MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 12 de febrer de 1909 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Antonio León

Necrològica de Pere Peralta d'Antonio León apareguda en el periòdic tolosà Cenit 

Durant la Retirada de febrer de 1939 passà a la frontera del Pirineu per la Tor de Querol, a Alta Cerdanya, amb la seva unitat i va ser internat al Fort de Montlluís i als camps de concentració de Vernet d’Arièja i de Sètfonts fins al desembre de 1939, moment en el qual va ser enviat a treballar a les mines de carbó de la Grand Comba.  

Antonio León:  

El 12 de febrer de 1909 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Antonio León.

Obrer impressor, en 1936 militava en el Sindicat d'Arts Gràfiques d'Amposta (Montsià) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i estava casat amb un fill.

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en les milícies confederals i va ser destinat al front d'Aragó als Serveis Especials de Mines i Contramines. Participà en els combats a Terol i Samianigo (Alt Gallego, Osca) i en 1938 va ser nomenat capità de l’Exèrcit Popular de la República.

Durant la Retirada de febrer de 1939 passà a la frontera del Pirineu per la Tor de Querol (Alta Cerdanya) amb la seva unitat i va ser internat al Fort de Montlluís (Montlluís, Alta Cerdanya) i als camps de concentració de Vernet d’Arièja (Occitània) i de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània) fins al desembre de 1939, moment en el qual va ser enviat a treballar a les mines de carbó de la Grand Comba (Occitània).

Durant l'Ocupació, després d'una vaga, va ser detingut i reinternat al camp de Vernet d’Arièja.

Cap el 1944 va ser deportat a un camp de concentració alemany. Després d'alliberament del camp nazi per part de les tropes aliades, s'allistà en l'Exèrcit nord-americà fins al final de la guerra.

A finals de 1945 s'establí a la Grand Comba, on treballà sobretot al pou miner Richard fins a la seva jubilació amb 55 anys.

Durant la seva vida ocupà nombroses vegades càrrecs de responsabilitat en la Federació Local de la Grand Comba de la CNT-AIT en l’Exili i en la Comissió de Relacions Erau-Gard-Losera, de la qual va ser secretari. Entre els anys seixanta i setanta fou secretari de Cultura i Propaganda del Secretariat Intercontinental (SI) de la CNT-AIT en l’Exili en tres ocasions i es traslladà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on a començament dels anys setanta fou l'administrador del setmanari Espoir, amb Antoine Turmo de responsable i la direcció de Frederica Montseny.

Durant el congrés de la CNT-AIT celebrat entre el 19 i el 23 d'agost de 1967 a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània) va ser nomenat membre del SI, juntament amb Fernando Alemany (secretari) i Francisco Pérez (secretari adjunt). Va ser delegat en diferents del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili, com ara el Congrés de Llemotges (1961), de Marsella (1975), i plens, com els intercontinentals cenetistes de 1967, 1971 i 1980.

Greument minat per la silicosi, es va veure obligat a viure enganxat a una botella d'oxigen. Antonio León va morir l'11 de juny de 1989 a l'hospital d'Alèst (Gard, Occitània) i va ser incinerat dos dies després al Centre Funerari d'Aurenja (Valclusa, Provença, Occitània).