dilluns, 16 d’abril del 2018

Jornada 23 de la Primavera Catalana

Una quarantena d’autors van llegir els seus poemes ahir a la Casa de Cultura de Girona per la llibertat dels presos polítics. Mig centenar de persones van seguir el 155 poemes que els organitzadors proposaven llegir en protesta per l’article 155 que regeix al Principat de Catalunya.  
Maria del Mar Bonet omple el Teatre Municipal de Girona en un concert emocionant i reivindicatiu. El públic ha reclamat en diverses ocasions la llibertat dels "presos polítics" en la presentació de 'Què volen aquesta gent', al Festival Strenes 
  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/04/2018  
Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim en la premsa convencional gironina que el 25 d’abril de 1970, Pere Quart, que acabava de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dret al mig del ring del Gran Price de Barcelona, va animar els assistents al Primer Festival Popular de Poesia Catalana perquè cridessin amb ell i amb la mateixa ràbia: “Llibertat!”. Sota una dictadura, aquesta paraula té un cost: concretament, les deu mil pessetes de multa que el Govern Civil de Barcelona, informat per la policia franquista que supervisava l’acte, va imposar al poeta per haver donat un “matís polític” a la seva intervenció “enardint el públic” i al·ludint als exiliats. Les Corrandes de l’exili, un dels poemes que va llegir Pere Quart aquella nit històrica on, sí, mal que pesés a l’autoritat franquista, hi havia poetes exiliats, uns quants de morts i més encara de silenciats, va servir també ahir diumenge a la tarda per obrir el recital poètic “a favor de la República i per l’alliberament dels presos polítics” organitzat a la sala gran d’exposicions de la Casa de Cultura de Girona. El va llegir Laia Llobera, la primera d’una llarga llista de més de quaranta poetes vinguts de diferents llocs de Catalunya per adherir-se a l’esdeveniment, organitzat per Eduard Casas en col·laboració, entre altres, de Vicenç Altaió, present al mític festival del Gran Price de 1970.
El paral·lelisme es va fer explícit des del primer moment, quan Carles Duarte va al·ludir al que va representar aquella trobada per a la lluita antifranquista per afirmar que “quan un país se sent ferit, quan un país somia, la poesia ha de ser-hi”, perquè la situació actual “no es pot entendre ni al marge de la reivindicació política, ni de la lluita jurídica, ni del coratge cívic, ni tampoc al marge de la cultura”.
Laia Llobera, Roger Costa-Pau, Jordi Pàmias i Susanna Rafart van ser els primers poetes que van sortir al faristol a llegir els seus poemes (Roger Costa-Pau va fer-hi present el seu pare, Manuel Costa-Pau, llegint també Els vençuts), als quals van seguir al llarg de la tarda autors com ara Laura Borràs, Francesc Ten, Rosa Font Massot, Luís Lucero, Ester Xargay, Anna Ballbona, Quim Curbet o David Pagès. 

155 poemes contra el 155 de la Constitució monàrquica espanyola  
Segons la premsa, la intenció dels promotors era arribar a la xifra aproximada de 155 poemes llegits al final del dia, en protesta per l’aplicació de l’article 155 i amb la voluntat de reflectir “la veu plural i confluent” d’uns poetes que “se senten interpel·lats i convocats per reclamar l’alliberament dels presos polítics”, segons va expressar-ho Duarte, director de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica (ICCIC). 

Maria del Mar Bonet omple el Teatre Municipal de Girona en un concert emocionant i reivindicatiu 
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet va omplir el Teatre Municipal de Girona dissabte en la presentació del seu nou espectacle, ‘Què volen aquesta gent’, en el marc del Festival Strenes. Fou un concert emocionant i molt reivindicatiu. Bonet va arrencar amb una gran ovació quan va recordar a les persones empresonades de Catalunya per raons polítiques i aquelles que “han hagut de marxa a l’exili”. Tot plegat, en un escenari minimalista que compartia amb el guitarra Borja Penalba, i un gran llaç groc al darrere.
L’artista va començar amb una poesia musicada de Ramon Llull, i de seguida van aparèixer clàssics dels 50 anys que fa que passa pels escenaris. ‘Vida Formantor’ i ‘Dansa de primavera’ foren algunes de les més aplaudides en un repertori que Bonet va improvisar amb Penalba durant una hora i mitja. Tot plegat per arribar al moment àlgid de la nit quan ha sonat la popular ‘Què volen aquesta gent’, que els 525 espectadors que van ovacionar entre crits de “llibertat”. Una de les cançons protesta més populars de Catalunya s’ha tornat a escoltar aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona. ‘Què volen aquesta gent’, és, a més, el nom del nou espectacle de Maria del Mar Bonet. Un repertori de cançons que la mallorquina ha presentat al Festival Strenes de Girona, davant d’un públic entregat, i que en diverses ocasions s’ha aixecat de la butaca per reivindicar la llibertat dels “presos polítics”, i en favor de la independència.
Bonet ha celebrat a Girona 50 anys de carrera en el què per a ella ha estat “un concert especial”. “Estem contents per l’aniversari, però ara el país no està per grans celebracions”, ha reblat Bonet.
La cantautora va fer un concert molt personal, en el què va homenatjar personalitats com Ramon Llull, Ovidi Montllor, o amics que han estat importants a la seva vida, i a qui ha dedicat algunes cançons. Tot plegat en una actuació emotiva i en la què es va notar una gran complicitat amb els 525 espectadors que omplien les butaques del teatre gironí. Una complicitat que va arribar en el moment més àlgid quan Bonet i el guitarra que l’acompanya, Borja Penalba, van fer sonar els primers acords del tema que porta el nom de l’espectacle, ‘Què volen aquesta gent’, una cançó que l’artista va lamentar que prengués “tant sentit” actualment. “Tant de bo no fos necessària tocar-la”, va lamentar Bonet.
La programació de Maria del Mar Bonet encaixava en l’aposta que ha fet el Festival Strenes per atraure un públic d’una franja d’edat més gran. “Creiem que ens havíem d’obrir a portar aquest tipus d’artistes per fer de l’Strenes un festival per a tothom”, havia explicat el director del certamen, Xavi Pascual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada