dissabte, 12 d’agost del 2017

La Costa Brava protegida versus l'explotada

Una de les comunitats d´algues que s´han observat aquest juliol a la costa catalana.
Una de les comunitats d´algues que s'han observat aquest juliol a la Costa Brava.
Una observació científica contrasta les diferències entre el fons marí preservat i les zones perjudicades pel fondeig o la pesca recreativa.  
El cap de Creus destaca per la presència del mol·lusc més gran de la Mediterrània, que està morint a la resta de la mar.  
La investigadora Salud Deudero va situar els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter entre les primeres, mentre que l'altra banda hi va encaixar els punts on la pesca recreativa o l'ancoratge d'embarcacions és habitual.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/08/2017  
Cadaqués/Port de la Selva (Alt Empordà, comtat de Peralada).-  

El fons marí de la Costa Brava ha superat un primer examen visual de científics del Centre Oceanogràfic de Balears, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). Ara bé, mentre que les zones protegides l'han passat amb nota, a les àrees més explotades li convé millorar. La investigadora Salud Deudero va situar els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter entre les primeres, mentre que l'altra banda hi va encaixar els punts on la pesca recreativa o l'ancoratge d'embarcacions és habitual. 
Durant la segona meitat de juliol, cinc bussejadors científics i biòlegs s'han capbussat en diversos punts d'observació, fins a 30 metres de fondària davant les costes de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, comtat de Girona), Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), les illes Medes i el cap de Creus --en aquest últim, per exemple, han treballat en cinc localitzacions diferents--. De fet, el gironí ha estat l'últim tram d'un projecte per avaluar l'estat de les comunitats marines en fons de roca a tota la costa catalana. 
La directora del Centre Oceanogràfic de Balears i d'aquesta campanya científica en concret, Salud Deudero, va destacar el bon estat general de les comunitats de peixos, d'algues i d'invertebrats que viuen a les aigües de la Costa Brava. 

Llagostes a la costa del Montgrí 
A l'espera de l'anàlisi científica de les dades que acaben de recollir, les primeres impressions dels investigadors –fruit de l'observació i la comparació amb altres llocs examinats–, Deudero va assegurar que «a la zona de Girona, les comunitats estan molt bé, tant en diversitat d'espècies com en la mida dels exemplars». Un bon estat de salut que va exemplificar amb els boscos de gorgònies --un tipus de corall-- que han trobat en alguns punts i destacant que han vist un parell de llagostes, d'entre un i dos anys, «a relativa poca profunditat, a l'àrea del Montgrí». 
Tot i això, la científica va subratllar que «hi ha diferències entre llocs protegits o no». I en relació amb això, va destacar que «l'abalisament i la delimitació de les zones de fondeig es noten positivament»; mentre que «l'hàbitat es deteriora allà on hi ha pesca recreativa o fondeig de barques». 
Deudero va justificar la importància d'estudis com el que ella lidera explicant que «el mar ens connecta a tots, podem veure coses que succeeixen en una zona i que es poden connectar amb altres». Però, curiosament i encara no saben per què, les aigües catalanes han quedat al marge d'un fenomen que afecta bona part del Mediterrani des del setembre de l'any passat: un patogen ha anat matant el tipus de mol·lusc més gran d'aquest mar «i que només viu aquí», les nacres (Pinna nobilis). «Però a Catalunya encara n'hi ha de vives i, sobretot, al cap de Creus», va apuntar; tot i que, de moment, no en saben la raó científica, va avançar que «potser és perquè l'aigua és més freda i es crea una barrera que impedeix que pugi l'aigua de l'oceà», d'on prové el patogen que els ataca. 
La responsable del projecte, que va aclarir que no han fet cap extracció del medi ni han alterat els hàbitats, va contrastar les bones condicions del litoral gironí amb la pèssima situació en què es troba la costa de Tarragona, «on va concretar– no es veia res a 20 centímetres de distància». 

L'onada de calor al mar 
A la Costa Brava, en canvi, la qualitat de l'aigua els ha permès fer una observació detallada i identificar, fins i tot, restes de l'onada de calor que va afectar les comarques gironines la primera meitat de juny. Al fons del mar, Salud Deudero va explicar que les altes temperatures van propiciar la creació d'una espècie de catifa d'algues a sobre de les roques, de les que el seu equip encara en va trobar la petjada.  

Mortalitat per les «anomalies tèrmiques» 
L'observació simultània de peixos, algues i invertebrats és el tret diferencial de la campanya de recerca «Infralitoral Rocky Bottoms» (Infrarock), feta a bord d'un buc oceanogràfic de la Secretaria general de Pesca, tal com va explicar la seva responsable, Salud Deudero. El projecte s'emmarca en una directiva europea que ha de determinar l'estratègia i la planificació del medi marí a l'Estat espanyol, amb l'objectiu de seguir-ne l'evolució i fer les accions necessàries per conservar la diversitat marina. Aquest estiu ha estat el torn de Catalunya, mentre que les Illes Balears van estrenar el programa l'any passat.  

Estrelles de mar, coralls, llagostes, esponges, mol·luscs i crancs 
Entre el Delta de l'Ebre i l'extrem nord de la Costa Brava, els científics han observat més de cent espècies de peixos, de cefalòpodes, de macroalgues i d'invertebrats --com estrelles de mar, coralls, llagostes, esponges, mol·luscs o crancs, entre d'altres--. La directora del Centre Oceanogràfic Balear va explicar que la iniciativa permet «identificar zones d'alta diversitat, veure on cal fer actuacions o preservar reserves davant del canvi climàtic»; perquè, ahir, Deudero va explicar que «aquest any hem detectat anomalies tèrmiques molt importants que provoquen mortalitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada