Les mobilitzacions seran a les vuit del vespre.
A Girona, a les 7 de la tarda, ja es plena de gent la plaça del Vi.
Xiulada de protesta davant la seu de la Generalitat a Girona en saber-se la resolució del Tribunal Suprem.
L'Assembla de treballadors del Govern omple de llaços grocs l'arbre de Nadal de la seu L'equip de govern l'Ajuntament de Girona retira la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i la canvia per una que resa 'Llibertat d'expressió.'
L'equip de govern proposarà canviar el nom de la plaça Constitució per la de l'1 d'Octubre.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/12/2017
Girona (Gironès, comtat de Gironès).-
Arran de la decisió del jutge del Tribunal Suprem del Regne d’Espanya de mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’ANC ha convocat concentracions davant tots els ajuntaments del Principat de Catalunya per exigir-ne l’alliberament. Les mobilitzacions seran a les vuit del vespre. “Sortim al carrer, denunciem la injustícia! No pararem fins que sigueu tots a casa!”, afirma l’entitat sobiranista.
A la ciutat de Girona, a les 7 de la tarda, ja es plena de gent la plaça del Vi.
Xiulada de protesta davant la seu de la Generalitat a Girona en saber-se la resolució del Tribunal Suprem
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes ha respost amb un manifest i una xiulada la decisió presa aquest dilluns al matí pel magistrat del Tribunal Suprem sobre els líders socials i els consellers cessats que es troben en presó provisional. Uns 200 professionals s'han concentrat a les escales de la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona per expressar el seu rebuig a la decisió d'excarcerar-ne sis sota fiança i mantenir els quatre restants a presó.
"Manifestem el nostre total rebuig a aquestes decisions preses i exigim la immediata posada en llibertat de les persones que resten a la presó", ha llegit una portaveu en referència a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. A més, el manifest també considera "injusta" la presó eludible sota fiança de 100.000 euros per als sis consellers cessats, que acompanya amb mesures cautelars com les compareixences setmanals, la prohibició d'abandonar el territori espanyol i la retirada del passaport.
Aquest ha estat el primer cop que els treballadors de la Generalitat han convocat una xiulada per expressar el seu rebuig a una decisió judicial. L'Assemblea de Treballadorssí que convoca cada divendres a les dotze una aturada silenciosa per demanar l'alliberament dels líders socials i polítics empresonats. Un acte que tenen intenció de mantenir.
Després de la lectura del manifest i de la xiulada, els treballadors han cantat 'Els Segadors' abans de tornar a la feina. A l'interior de les dependències governamentals, el suport als líders empresonats es manté amb detalls com la decoració nadalenca. L'arbre de Nadal s'ha omplert de llaços grocs que substitueixen les tradicionals boles decoratives.
L'Ajuntament de Girona retira la pancarta pels presos polítics i la canvia per una que resa 'Llibertat d'expressió'
L’equip de govern de l’Ajuntament de Girona ha retirat aquest dilluns la pancarta per l’alliberament dels presos polítics de la façana consistorial. Ho ha fet obligat per la Junta Electoral, després que se li desestimés el recurs que va presentar a finals de la setmana passada. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, però, ja va dir que si això passava, buscarien una solució imaginativa. I així ha estat.
L'Ajuntament gironí ha substituït la pancarta per una altra que porta el lema 'Llibertat d'expressió'. Madrenas ha dit que és "tristíssim" haver hagut de despenjar la que "demanava la llibertat dels presos polítics". I més haver-ho de fer avui, després que s'hagi conegut que el Tribunal Suprem "manté a presó el vicepresident del Govern legítim de Catalunya, Joaquim Forn i els dos líders cívics del país" (en referència als Jordis). L'alcaldessa ha dit que, ara, esperen que amb el nou rètol no passi el mateix que l'anterior. "Sembla impossible que, després de tants anys d'haver-se acabat el franquisme, haguem de tornar a reclamar un dret reconegut per la Convenció dels Drets Humans", ha afirmat, en referència a la llibertat d'expressió. Marta Madrenas subratlla que, amb la nova pancarta, "en cap cas anem contra la neutralitat política". I per això, ha reiterat que confia que ni PP ni Ciutadans la portin davant la Junta Electoral per demanar-ne la retirada (com sí que van fer amb la dels presos i els llaços grocs).
Plaça de l'1 d'Octubre
L'alcaldessa de Girona ha aprofitat també per avançar que l'equip de govern de l’Ajuntament gironí proposarà canviar el nom de la plaça Constitució per la de l'1 d'Octubre. La proposta d'acord es presentarà al ple extraordinari del dilluns 18 de desembre, en el qual també es preveuen portar a aprovació els pressupostos de l'any vinent. Madrenas ha explicat que el canvi de nom es farà atenent "la voluntat de gran part de la ciutadania" perquè hi hagi un espai públic que recordi "la violència que l'Estat va exercir contra les persones que defensàvem col·legis electorals". L'alcaldessa ha dit que el canvi no suposarà trasbals per als veïns ja que, de fet, no n'hi haurà cap que se'n vegi afectat.
Marta Madrenas també ha dit que aquest és "el lloc ideal" perquè rebi el nom d'1 d'Octubre. No només perquè ara es diu Constitució, sinó també per la càrrega simbòlica que ha assolit l'espai. "Precisament va ser allà on tants i tants ciutadans ens vam reunir per defensar la democràcia i reclamar decidir lliurement el futur que es vulgui", ha explicat l'alcaldessa, en referència a les concentracions que s'hi han convocat.
Pendents de l'admissió a tràmit
D'altra banda, els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva estan pendents que el jutjat admeti a tràmit la querella conjunta que van presentar per les càrregues de l'1-O. L'escrit es va entrar als jutjats el passat 27 d'octubre.
Allò que ja fa via són, però, les denúncies que van interposar els afectats. La setmana passada, els forenses ja van examinar els 300 ferits per les càrregues que van decidir interposar denúncia (dels quals, els advocats voluntaris en representen uns 200). Ara, el proper pas, segons explica el portaveu dels lletrats, Albert Carreras, és que vagin als jutjats a prestar declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març).
En paral·lel, Carreras també explica que estan pendents que la policia espanyola i la Guàrdia Civil trametin al jutjat els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu de l'1-O. De moment, cap dels dos cossos encara no ha respost el requeriment que se'ls va fer des del jutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada