Nord-est Llibertari: Operació antiprecarietat a Le Porc Gourmet

dimecres, 14 de febrer del 2018

Operació antiprecarietat a Le Porc Gourmet

Inspectors de Treball a aquest escorxador de Santa Eugènia de Berga

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/02/2018

Santa Eugènia de Berga (Osona, Comtat d’Osona).-

Llegim a EL TRIANGLE que Le Porc Gourmet, l'escorxador que Grupo Jorge SL té a Santa Eugènia de Berga (Osona, comtat d’Osona), assenyalat pels treballadors del sector carni com l'exponent de les pitjors pràctiques laborals, és l'epicentre d'un desplegament d'agents de la Policia Nacional espanyola aquest dimecres. L'operatiu acompanya una visita de laInspecció de Treball dies després que la plataforma que lluita contra la precarietat en el sector, Càrnies en Lluita, denunciés l'acomiadament de 28 empleats de TAIC, una falsa cooperativa amb què Le Porc Gourmet, com altres escorxadors, ha incorporat treballadors estalviant-se els costos laborals de la contractació directa.

Maniobres contra la llei

Le Porc Gourmet va decidir prescindir de la cooperativa Clavial, la qual li aporta 500 treballadors, quan aquesta va optar per acceptar, arran d'una vaga i de la pressió de la Inspecció de Treball, les condicions de la renovada legislació catalana de cooperatives.

Pel que fa a TAIC, va impedir l'accés de 28 empleats-cooperativistes de matinada adduint una extinció del contracte que Càrnies en Lluita ha denunciat com a irregular. Uns i altres cooperativistes, segons la mateixa plataforma, han rebut pressions de l'empresa per apuntar-se a la cooperativa Auga, amb seu a Lugo (Galícia)), de manera que l'empresa pogués eludir les garanties laborals de la llei catalana.

L'advocat de Càrnies en Lluita, Antoni Iborra, ha assenyalat, sobre el cas dels 28 de TAIC, que es tracta d'un "ERO encobert": addueix que l'empresa va tancar el seu darrer exercici amb beneficis i no ha implementat cap reorganització interna que justifiqui la mesura.

La inspecció de les instal·lacions de Le Porc Gourmet, d'altra banda, té lloc després que, el diumenge 4 de febrer, el programa Salvados (La Sexta) emetés els testimonis d'alguns empleats sobre les seves condicions laborals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...