Torrent alerta en el Dia de l'Exili i la Deportació que el 155 «posa en perill la memòria» i que atura projectes per dignificar-la

Roger Torrent amb Claude Ferrer, l´alcalde de Prats de Molló, ahir diumenge.

El president del Parlament de Catalunya lamenta que Romeva no hagi pogut anar a l'acte que s'ha fet a Prats de Molló per estar «privat de moviments»   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/02/2018  

Parts de Molló i la Presta (Vallespir, comtat de Vallespir).-  

Segons l’Agència Catalana de Notícies el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ahir va alertat que l'aplicació de l'article 155 ha aturat projectes per "dignificar el passat" de les persones que van haver d'exiliar-se. Torrent assegura que el 155 "posa en perill la memòria" i tota la "bona feina" que havia fet la Generalitat en aquest aspecte.

El president del Parlament també tingué un record per al conseller del Govern legítim català, víctima de l’article 155, Raül Romeva, que havia presidit la jornada en edicions anteriors. "M'hauria agradat molt poder-lo saludar amb la resta d'autoritats, però lamentablement està privat de moviments", ha assenyalat. Tot plegat en un acte a Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta, Vallespir, comtat de Vallespir), on Torrent va inaugurar dues plaques. Una en homenatge a les persones que van morir durant l'exili a causa de la dictadura franquista, i l'altra en agraïment al poble del Vallespir que va acollir els milers de persones refugiades durant la Retirada de febrer de 1939.

El municipi de Prats de Molló i la Presta ha agafat el relleu d'Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat de Rosselló) com el poble on la Generalitat de Catalunya celebra el Dia de l'Exili i la Deportació. Aquest any però, a falta de conseller, la màxima autoritat ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, que això sí, va recordar al seu predecessor com encarregat de presidir de l'acte, Raül Romeva. "Avui no ens pot acompanyar lamentablement perquè està privat de llibertat de moviments", ha recordat Torrent.

Tot plegat en un acte emotiu on es van descobert dues plaques. Una al cementiri d'aquest poble fronterer del Vallespir, on s'homenatjà les 36 persones que van morir com a conseqüència de l'exili. L'altra placa pretén agrair la solidaritat de Prats de Molló i la Presta per acollir milers de persones de la Catalunya antifeixista que fugien de l’exèrcit franquista en 1939.

"Avui també celebrem un acte de justícia amb Prats de Molló per obrir les portes a tants catalans", ha reblat Torrent.

Durant els actes també han parlat Claude Ferrer, alcalde del municipi, que s'ha mostrat orgullós de la seva vila i ha demanat que "ningú cometi els mateixos errors en el futur". Uns parlaments en els què s'ha reivindicat la "dignitat del passat" i la importància de mantenir viva la memòria. Una memòria que Torrent creu que està "en perill" després de l'aplicació de l'article 155. "Molts projectes que s'havien tirat endavant per part de la Generalitat s'han hagut d'aturar", ha assenyalat.

L'acte ha acabat amb els parlaments de dos fills d'exiliats davant d'un edifici que va acollir milers de catalans i de catalanes antifeixistes que van travessar la frontera en el decurs de la Retirada de 1939. Ara aquest edifici recull una exposició que repassa com va ser l'acollida local d'aquestes persones a Prats de Molló i la presta.  

Segons VilaWeb Catalunya Nord havia, com altres anys, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, així com alguns parlamentaris catalans, i molts fills i filles d’aquests republicans catalans i espanyols. Va haver-hi un assistent sorpresa: el consol d’Espanya a Perpinyà, que mai havia fet acte de presència en aquest acte, i que semblava més haver anat a ‘vigilar’ que a participar.

L’alcalde de Prats de Molló i la Presta, Claude Ferrer, va encapçalar els actes, juntament amb el president del Parlament de Catalunya. Hi va haver una ofrena floral al cementiri municipal, on hi ha una fossa comuna amb les restes dels refugiats i de les refugiades que van morir durant la fugida de 1939. Així mateix es va inaugurar una placa memorial amb els seus noms. En total 36 persones, entre criatures, homes i dones. Aquesta placa ha estat pagada per la Generalitat de Catalunya. També es va   descobrir un altre placa, en agraïment al poble que va acollir els milers de persones refugiades. El febrer de 1939, unes 100.000 persones van travessar la frontera, fugint de les tropes franquistes d’ocupació. Moltes van acabar en els camps de concentració francesos de Ribesaltes, Barcarés i Argelers de la Marenda, al Rosselló.

Homenatge popular als presos polítics catalans d’aquests dies  

La vila de Prats de Molló i la Presta va retre homenatge també als presos polítics catalans d’ara, omplint de llaços grocs ponts, arbres i balcons, però també molts dels assistents van lluir el llaç groc al seus vestits. Tot això consta en el memoràndum del consolat del Regne d’Espanya enviat al ministeri d’Exteriors del Govern espanyol, com es habitual en el protocol consolar d’aquests casos.