del Terri a votar.

No ha transcendit per què no ho van fer a Palol de Revardit (Pla de l’Estany, comtat de Girona), que era més a la vora. El cas és que mitja hora més tard el president i la seva dona van arribar en un turisme. “Hi havia almenys 400 persones aquí al davant; conscients que s’havia d’anar per feina, de seguida van obrir un corredor perquè passessin ràpidament”, narrava Coll a aquest diari al cap de pocs dies d’aquells fets. L’alcalde li va preguntar com es trobava. Li va respondre que estava bé, però Coll el va notar tens. El matrimoni Puigdemont - Topor s’hi va estar ben poc, el temps just per fer quatre encaixades als presents a la sala i introduir les paperetes.

L’urna

Com van fer en altres pobles i ciutats, per evitar que la Guàrdia Civil s’emportés l’urna i els vots (incloent-hi el del president), entre el Consistori i una colla de veïns van muntar una barrera de maquinària agrícola i de construcció per impedir --o almenys entorpir-- l’accés dels guàrdies l’ajuntament. Aquella urna es guarda com un tresor, en algun lloc del poble que no volen revelar en públic. A la llarga --diuen a Cornellà del Terri-- serà una peça destacada de la història del poble. 

El ple d'Olot aprova rebatejar la Plaça del Teatre per la de l'1 d'Octubre 

Segons l’Agència Catalana de Notícies Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) tindrà una plaça 1 d'Octubre just al centre de la ciutat. Així ho han decidit divuit dels 21 regidors del Consistori olotí aquest dijous. Tot plegat després que l'equip de govern municipal hagi mantingut en secret l'espai que es volia rebatejar, i que finalment ha estat l'actual plaça del Teatre. L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha posat en valor la feina que ha fet el seu govern per arribar a un acord amb la resta de grups. "Havíem de buscar quin lloc de la ciutat estava mal batejat, per no retirar el nom de cap espai que no ho mereixés", ha assenyalat.

Tots els grups han tingut un to conciliador amb Corominas que s'ha mostrat "satisfet i orgullós" d'haver aprovat aquest punt de l'ordre del dia.

Des d'ERC, però, s’ha lamentat que no s'hagués acceptat la seva proposta. "Nosaltres considerem que hauria estat més encertat rebatejar l'Avinguda dels Reis Catòlics", ha reblat la regidora d'ERC Clara Casanovas. Amb tot, el principal partit de l'oposició s'ha felicitat pel canvi de nom, i ho considera un "acte de justícia".

Els tres regidors del PSC, i antics socis de govern de Corominas, no han criticat la proposta, i fins i tot han agraït que "s'hagi buscat consens" a l'hora de buscar "el millor" emplaçament possible. Tot i això, s'han abstingut i han impedit que s'aprovés per unanimitat.

Per la seva banda, la CUP i Olot en Comú han volgut fer evident el seu "total suport" a la mesura.

Un altre habitatge social 

Durant el ple, també s'ha debatut i votat l'adquisició per 24.430 euros d'un nou habitatges social per part del Consistori. Es tracta d'un pis situat a l'Avinguda Santa Coloma, en el qual cal fer-hi unes obres, i que era propietat del Banc Santander. L'Ajuntament d'Olot ha aconseguit l'habitatge fent ús del dret de tanteig que tenia. Aquest punt s'ha aprovat per unanimitat.

Corominas ha destacat la feina que s'està fent des del Consistori en aquest aspecte, i ha reconegut que a l'equip de govern els agradaria disposar de més pisos. "Està previst que comencin noves obres i, per tant, esperem que podrem adquirir més pisos", ha reblat. En aquest sentit, també s'ha aprovat la convalidació del Pla per a la Mobilització d'Habitatges Buits i Programa d'inspeccions d'habitatges buits 2018-2019. Tot i el vot a favor, els diferents grups han demanat "més participació" de la Taula d'Habitatges que es va crear el 2014.

Entre les mocions que s'han aprovat destaca la que dona suport a l'ONG Pro-Activa Open Arms, i que s'ha aprovat per unanimitat. 

Els CDR de la Garrotxa organitzen diverses accions en el marc de la Primavera Republicana 

Aquest cap de setmana, des de la Garrotxa, s'inicia una campanya de llarg abast a tot Catalunya sota el lema #PrimaveraRepublicana, que aquest de setmana s'engegarà a Olot amb una acampada dissabte, taules de debat i accions al Montsacopa, i una sessió plenària diumenge a les Preses (la Garrotxa, comtat de Besalú). Els CDR de Mieres, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols i la Vall de Bianya també s'hi sumen amb diverses accions, totes encaminades a fer visible la necessitat de fer República.

En un comunicat fet públic avui mateix, els CDR de la Garrotxa denuncien la deriva autoritària de l’Estat espanyol, "que criminalitza el dret humà a la resistència i els drets humans fonamentals amb la repressió i la normalització de la violència institucional –amb presos polítics, persecucions judicials, exiliats, censura i manipulació mediàtica i la impunitat de grups d'ultradreta–, és imprescindible fer front comú amb els ajuntaments per defensar i la construir, des de baix, la República Catalana".

Per bé que han estat majoria els pobles i municipis que ja han denunciat de diverses maneres aquestes violacions sistemàtiques contra persones, entitats i institucions, ara, des de l'experiència recent i, també, des de la tradició centenària catalana en la lluita per la llibertat, els CDR creuen que "els nostres pobles s'han de fer sentir, perquè si la República la volem construir des de baix --encara més si tenim les nostres institucions segrestades--, allò que tenim més a prop són els ajuntaments que, en definitiva, no deixen de ser els representants del poble", segons informa Nació Digital de la Garrotxa.

Avui s’ha penjat una pancarta solidària a la façana del Consell Departamental del Pirineu Oriental   

Llegim a L’Indépendant que aquest dijous s’ha penjat una pancarta solidària amb els presos polítics catalans i els Jordis a la façana del Consell Departamental del Pirineu Oriental, al Quai Sadi-Carnot de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), seguint l’acord institucional. A banda i banda de la pancarta bilingüe (Pour les libertés et des droits fondamentaux - Pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals) hi ha penjats dos llençols on hi ha inscrits dos llaços grocs.