Nord-est Llibertari: Patrulles comunes entre gendarmes francesos i agents espanyols de la Guàrdia Civil a l’Alta Cerdanya

diumenge, 18 de febrer del 2018

Patrulles comunes entre gendarmes francesos i agents espanyols de la Guàrdia Civil a l’Alta Cerdanya

Aquestes patrulles van començar divendres passat a la RN 320, a prop de l’estació de Porté-Pimorent (Portè)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/02/2018

Enveig/Portè (Alta Cerdanya, comtat de Cerdanya).-

Llegim a VilaWeb Catalunya Nord que des de la setmana passada, a les muntanyes de la Cerdanya, els residents es troben amb patrulles de forces de l’ordre d’un nou gènere: patrulles comunes entre gendarmes francesos i agents espanyols de la Guàrdia Civil. Aquestes patrulles es fan en el marc de la seua cooperació policial. Sembla que París i Madrid han decidit actualitzar aquesta pràctica, que havia estat provada fa uns anys, a Catalunya Nord. És un pas que s’inscriu en el marc de la nova policia de seguretat diària que volia el Govern francès.

Aquestes patrulles van començar divendres passat a la RN 320, a prop de l’estació de Porté-Pimorent (Portè, Alta Cedanya, comtat de Cerdanya), un sector on passen les vacances molts catalans del sud, que no han acollit gens bé, aquestes noves patrulles.

A més a més, els dos guàrdies civils que participen en aquestes patrulles són d’Oviedo (Principat d’Astúries), i controlen majoritàriament als conductors amb matrícules de l’Estat espanyol. La presència de la Guàrdia Civil també facilita la recerca d’informació. Quan es deté un vehicle espanyol, en pocs segons els agents d’aquest cos, que estan connectats a la caserna espanyola més propera, a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), poden comunicar a la policia francesa tots els elements sobre la identitat del conductor, la seva llicència de conduir o la seua placa de matriculació.

Segons VilaWeb Catalunya Nord la gent catalans peninsular, vinguts d’altra banda de la frontera del Pirineu, no aprecia aquesta presència del cos armat espanyol. “Estan aquí per agafar Puigdemont” comenta un automobilista de Barcelona. Els agents de la Guàrdia Civil consideren que hi són “per fer la proximitat i la prevenció, no només a les carreteres”. Els dos agents de la Guàrdia Civil, concretament en una secció de muntanya, també aniran a les estacions d’esquí de la zona per parlar del risc d’accidents i allaus, incloent Portè-Pimorent on la clientela és majoritàriament peninsular.

Els agents, allotjats a Enveig (Alta Cerdanya, comtat de Cedanya), i els gendarmes diuen que repetiran a l’estiu, segons VilaWeb Catalunya Nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...