dimarts, 13 de febrer del 2018

Un flautista de l’Escala per a l'alliberament dels presos polítics

Un flautista per a l'alliberament dels presos políticsEl músic i cantautor escalenc Ramon Manent i Folch va començar per Reis una protesta al carrer que repeteix cada dijous i divendres al vespre a l’entrada de l’ajuntament de l’Escala  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/02/2018  
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-  

Segons el Setmanari de l’Alt Empordà a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) el dia de Reis al matí, el músic i cantautor escalenc Ramon Manent i Folch es va despertar i va creure que havia d’expressar una protesta social pels presos polítics. "La vigília, el jutge havia denegat la llibertat a l’Oriol Junqueras i vaig pensar que havia de fer alguna cosa per mostrar l’enuig", confessa. Diu que es va comprometre amb ell mateix a sortir, cada dia al migdia, al carrer amb la seva flauta de bec per tocar el Cant dels ocells, "com a senyal que estem en una situació que no és normal", afegeix Manent. El primer dia eren una dotzena de persones i, després d’una setmana seguida cada dia al migdia, va decidir canviar l’horari "perquè semblava que a les vuit del vespre podria tenir més èxit", va pensar el promotor de la iniciativa.

Aportació de voluntaris 
Ara només ho pot fer els dijous i divendres i normalment hi assisteix una vintena de persones com a màxim. "Ens trobem i comentem les últimes injustícies comeses per l’Estat espanyol sobre el poble català", argumenta Ramon Manent, nét de l’escriptor i editor del Patufet Josep Maria Folch i Torres, un personatge conegut al poble de l’Escala --formà part, entre altres, del grup d’havaneres Oreig de mar i ara anima la Coral Indika-- i que s’ha caracteritzat pel seu ideari catalanista. El germà Joaquim del seu avi edificà la Casa del Gavià, ara municipal, a les Roques d’en Guillem, a la Platja de l’Escala, on hi havia hagut un antic escorxador de la vila.
Altres voluntaris s’ofereixen per amenitzar les trobades de protesta per aquesta situació d’excepcionalitat que viu Catalunya. Eduard Casas i Maria Rosa Pous reciten poemes per amenitzar les concentracions. "Van passant coses diferents cada setmana per anar testimoniant que això no és normal", resumeix en Ramon.
Durant una estona, fins a quarts de nou del vespre, a l’entrada de l’ajuntament de l’Escala, fan catarsi col·lectiva amb l’objectiu de fer sentir el seu malestar per la presència de presos polítics allunyats de les seves famílies i els éssers més propers i estimats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada