divendres, 16 de febrer del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 16 de febrer de 1915 neix a Sant Martí de Provençals, a Barcelona, el militant i guerriller anarquista César Saborit Carrelero

Cèsar Saborit CarreleroEl grup anarquista especial d’acció va emprendre la seva missió el 24 de novembre de 1950 a partir de la base d’Oceja (Alta Cerdanya). Estava compost per Pedro González Fernández, Jorge Oset Palacios, José Falceto Abadía, Jesús del Olmo Saéz (dit Malatesta) i Cèsar Saborit Carralero, responsable de l’escamot llibertari, que guiava Ramon Vila Capdevila. 
A la tornada de Barcelona a Tolosa de Lleguadoc, al cap de quinze dies, Cèsar Saborit i Jesús del Olmo van patir quasi una congelació als peus a trobar neu al seu pas pel Pirineu i el metge Josep Pujol Grúa es va haver de desplaçar des de l’Alt Garona a la frontera del Pirineu per socorre’ls i fer unes cures d’urgència.  


Cèsar Saborit Carrelero:  
El 16 de febrer de 1915 neix a Sant Martí de Provençals, a Barcelona, el militant i guerriller anarquista César Saborit Carrelero.
Des de molt jove va militar en les Joventuts Llibertàries del seu barri, de Sant Andreu i del Clot, i també va ser militant anarcosindicalista de la construcció barcelonesa. En 1932 participa en els més actius grups d'acció i era l'encarregat d'un arsenal clandestí.
El 19 juliol de 1936 va intervenir en la resposta obrera armada contra el cop d’estat feixista a Barcelona i tot seguit se’n anà al front d’Aragó lluitant com a milicià de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en la Columna Durruti i més endavant en el Batalló de la Mort, força de xoc seleccionada. 
Amb l’ocupació franquista, en 1939 va ser detingut i empresonat uns anys i després es va incorporar en l'organització clandestina on va sobresortir pel seu activisme.
En 1949 va ser nomenat secretari del clandestí Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT i més tard secretari del Comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya de la CNT-AIT, després de la caiguda del Comitè Regional de Grau i de Capdevilla a finals de 1948, i va fer costat les accions armades del grup guerriller de Los Maños.
En 1950 participa en la guerrilla llibertària de Marcel·lí Massana i poc després marxa a l’hexàgon francès, realitzant missions orgàniques a ambdues bandes de frontera del Pirineu.
Davant les caigudes sistemàtiques a Barcelona de militants del Moviment Llibertari procedents de l’Exili i la informació sobre dels desplaçaments transfronterers dels grups que tenia la policia de la Prefectura Superior de Via Laietana, on es centralitzaven totes les dades Interior i Exili de CNT-AITFAI iJoventuts Llibertàries (FIJL) en un munt de calaixos d’unes calaixeres situades en la sala de tortures d’aquest edifici, Josep Lluís i Facerias advertí en diverses ocasions als comitès superiors del Moviment Llibertari en l’Exili. Aleshores la Comissió de Defensa en l’Exili, formada per José Pascual Palacios, Juan Alcácer i Vicenç Llansola, designà un grup amb la missió especial d’executar a Barcelona al comissari Eduardo Quintela, membre del Cos General de Policia, durant la Guerra Civil espanyola era comissari cap de la Secció de Serveis Especials a Valladolid (Castella la Vella), on fou felicitat públicament en 1937 per la seva tasca repressiva i en acabar la guerra fou destinat a Barcelona, on va treballar amb Pedro Polo Borreguero i amb qui va arrestar a Justo Bueno Pérez, afusellat el 10 de febrer de 1944. El comissari Quintela en 1939 va assolir un gran èxit en detenir els membres de CNT Eliseu Melis Díaz i Antoni Seba Amorós, que actuaran de confidents per a ell fins que Melis fou executat en 1947 per membres de la CNT-AIT. Quintela en 1941 fou nomenat cap de la Brigada d'Investigació Social, però el 1945 aquesta es va dividir en Brigada Político-Social i Servicios Especiales. Quintela fou nomenat cap de la Brigada Político-Social a Barcelona en 1945. El 2 de març de 1949 el grup Los Maños va intentar un atemptat contra ell als carrers Mallorca i Provença de Barcelona, però no anava al cotxe i en comptes mataren els falangistes Manuel Piñol Ballester i José Tella Bavoy, cap d’esports de laFET i de las JONS, i el xofer Antonio Norte Juárez. Quintela es va proposar l'objectiu d'acabar amb la resistència llibertària a la demarcació de Barcelona mitjançant un bon sistema de delators i infiltrats que facilitaren la caiguda de destacats militants anarquistes com Josep Lluís i Facerias, metrallat al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar el 30 d'agost de 1957. Tot i jubilat a Galícia, a primers de gener de 1960 Quintela baixà amb el seu gos bloodhound fins al mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estany) per participar en la captura de Quico Sabaté.
El grup anarquista especial d’acció va emprendre la seva missió el 24 de novembre de 1950 a partir de la base d’Oceja (Alta Cerdanya). Estava compost per Pedro González Fernández, Jorge Oset Palacios, José Falceto Abadía, Jesús del Olmo Saéz (dit Malatesta) i Cèsar Saborit Carralero, responsable de l’escamot llibertari, que guiava Ramon Vila Capdevila (dit CaracremadaPassos llargs i Capità Raymond). A l’arribar a Barcelona es van trobar que no hi ha havia cap punt de suport i va acudir cap contacte. Un viatge inútil però amb un alt risc. Fins i tot, a la tornada, al cap de quinze dies --quan el grup va exhaurir els seus recursos econòmics--, Cèsar Saborit i Jesús del Olmo van patir quasi una congelació als peus a trobar neu al seu pas pel Pirineu i el metge Josep Pujol Grúa, des de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), es va haver de desplaçar a la frontera per socorre’ls i fer unes cures d’urgència.
La resistència llibertària havia decréixer considerablement en el segon semestre de 1950 a causa d’importants caigudes en la guerrilla rural i en els grups d’acció urbana, a més d’un estancament orgànic en el Moviment Llibertari. Les il·lusions polítiques del PSOE i sectors republicans a l’Exili defallien davant la marginació de Juan de Borbón per part del general Franco, el qual estava consolidant la seva dictadura gràcies a les oligarquies espanyoles i les seves relacions amb l’imperialisme occidental, liderat per Washington.
Després de moltes vacil·lacions i de l'oposició de la direcció de la CNT-AIT en l'Exili, Cèsar Saborit es decideix acompanyar Josep Lluís Facerias, amb qui ja havia lluitat en la guerrilla llibertària, en una incursió per la comarca barcelonina.
El 19 de juliol de 1951, cap al migdia, va ser assassinat a boca de canó per dos policies de la Brigada Político-Social dins del troleibús Santa Coloma de Gramanet-Meridiana, davant el número 345 del carrer Sant Andreu, a Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès Nord). Quan va morir, la seva esposa, Magdalena Roig, i el son fill Cèsar, nascut el juny de 1942, eren a l’exili francès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada