Presidí fins a la seva mort el Consell de Govern de la III República Espanyola i fou el comandant general de l’Exèrcit republicà clandestí, a l’Exili i a l’Interior, quan s’estava organitzant un moviment insurreccional per enderrocar la dictadura del general Franco.
Les publicacions del Govern de la Tercera República circulaven en gran nombre a les comarques del Nord-est de Catalunya i des de Llers arribaven els anys 1966-1967 a les aules de l’Institut Ramon Muntaner, a Figueres, incitant a la resistència armada contra el franquisme, mentre en edificis de l’antiga N-II al seu pas per la ciutat, activistes de l’entorn feien grans pintades de Viva la República.
Juan Perea Capulino:
El 10 de febrer de 1890 neix a Santa Cruz de Tenerife el general, francmaçó republicà federal, i com revolucionari, des de jove, va simpatitzar amb la CNT, Juan Perea Capulino.
Perea és l’únic cas de soldat d’escala militar que arribà a general. Formava part de l’Exèrcit espanyol des dels 14 anys, abans del vint ja havia entrat en accions guerreres al Marroc. El 1926 va participar en l’anomenada Sanjuanada contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, a conseqüències d’aquest fet fou tancat durant sis anys al Castell de Montjuïc, a Barcelona, amb el capità Fermín Galán.
En 1936 va dirigir la Columna Perea on hi havia sindicalistes, anarquistes i voluntaris del poble. Entre els col·laboradors del coronel Perea destacaren els militants obrers Josep del Barrio i Cipriano Mera. Fou un dels caps militars de l’Exèrcit de l’Est, participà en la batalla de l’Ebre i en la Retirada de Catalunya de febrer de 1939. Perea fou crític amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE), al qui acusà de cercar la seva hegemonia en contra dels interessos generals de la República i del poble treballador. A l’acabar la guerra fou nomenat general per Juan Negrín. Visqué el seu exili a Occitània, Mèxic i Algèria.
La seva militància política s’inicià en el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), dirigit pel fill de Francesc Pi i Margall. Des de jove simpatitzà amb l’anarcosindicalisme, igual que Fermín Galàn, també francmaçó i republicà d’esquerres. Exiliat a Niça (País Niçard, Alps Marítims, Occitània) entre 1939 i 1940 aconseguí arribar al port de Veracruz (Mèxic) el 22 de maig de 1942. Oposat als stalinistes i simpatitzant de la CNT i l’anarquisme social, considerava que la Guerra Civil no havia acabat l’abril de 1939, ja que l’Exèrcit Popular de la República, del qual era general, com a força armada republicana no havia capitulat en cap moment davant el general Franco, cosa que feia que la batalla republicana popular final estava encara per lliurar. Tesi defensada fins a la seva mort a Alger (Algèria) el setembre de 1967.
Cofundador en 1964 del Consell de Govern de la Tercera República Espanyola, impulsà la difusió clandestina a l’Estat espanyol del Manifiesto del Presidente del Consejo de Gobierno de la III República Española, datat a Alger el 5 de gener de 1964.
Presidí fins a la seva mort el Consell de Govern de la III República Espanyola i fou el comandant general de l’Exèrcit republicà clandestí, a l’Exili i a l’Interior, quan s’estava organitzant un moviment insurreccional per enderrocar la dictadura del general Franco.
Les publicacions del Govern de la Tercera República circulaven en gran nombre a les comarques del Nord-est de Catalunya i des de Llers (Alt Empordà) arribaven els anys 1966-1967 a les aules de l’Institut Ramon Muntaner, a Figueres (Alt Empordà), on un estudiant d’aquest poble les passava al col·lectiu llibertari (Joventut Indiketa Llibertària), incitant a la resistència armada contra el franquisme, mentre en edificis de l’antiga N-II al seu pas per la ciutat empordanesa, ara avinguda Salvador Dalí, activistes de l’entorn, alguns d’ells antics carrabiners de la República que formaven part de l’Exèrcit republicà clandestí de Juan Perea, feien grans pintades, de lletres blanques, de Viva la República.
L’editorial Flor del Viento publicà en 2007 les memòries de Juan Perea Capulino, Los Culpables. Recuerdos de la guerra, 1936-1939. Mauricio i Álvaro Perea, els seus fills, han lluitat durant molts anys, perquè l’obra del seu pare fos recollida en un llibre ben editat. Durant els anys de la Transició van sotmetre a lectura l’obra a una important editorial barcelonina que rebutjà el manuscrit perquè considerava que el general republicà federal criticava massa els stalinistes en el sí de l’Exèrcit Popular de la República espanyola durant la Guerra Civil. En plena vigència de la recuperació de la memòria històrica l’entusiasta editor Ramon Serrano va publicar aquestes memòries inèdites d’un dels principals caps militars de l’Exèrcit Popular de la República (1937-1939). Juan Perea Capulino les va escriure a l’exili de Niça entre els anys 1939 i 1940, per tant són coetànies a les de Vicente Rojo, ¡Alerta a los pueblos! i a la de Julián Zugazagoitia, Guerra y vicisitudes de los españoles. L’historiador Josep Sánchez Cervelló considera que aquest llibre de Perea aporta importants dades a temes concrets de la Guerra Civil, com ara fases claus de l’ofensiva a la Serra del Guadarrama, la defensa de Madrid, l’ofensiva sobre Terol i, sobretot, la fase final de la guerra amb la caiguda de Catalunya´. I que Perea “era un militar capaç d’organitzar la guerra des de la diplomàcia i de preparar un exèrcit des de la disciplina i l’honestedat”. També ressalta els valors humans del militar republicà federal, la seva civilitat i ciutadania, la idealitat i la utopia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada