dimarts, 15 d’agost de 2017

«La situació és terrible al Rif»

El Moviment Popular Rifeny de Girona i Mataró es va manifestar diumenge pels carrers de la ciutat per la situació que viu la regió.  
Un moment de la manifestació pels carrers de Girona organitzada pel Moviment Popular Rifeny.
Un moment de la manifestació pels carrers de Girona organitzada pel Moviment Popular Rifeny, amb les bandres amazic, estelada vermella i rifenya. 




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/08/2017   
Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

Llegim en la premsa convencional gironina el fet de la gent del Rif que lluita políticament des de l'exili i que es reuneixen a Girona a favor de les reivindicacions socials d'un dels territoris més oprimits i pobres del Regne del Marroc. Es tracta del Moviment Popular Rifeny de Girona, acció pacifista de marroquins de la regió del Rif --que en l'actualitat viuen i treballen a les comarques nord-orientals de Catalunya-- que reclamen sobre la situació que viu el Rif. Assenyalen patir pressió per organismes vinculats al seu país d'origen, demanen per la millora de les condicions de vida que hi ha al territori i denuncien la por de tornar-hi i ser detinguts. Entre els seus reclams principals, la llibertat a tots els detinguts del moviment rifeny.  

«La situació és terrible al Rif, no et pots manifestar en llibertat sense que et detinguin o sense patir agressions. En l'actualitat, l'Estat manté més de 300 persones detingudes» 
Veí del barri Can Gibert de la ciutat de Girona, Bader Es Saghoini (Alhucemas, 1986) és un dels representants del Moviment Popular Rifeny de Girona que, des de l'exili, denuncia «el coll d'ampolla» pel qual travessa la terra d'origen. «La situació és terrible al Rif, no et pots manifestar en llibertat sense que et detinguin o sense patir agressions. En l'actualitat, l'Estat manté més de 300 persones detingudes», comenta Es Saghoini davant la por de tornar i ser detingut. «Al Rif no hi ha res, no hi ha fàbriques, no hi ha hospitals, no hi ha feina i la policia fa el que vol amb total impunitat. No hi ha universitats, si vols anar a un hospital has de fer centenars de quilòmetres», assegura Bader Es Saghoini. «Molts tenen por, ens amenacen, ens diuen que el que demanem va contra l'Alcorà. Nosaltres lluitem pels nostres drets, a estudiar, a la salut, a una feina».  
Tot va començar un 28 d'octubre de 2016 a Alhucemas, una de les ciutats més pobres del Rif, quan un venedor de peix va ser detingut per la policia amb diversos peixos espasa que acabava de comprar al port. La policia va llançar aquest peix al camió de les escombraries per triturar, per a desesperació del venedor, que també es va llançar al camió amb la finalitat de recuperar el peix i va morir triturat. El seu nom era Mouhcine Fikri, tenia 31 anys. La tecnologia va voler que fins i tot en aquell racó del món hi hagués gent amb mòbils que filmessin el fet, el qual aviat es va viralitzar a les xarxes.
Els veïns que van presenciar la mort del jove pescador van protestar. Va ser la metxa que va fer explotar una situació des de fa anys insostenible. Des de llavors, el Rif s'ha alçat contra el Govern del Regne del Marroc. Les manifestacions se succeeixen diàriament. Reclamen dignitat, inversions i justícia per diverses morts sense aclarir. El govern contraataca acusant els rifenys d'independentistes i de treballar per a potències estrangeres. Gairebé un any després, el problema ha convertit el Rif un territori hostil contra el rei del Marroc, un polvorí al costat de Ceuta i Melilla, davant Andalusia. Manifestacions, repressió, intervencions militars i acusacions creuades. Els rifenys desafien el govern culpant els mandataris de marginar la zona, de no invertir i de fer passar fam als habitants.
Organitzada pel comitè de Girona i Mataró (Baix Maresme), el Moviment Popular Rifeny es va manifestar diumenge passat a la ciutat de Girona, també en protesta per l'assassinat del jove Inmad El Attabi, mort el passat vint de juliol en una manifestació a Almucena. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada