diumenge, 3 de desembre del 2017

EL CONCEPTE D’AUTOGESTIÓ

Introducció a les Jornades per l’Autogestió llegida a Barcelona   




Breu Introducció sobre l’Autogestió llegida a Barcelona el 28 de juliol de 2017 
Barcelona, 28, 29 i 30 de juliol de 2017  

Des del Fòrum Ecologista de Síntesi Llibertaria i de la nova comissió organitzadora d’aquesta cimera per l’Autogestió, volem donar-vos la benvinguda a tots els presents.
Davant la conjuntura dels canvis previsibles en la societat catalana, vàrem pensar que seria convenient celebrar aquesta trobada a finals de juliol i a Barcelona, en forma d’unes jornades internacionals per l’autogestió, per commemorar d’una banda els 40 anys de les Jornades Llibertàries Internacionalsde 1977, immediatament posteriors a la celebració del míting de la CNT a Montjuïc. Però també per l'efemèride del fi de l’esperança de construir a Catalunya d’ una societat col·lectivista amb el triomf de la reacció republicana-burgesa i stalinista del maig de 1937. Ara fa 80 anys. Amb commemoracions d’aquests fets per part del govern autonòmic de Junts pel Sí. Però també del pròxim centenari de l’intent revolucionari fallit d’instaurar a Rússia un sistema basats en els consells obrers i camperols que va ser liquidat per l’Estat bolxevic que va instaurar un capitalisme d’Estat.
Pensem que és doncs el moment de parlar de nou de l’autogestió com un model a implantar a Catalunya i a qualsevol lloc que vulgui acabar i substituir el decadent i insostenible sistema vigent del capitalisme multi estatal i de les grans corporacions. Però per fer-ho cal fer una mica d’història i veure que significa concretament el model alternatiu i conceptual autogestionari.
Per això ens permetem fer unes anotacions bàsiques sobre l’autogestió.
El terme autogestió, que, no el concepte que ja es pot trobar en el vell lema de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de 1864, s'entén com la forma d’organitzar la producció econòmica a través de la participació dels treballadors en la planificació, execució i distribució de la mateixa. Va sorgir a la República Federativa Socialista Iugoslava i incorporada en forma de llei l’any 1950 i fou incorporada a la Constitució de 1953. S’inicià així la primera fase autogestionària del regim de «Tito», Josip Broz, que aleshores havia trencat amb l’stalinisme soviètic i que dura fins 1965. L’any 1957 s’efectua el primer congrés de l’autogestió. La següent fase 1965-1971 s’instaura el socialisme de mercat que a partir de 1968 origina onades de protestes i vagues a les empreses per treballadors que reclamen una autogestió que funcioni d’abaix a dalt que s’organitzen i critiquen també el burocratisme del partit únic. Apareix també la revista Praxis. I el text «La nova classe» del dissident Milovan Djilas. El model entra en crisi definitivament entre 1977 i 1980, any de la mort de «Tito». Havent-se viscut una confrontació implacable entre estatistes, autogestionaris i liberal burgesos.
Paral·lelament, amb l’arribada de la independència d'Algèria l’any 1962 , i durant el mandat de Ben Bella 1963-1965 l’economia del país es reorganitza a través de l’autogestió, fins que el cop militar de Boumediane posa final a l’experiència autogestionària algeriana.
En el camp antiautoritari cal tenir en consideració, especialment a França, les aportacions fetes pel marxista llibertari Daniel Guerin o del marxista autogestionari Ivon Bourdet a la revista «Autogestion et Socialisme» fundada l’any 1966 i especialment les aportacions del moviment de la InternacionalSituacionista. Cal tornar a llegir el seu article «Crida als revolucionaris d’Algèria i de tots els països» (I.S. número 10 de març de 1966) que acaba de la següent manera: «Visca l’Autogestió dels camperols i dels obrers algerians ! L’alternativa ara és entre la dictadura burocràtica militaritzada o la dictadura del sector autogestionat estès a tots els aspectes de la vida social» (pàgina 212). 
A partir dels esdeveniments de maig i juny de 1968, el mot autogestió es torna a posar de moda entre els partits i moviments d’esquerra i extrema esquerra que l’aniran fent seu. El cas més destacat és el del Partit Socialista Unificat francès (PSU) i del sindicat CFDT fins el grup trotskista Alliance Marxiste Revolutionnarie
Val a dir que evidentment el sector llibertari anarquista en general i el sindicalisme revolucionari van incorporar l’autogestió en el seu bagatge teòric. L’excepció fou el maoisme que vivia immers en les interpretacions i anàlisis de la Revolució Cultural Proletària en marxa des de 1966 a la Xina.
Al final de l’esmentat article de la Internacional Situacionista s’hi troba allò que cal assenyalar per a comprendre la veritable autogestió i separar-la de les males còpies, allà es diu què si reduíssim l’autogestió a una forma de producció inserida en el si de l’economia capitalista aquesta esdevindria o mer cooperativisme o cogestió.
També com assenyala el company Alfredo M. Bonanno: «No podem esperar construir una societat futura autogestionada partint d’una organització piramidal de la lluita, construïda per un partit o per una casta dirigent de caràcter professional» ( pàgina 12). Autogestión. Ediciones Campo Abierto. Això com a molt deriva en capitalisme d’Estat. Cal doncs l’Autogestió de les lluites, l’autogestió de la Revolució per acabar amb el Capitalisme i l’Autogestió de la producció per evitar el capitalisme d’Estat.
Per acabar cal posar la mirada en els clàssics, que ho són per estar vigent les seves anàlisis I així trobem que M. A. Bakunin en la seva carta de comiat als seus camarades de la Federació del Jura (12 d’octubre de 1873), recordem que moriria tres anys després. Va deixar escrit el següent: « Doncs bé, tinc la convicció de que ha passat el temps dels discursos teòrics, impresos o parlats. En els darrers nou anys s’han donat en el si de la Internacional més idees de les que serien necessàries per salvar el món...No és ja temps per a les idees , sinó pels fets. El que avui importa és l’organització de la força del proletariat. Però aquesta organització ha de ser obra del mateix proletariat» (pàgina 351) Eslavismo y Anarquia. Espasa Calpe. Austral 407.
Fem nostres les paraules de M. A. Bakunin i amb aquests text donem per acabada aquesta breu nota introductòria sobre l’autogestió. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada