El 19 d'agost de 1936 marxà cap a Catalunya i s'integrà com a voluntari en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de CNT-FAI), combatent a les batalles de Monte Pelado, al front d'Osca.
A finals de febrer de 1937 retornà a París en una llicència de 15 dies, però, quan va intentar retornar va ser detingut el 2 de març de 1937 pels gendarmes francesos, juntament amb altres companys (Domenico Girelli, Augusto Confalonieri i Valentino Segata), a la Guingueta d'Ix, prop de la frontera. Jutjat a Perpinyà, va ser condemnat a sis mesos de reclusió per «violació del decret d'expulsió» i altres dos mesos per «infracció de la llei de prohibició d'enrolament en la milícia espanyola».
Francesco Luigi Prevosto:
El 19 de setembre de 1892 neix a Santhià (Vercelli, Piemont) l'anarquista i resistent antifeixista Francesco Luigi Prevosto. Els seus pares es deien Maurizio Prevosto i Caterina Corgnati. Es guanyava la vida fent de peó i de pintor a Torí (Piemont).
En 1913 va ser fitxat com anarquista membre del «Fascio Llibertari Torinès» i en 1914 va ser condemnat a cinc mesos de reclusió i a 250 lires de multa «per haver distribuït pamflets subversius [antimilitaristes] incitant a l'odi de classe i a la insurrecció contra el poder de l'Estat». En 1920 participà activament en el moviment d'ocupació de fàbriques.
En 1924 s'exilià a Briançon (Alts Alps, Provença-Alps-Costa d’Atzur, Occitània) i després s’establí a Saint Fons (Lió, Arpitània, Alvèrnia-Roine-Alps), on freqüentà els cercles «subversius», però va ser expulsat la República francesa l'any següent.
S'establí a Luxemburg, on treballà en una foneria fins a finals d'abril de 1928. En aquest any passà clandestinament a França, instal·lant-se a Lió (Arpitània, Alvèrnia-Roine-Alps), on formà part del Cercle «Sacco i Vanzetti», i després a París (Illa de França). El desembre de 1933 va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres.
El 19 d'agost de 1936 marxà cap a Catalunya i s'integrà com a voluntari en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), combatent a les batalles de Monte Pelado, entre Osca i Almudébar, al front d'Osca (Aragó).
A finals de febrer de 1937 retornà a París en una llicència de 15 dies, però, quan va intentar retornar a la Península, va ser detingut el 2 de març de 1937 pels gendarmes francesos, juntament amb altres companys (Domenico Girelli, Augusto Confalonieri i Valentino Segata), a la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), prop de la frontera. Jutjat a Perpinyà (Rosselló), va ser condemnat a sis mesos de reclusió per «violació del decret d'expulsió» i altres dos mesos per «infracció de la llei de prohibició d'enrolament en la milícia espanyola». Domenico Girelli també fou empresonat a Perpinyà, en el seu cas a quatre mesos.
Novament detingut, el setembre de 1939 va ser internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània). Amb una demanda d'extradició del Govern italià, el 2 de juliol de 1941 va ser portat a la frontera de Menton (Alts Marítims, Provença-Alps-Costa d’Atzur, Occitània) i lliurat a la Itàlia feixista. Després de ser tancat a Ventimiglia (Imperia, Ligúria), va ser traslladat a Torí, on el 8 d'agost de 1941 la Comissió Provincial per al Confinament el va condemnar a cinc anys de deportació com a «combatent antifranquista» i enviat a l'illa de Ventotene (Latina, Lazio) i, posteriorment, al camp de concentració de Renicci d’Anghiari (Arezzo, Toscana). A principis de setembre de 1943 en va ser alliberat.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista continuà militant en la Federació Anarquista del Piemont (FAP).
Francesco Prevosto va morir el 6 de setembre de 1960 a Torí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada