Jornada 24 de la Primavera Catalana

Enllacem Perpinyà, els dies 21, 22 i 23 d’abril en una crida del Comitè de Solidaritat Catalana.   

La CUP de Figueres denuncia un nou atac feixista a la seva seu. Des de principis d'any la formació cupaire ja ha patit tres actes neonazis similars. 

Tensió al ple de Salt per mocions sobre la diada de Sant Jordi, els presos polítics i la moció del PSC sobre “reconciliació”.  

El Pla de l'Estany homenatjarà els represaliats del franquisme el pròxim 1 d'octubre.  

Volen contactar amb familiars per ajudar-los a tramitar la nul·litat dels consells de guerra.   

La Diputació de Girona, excepte el PSC, denuncia la deriva antidemocràtica i autoritària d'Espanya. El PSC, que s'han abstingut, rep les crítiques de PDeCAT i ERC.     

Òmnium Gironès programa un Sant Jordi reivindicatiu. Vendran roses grogues, han organitzat actes i signatures de llibres. El 23 d’abril, concentració per la llibertat dels presos polítics, a les 20:00h, a la plaça del Vi de Girona.  

Madrenas vol sancionar de nou l'Exèrcit per tornar a exhibir elements bèl·lics a l'Expojove.    L'alcaldessa de Girona diu que cal ser "contundent" per com incompleixen el codi ètic.  

Neix a Perpinyà l'Alliance pour les Libertés en Catalogne.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/04/2018  

Perpinyà (Rosselló, comtat de Perpinyà).-  

Amb el lema Enllacem Perpinyà per celebrar Sant Jordi, per a recordar que els Jordis són a la presó des de fa 6 mesos, el Comitè de Solidaritat Catalana “t'invita a enllaçar per la Llibertat i la democràcia”.

Dissabte 21 d'abril, a partir de les 09:30h, el Comitè de Solidaritat Catalana t'espera a la plaça Aragó de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), repartirà llaços per a denunciar les derives repressives de l'Estat espanyol i el silenci còmplice d'alguns dels estats de la Unió Europea.

En la convocatòria de Perpinyà es recorda que el mestre Pau Casals deia: “la llibertat no és negociable”, frase la fa seva el Comitè de Solidaritat Catalana, no admeten que per incapacitat democràtica l'Estat espanyol hagi empresonat nou persones responsables d'entitats i polítics empresonades de manera preventiva.

Les empresonades, les exiliades, les represaliades de l'Estat espanyol són persones que han actuat de manera pacífica i democràtica, “han actuat per a fer realitat el desig d'un poble, desig expressat a les urnes: FER UN PAÍS NOU”, afirma el Comitè de Solidaritat Catalana, que també crida a enllaçar Perpinyà els dies 22 i 23 d’abril. 

La CUP de Figueres denuncia un nou atac feixista a la seva seu 

Segons EMPORDA.INFO la CUP de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) ha denunciat que, un cop més, la seva seu de la plaça Triangular ha patit de nou un atac feixista. Elements neonazis s'han dedicat a fer pintades a la porta, acompanyades de símbols nazis, com creus gamades i creus cèltiques.

Tal i com els responsables de la formació de l’esquerra independentista han anunciat al seu compte de Twitter, han interposat una denúncia als Mossos d'Esquadra deixant ben clar el missatge de «Fora feixistes dels nostres barris».

Des de principis d'any, la seu de la CUP de Figueres ja ha patit tres actes neonazis similars.

Les xarxes socials es van omplir ahir de mostres de suport a la CUP de Figueres arran de l’agressió. 

Tensió al ple de Salt per mocions sobre la diada de Sant Jordi, els presos polítics i la moció del PSC sobre “reconciliació”  

Llegim en la premsa convencional gironina que el ple municipal de Salt (Gironès, comtat de Girona) va viure tres mocions semblants on es va veure tensió entre els diferents grups municipals. En la primera, Ciutadans demanava que la diada Sant Jordi es declari Patrimoni de la Humanitat, mentre el PDeCAT, ERC i IPS-CUP volien que es presentés conjuntament. Pel mig, Ciutadans va lamentar el cartell municipal de la festa on hi apareix el 155. Al final, es va presentar i aprovar per unanimitat.

La segona demanava la llibertat dels líders independentistes empresonats. Va ser aprovada amb el suport d'ERC, IPS-CUP, els regidors no adscrits i militants del PDeCAT, CiU (excepte Paco Honrado que es va abstenir) i Canviem Salt. La resta hi va votar en contra.

La tercera, del PSC, demanava diàleg i reconciliació, demanat respecte a les decisions judicials i al mateix temps titllava de desproporcionades les mesures cautelars que impliquin la presó provisional. La proposta va rebre la crítica de les formacions independentistes que van recordar l'aval del PSOE a l'article 155. El grup del PSC es va quedar sols ja que totes les formacions hi van votar en contra, excepte, Atilano González (Ciutadans), que es va abstenir. 

El Pla de l'Estany homenatjarà els represaliats del franquisme el pròxim 1 d'octubre  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, està preparant un homenatge a les persones de Banyoles i comarca que van ser condemnades a través dels consells de guerra franquistes. L'acte, que es celebrarà el pròxim 1 d'octubre, coincidint amb el primer aniversari de la celebració del referèndum d’autodeterminació, s'emmarca en els projectes de Memòria Històrica que porta a terme l'Ajuntament de Banyoles. Així ho ha explicat la regidora de Benestar Social i Educació de la ciutat, Ester Busquets. S'ha comptat amb l'assessorament de dos estudiosos de la història local, com són Miquel Rustullet i Jordi Galofré, que han publicat investigacions així com el llibre La repressió franquista a la comarca del Pla de l'Estany.

Gràcies a aquestes investigacions, s'ha aconseguit tenir les xifres de les víctimes de consells de guerra sumaríssims durant el franquisme al Pla de l'Estany. En total, n'hi van haver 285 i 24 van acabar amb sentències de mort (afusellaments). Els consells de guerra del franquisme eren un judicis sense garanties ni neutralitat amb la presència d'un fiscal, un advocat defensor i un tribunal, tots militars. Actualment no queda cap represaliat amb vida però es vol contactar amb les famílies per poder ajudar-los a demanar la nul·litat d'aquests consells de guerra sumaríssims.

El contacte amb els familiars servirà perquè el consistori pugui sol·licitar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el certificat de nul·litat del consell de guerra corresponent. Es tracta d'un procés totalment gratuït. L’objectiu és agrupar totes les sol·licituds, presentar-les conjuntament i poder lliurar els certificats de la Generalitat de Catalunya durant l'acte de l'octubre.

Els familiars es poden posar en contacte amb l'Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (972 58 40 70) o escriure un correu electrònic a l'adreça [acplaestany.cultura@gencat.cat] deixant el seu nom i el seu telèfon i el nom del familiar. 

La Diputació de Girona, excepte el PSC, denuncia la deriva antidemocràtica i autoritària d'Espanya 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la situació política catalana ha tornat a centrar el ple de la Diputació de Girona aquest mes d'abril. Pràcticament la meitat de la sessió s'ha centrat en debatre una moció per denunciar "la deriva antidemocràtica i autoritària de l'Estat". El text neix d'una proposta d'ERC presentada conjuntament amb el PDeCAT, la CUP i Independents de la Selva (IdS). La moció demana l'alliberament "immediat" dels "presos polítics" i el retorn dels "exiliats".

Altres acords insten la Diputació de Girona a posicionar-s’hi a favor del dret a manifestació i expressió a més de condemnar "l'arbitrarietat i l'ús partidista de les lleis". Les crítiques contra l'Estat, però, van més enllà i denuncien "l'evident manca de separació de poders", a més de la "manipulació i coacció dels mitjans de comunicació". La moció també considera vulnerades les "llibertats de les persones" i critica "la persecució de la lliure expressió, la vulneració de drets polítics i humans" i del dret a decidir dels ciutadans en un Estat que, afirma, "jutja les idees i empresona de forma il·legal". 

Fer "accions republicanes"  

Amb la seva aprovació, la Diputació de Girona també s'emplaça a fer "accions republicanes" i a donar suport a "càrrec electes o personal " que pugui ser perseguits "políticament" per la justícia espanyola. 

El PSC se'n desmarca 

Aquest ens, que depèn directament de l'administració estatal, ha aprovat la moció amb el suport de tots els diputats menys els del PSC, que s'han abstingut. El president del grup del PSC, Juli Fernández, ha explicat que han tingut "sentiments contradictoris" per "la frustració, incapacitat i ràbia per arribar a aquesta situació". Fernández ha recordat que el PSC ja ha donat suport a mocions que demanaven l'alliberament dels "presos polítics". No obstant, Fernández creu que "quan tot es simplifica" es poden "banalitzar elements claus". El PSC entén que de la mateixa manera que no comparteixen l'acusació de terroristes a membres de CDR, també es titlla de "fatxa" a qui no pensa igual o quan es fa servir el concepte de "dictadura". Finalment, en el seu discurs, Fernández ha animat a "superar l'etapa de blocs i gesticulacions" per intentar "eixamplar la base social del país". 

ERC i PDeCAT qüestionen el PSC  

Els arguments de Fernández, però, no han convençut ni ERC ni el PDeCAT, que en el seu torn de paraula l'han criticar durament.

El portaveu d'ERC a la Diputació, Pau Presas, ha lamentat el posicionament del PSC perquè en temes com els "presos polítics" o la "democràcia" no hi pot haver "mitges tintes". "No es tracta d'estar a favor de la independència, però no subscriure aquesta moció suposa ser còmplice de l'Estat", ha manifestat.

De la seva banda, el portaveu del PDeCAT, Albert Piñeira, ha volgut repassar un per un els punts de la moció per veure en quins conceptes podria no sumar-s'hi el PSC. "M'he llegit la moció i no entenc en què no estan d'acord", ha etzibat. Piñeira, però, sí que ha volgut reconèixer, "i agrair", al grup del PSC a la Diputació de Girona el seu "perfil propi" respecte les direccions de Barcelona i Madrid. Tot i això, entén que la situació els havia de forçar a votar amb un "sí crític" ja que creu que "ara hi ha principi de culpabilitat i persecució ideològica" a la justícia espanyola.

Des de la CUP, Lluc Salellas ha volgut assenyalar l'aportació del seu grup en dos punts en concret. Salellas, que haurà de declarar properament pel tall de l'AP-7 a Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona) durant la vaga general del 8 de novembre, ha volgut subratllar l'acord de donar suport a encausats com ell.

Després de totes les intervencions dels grups, Fernández ha recordat que "només ha defensat un posicionament polític". "Des de Catalunya segur que s'ha fet tot bé?", ha preguntat. Finalment, Fernández ha acabat el discurs assegurant que "el que no es pot fer en política" és "atacar al que no pensa igual". 

Moció de suport a Valtonyc i Pablo Hasél  

La Diputació de Girona sí que ha aprovat per unanimitat una altra moció de suport als cantants de rap Josep Miquel Arenas (Valtonyc) i Pablo Hásel, condemnats a penes de presó per "enaltiment del terrorisme" per algunes de les seves cançons. Per això, el ple ha tornat a manifestar, ara de manera unànime, la "preocupació" per "la deriva autoritària de l'Estat espanyol" i ha expressat el suport als dos cantants. 

Òmnium Gironès programa un Sant Jordi reivindicatiu  

Llegim en la premsa convencional gironina que Òmnium Gironès ha preparat una àmplia agenda d’activitats pel dia de Sant Jordi amb la novetat que aquest any els actes arribaran a diferents poblacions de la comarca del Gironès. Aquest és el cas del tradicional Estenem poesia, un espai on els vianants i alumnes estenen poemes i que aquest 2018 se celebrarà, a més del Pont Eiffel de Girona amb poesies d’alumnes dels centres educatius de la ciutat, també a Bescanó, Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Flaçà i Sant Gregori. En la majoria d’aquestes poblacions també hi haurà una parada on, a més de roses grogues, s’hi podrà adquirir el llibre Demà tindrem sort, impulsat per Òmnium Gironès i escrit per Núria Martí Constans. Es tracta d’una biografia novel·lada del gironí Joan Pacheco, testimoni viu de l’exili que l’any 1939, amb només 8 anys, va travessar a peu la frontera fugint de les tropes de Franco. 

Roses grogues 

A les parades també es vendran roses grogues com a símbol de llibertat dins la campanya d’Òmnium Cultural Una diada, dues roses, i que anima a regalar una rosa vermella per tradició i una de groga contra la repressió.

Aquest any les roses grogues seran les protagonistes, però a les parades també s’hi podran trobar llibres; material informatiu de la campanya Demà pots ser tu en defensa dels drets fonamentals; domassos de Llibertat Presos Polítics, i models de cartes per enviar a mandataris europeus per alertar-los de la repressió de l'Estat espanyol i la vulneració del drets civils a Catalunya. A més, hi haurà el sorteig d’una panera cultural per parada.

A Girona ciutat hi haurà una mostra dels recursos educatius vinculats a projectes impulsats per Òmnium Gironès. Al matí, a l’escenari de la plaça del Vi, hi haurà dues representacions de contes dins el projecte Arrelarreu que des de fa tres anys impulsa Òmnium Gironès. Consisteix en què els alumnes d’aules d’acollida dels instituts de Salt i Girona preparen i representen un conte a les biblioteques i també a les escoles més properes. El dia de Sant Jordi representaran el conte els alumnes dels institut Montilivi de Girona i el Salvador Sunyer de Salt. També es llegiran algunes de les obres de narrativa juvenil premiades en Premi Sambori d’aquest any. Serà durant el matí a l’estudi que Fem Ràdio instal·larà al carrer durant la diada.

Programa d’actes de la diada de Sant Jordi d’Òmnium Gironès a la ciutat de Girona:

Parada de llibres, roses i mostra de recursos pedagògics a la plaça del Vi. Parada d’Òmnium Gironès.

Estenem poesia durant tot el dia al Pont Eiffel de Girona. “Passeu i agafeu la vostra poesia!”.

Arrelarreu: representacions a les 10:00 i a les 11:00h a la plaça del Vi. Escenari. Obert a escoles i al públic en general.

Premi Sambori: lectura d’algunes de les obres premiades de la demarcació Girona - Catalunya Nord. Estudi de Fem Ràdio al carrer.

Signatura de llibres a la plaça del Vi. Parada d’Òmnium Gironès: de 10:00 a 12:00h Núria Martí i Joan Pacheco, Demà tindrem sort; de 12:00 a 13:00h Carles Sala, literatura infantil; de 17:00 a 18:00h Joan Albareda, Mai és demà. Un viatge, un conflicte, un país; de 18:00h a 20:00h Núria Martí i Joan Pacheco, Demà tindrem sort.

Concentració #LlibertatPresosPolítics 20:00h plaça del Vi. 

Madrenas vol sancionar de nou l'Exèrcit per tornar a exhibir elements bèl·lics a l'Expojove  

Segons informa l'Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Girona no vol deixar passar que l'Exèrcit exhibís dibuixos on es veia un soldat armat durant el saló de formació Expojove. Tot i que les Forces Armades espanyoles van enviar personal civil a l'estand, a banda i banda del mostrador hi havia visibles les dues imatges de la polèmica.

Dimecres, el dia que el certamen va obrir portes, l'Exèrcit n'havia coberta una parcialment amb un cartell on s'anunciava una APP de les Forces Armades. Però aquell matí, veient el rebombori que van generar els dibuixos, es va optar per tapar amb folis les parts del dibuix on s'hi identificava clarament una arma.

La situació va comportar que Fira de Girona enviés un burofax urgent a la Subdelegació de Defensa, on li exigia retirar les imatges perquè contravenien el codi ètic. Si no ho feien, ja alertaven que s'enfrontaven a què els tanquessin l'expositor.

Dijous al migdia, el personal civil de l'Exèrcit va optar per girar el mostrador i arraconar-lo per tapar els dibuixos del soldat armat. Aquell matí, però, i durant una bona estona, una de les imatges va tornar a ser totalment visible (perquè els qui hi havia a l'expositor van retirar el foli que la tapava).

La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, va dir que, arraconant el mostrador, les Forces Armades havien complert el requeriment. Però que això no treia que l'afer s'elevés tant al Comitè Executiu i al Patronat de Fira de Girona, que eren els qui havien de decidir si imposar --o no-- una sanció a l'Exèrcit. Es preveu que la reunió on el Patronat valori el cas tingui lloc a principis de maig. 

"Cal actuar amb contundència"           

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), que també presideix el Patronat, ja ha avançat que la situació que es va viure a l'Expojove tindrà conseqüències. "Em va sorprendre molt que després de tot el que ha anat passant l'Exèrcit exhibís de nou elements bèl·lics; per això, proposaré que es procedeixi a sancionar", ha dit Madrenas.

L'alcaldessa recorda que les Forces Armades "sabien les tensions" que generava la seva presència al certamen. De fet, a principis de març, l'Ajuntament gironí i Fira de Girona els van sancionar i els hi van prohibir participar a l'Expojove durant tres anys, perquè al 2017 hi havien acabat anant amb uniforme militar.

El Ministeri Defensa del Govern espanyol va portar el cas als jutjats i va sol·licitar que, com a mesura cautelar i mentre no hi hagi sentència, es permetés que les Forces Armades espanyoles poguessin continuar tenint estand a l'Expojove. Pocs dies abans de començar el saló, el jutge va resoldre que l'Exèrcit participés al certamen, però també va deixar clar que havia d'anar-hi sense uniforme.

"No pot ser que les coses es facin de manera tan poc rigorosa", ha dit Madrenas, en referència als dibuixos on hi apareixia un soldat armat. "Crec que la nostra obligació és fer respectar el codi ètic i l'Exèrcit ha tornat a exhibir elements bèl·lics; cal que actuem amb contundència i, en aquest sentit, evidentment proposaré al Patronat que s'obri un expedient i que acabi en una nova sanció", ha conclòs l'alcaldessa de Girona. 

Neix a Perpinyà l'Alliance pour les Libertés en Catalogne  

S’ha creat a Catalunya Nord, l'associació Alliance pour les Libertés en Catalogne.  Aquesta, creada per  Robert Marty, ha publicat un Manifest, en francès, on s’afirma que “estem preocupats pel que està passant a Catalunya. Si som principalment demòcrates, republicans o simplement com a humanistes, no ens podem quedar indiferents a la utilització coercitiva que fa de la justícia el poder espanyol. No es tracta per a l’Aliança pronunciar-se per a o contra la Independència de Catalunya  però d’afirmar el seu afecte pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals […]”.

Entre els signants coneguts hi ha Renée Soum, Pere Manzanares, Marie-Pierre Sadourny-Gómez, François Calvet , Annabelle Brunet, Nicolas Garcia o Jean Pau Alduy.